Quatre mesos d’apagades freqüents

"Vaig venir amb 27 anys aquí, quan em vaig casar, en tinc ja 89 i mai havia trobat tant a faltar la llum", se sincera Gabriela Jiménez, establerta des de fa 62 anys a un pis on ara viu sola a la Prosperitat, a Barcelona. El barri està indignat des de fa quatre mesos per unes apagades tossudes en reaparèixer a caprici a vuit carrers, sovint durant diverses hores seguides. Passa des que un transformador ubicat sota un bloc es va incendiar el 22 de setembre.

Dilluns passat, diverses desenes de veïns es van manifestar per reclamar solucions als talls freqüents, que han sumit en la foscor i el fred centenars d’afectats amb una freqüència trasbalsadora. A més, els afectats remarquen que les reiterades fallades han posat en risc els que depenen d’aparells que vetllen per la salut. És justament el que li passa a la Gabriela: està lúcida de ment, però pateix de mobilitat reduïda i viu connectada a la teleassistència, un fil de protecció davant d’eventuals ensopegades i xacres, que es trenca quan el fluid s’esvaeix.

"Això val molt per a mi", aprecia la Gabriela, sostenint la medalla amb el botó vermell que porta al coll. En cas de dificultat, el prem per tal que els equips d’emergències la socorrin. "Millor que no l’hagi d’utilitzar, però em va molt bé, fins i tot em dutxo amb ella i m’avisa quan se’n va la llum", desgrana.

Totalment incomunicada

Al caure l’electricitat, el dispositiu que té a casa emet un missatge per advertir que la connexió amb els agents del servei d’ajuda a distància s’ha perdut per la falta de subministrament. L’avís s’ha repetit massa últimament: durant la setmana passada i de la mateixa manera com altres veïns, la Gabriela es va quedar sense corrent durant períodes llargs en quatre dies consecutius. Explica que, en més d’una ocasió, va marxar cap al migdia i no va tornar fins a la matinada.

"Penso que, com tingui una urgència, i com que soc gran, no em valdré sola", té por la dona. Dona fe que, cada vegada que ressorgeix la incidència que mortifica la Prosperitat, es queda aïllada. "Ni em va l’ascensor per baixar ni puc trucar, perquè també em quedo sense telèfon fix… La veritat és que el botó és una companyia. Si soc al bany i caic o passa qualsevol cosa, pico i em contesten per l’aparell. No ha arribat a passar mai quan la llum se n’ha anat, però podria haver passat", diu,

Notícies relacionades

El consum de pornografia irromp als 12 anys a Barcelona i amb una forta bretxa de gènere

Barcelona Energia comença a operar a Montgat i Sant Adrià de Besòs

Berta Debés és neta de la Gabriela. Té per costum anar els dimarts i els dijous a veure l’àvia i ajudar-la a sortir de casa amb la seva cadira de rodes. "Em treu a passejar i aprofito per anar a comprar alguna cosa", agraeix l’àvia. No obstant, la Gabriela ha hagut de suspendre les sortides en diverses ocasions al saltar els ploms. Sense ascensor, és incapaç de baixar al carrer. Llavors no té més remei que recloure’s al pis. "Ens ha passat moltes vegades que no hem pogut sortir", expressa la Berta.

La família es declara intranquil·la perquè l’àvia pugui fer-se mal quan l’electricitat flaqueja. "Hi ha molts perills i, sense llum, s’incrementa per mil que pugui caure, alerta la Berta", al que suma la preocupació perquè "estigui tanta estona sense llum, avorrida i amb fred".