D’un assentament enquistat al malestar dels veïns: les 5 incògnites del desallotjament del B9 de Badalona un mes després

Les entitats socials continuen treballant sobre el terreny, i la Generalitat va tornar la gestió dels desallotjats al govern Albiol fa dues setmanes, després de reallotjar més de 150 persones. Del nou assentament al malestar dels veïns del barri, passant pels detalls del dispositiu de reallotjament o una denúncia davant la Fiscalia, EL PERIÓDICO repassa les cinc incògnites del cas després de trenta dies del desallotjament del B9.

Segons les dades facilitades a aquest diari per l’Ajuntament de Badalona, de les 59 persones censades sota el pont de la C-31, tot just vuit van habitar el B9. Fonts municipals ho atribueixen a un «efecte crida», assenyalen que ha sigut complex elaborar la llista ja que el nombre d’acampats «varia segons l’hora i el dia», i asseguren que han trobat casos de persones que s’han desplaçat des de municipis com Molins de Rei, Vic o Manresa. «Es tracta de població fluctuant», confirma el portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, que no obstant calcula que «un 60% dels acampats sí que prové del B9». «És el que sol passar amb aquest tipus d’assentaments, que persones sense sostre procuren ajuntar-se per estar més segurs», apunta l’activista.

Les condicions dels que malviuen sota el pont han anat empitjorant amb el pas del temps. Sagués, que col·labora des del primer dia en l’assistència als acampats, afirma que continua la dualitat de perfils entre ells. Si bé hi ha els que no marxen perquè no volen abandonar els carros i les eines amb què busquen ferralla, també n’hi ha que, «a causa del llarg temps que porten malvivint en aquestes condicions estan, per desgràcia, adaptats a aquesta vida, i no tenen aparences de sortir-ne». A més, no són poques les persones que pateixen problemes de salut mental i que «necessiten atenció mèdica per part de professionals». «És preocupant que la situació s’allargui, no podem continuar així ni per les persones ni per l’entorn», assenyala Sagués, que demana culminar el procés de reallotjament.

L’Ajuntament de Badalona es limita a afirmar que «els Serveis Socials faran el seguiment que correspongui en cada cas», tot i que oficialment no aclareix quin és el full de ruta municipal en relació amb l’assentament. Fonts coneixedores del cas situen en l’òrbita municipal la intenció de recuperar l’espai públic que ara ocupen els migrants. Drets Socials, per la seva banda, recorda que «les persones desallotjades són ciutadans de Badalona que requereixen un seguiment i acompanyament per millorar les seves situacions específiques».

Els veïns dels voltants del B9, dels barris del Remei i de Sant Roc, havien denunciat durant tota l’ocupació del B9 que l’assentament causava problemes de convivència, insalubritat i delinqüència. En les hores immediatament posteriors al desallotjament, l’Associació Veïnal El Remei referia haver vist alguns desallotjats mirant d’aixecar persianes i trencar candaus. Molts veïns del barri que viuen a les plantes baixes van reforçar panys, assegura l’entitat veïnal. Si bé la situació es va suavitzar durant els dies d’intens fred i pluja constant del Nadal, d’acord amb l’entitat va tornar a empitjorar després de la millora de la climatologia: «Els carrers del barri són plens de persones que no relacionem amb el B9, que solen anar borratxes i acaben tirades per terra», lamenta Silvia Jordan, presidenta de l’entitat veïnal.

«Les persones que veiem ara ens semblen més conflictives, creiem que les seves condicions personals són encara pitjors dels que estaven al B9», afirma Jordan, que assegura tenir clar que «si malvius, pots tenir més addiccions; i amb més addiccions, et tornes més violent; una cosa porta l’altra». Candada per la «falta de solucions» i «les excuses» aportades per les administracions, Jordan assegura que va trucar per telèfon a l’ambaixada del Senegal i d’altres dels països de l’Àfrica subsahariana –d’on provenen bona part dels exocupants del B9– per demanar-los ajuda o mediació. La resposta va ser que en aquell moment no hi podien fer res, assegura Jordan. «Al barri s’està normalitzant una cosa que no es pot normalitzar, que és un rastre de misèria i d’insalubritat; després d’un mes aquestes persones no poden seguir així, no és bo per a ells ni per a nosaltres», clama Jordan.

Després de gairebé dos anys i mig de resolucions judicials que denegaven la desocupació al·legant que no existia alternativa habitacional per als ocupants, l’Ajuntament de Badalona va rebre el 4 de desembre la interlocutòria judicial que finalment autoritzava l’entrada al recinte. La jutge, això sí, disposava que el desallotjament «es porti a terme seguint el protocol d’assistència per a les persones sense sostre dels serveis municipals».

L’alcalde Albiol, que va assegurar que «no gastaria ni un euro» a donar reallotjament a «delinqüents», ha explicat en diverses ocasions que durant la desocupació «hi havia dins una unitat amb deu treballadors de Serveis Socials per atendre totes les persones» que així ho requerissin. Finalment, unes cinquanta van demanar assistència in situ als treballadors municipals. A aquest operatiu és al qual el govern municipal apel·la per justificar haver complert el que disposava la resolució judicial.

En les hores immediatament posteriors al desallotjament, uns 100 exocupants del B9 van acampar en una pròxima plaça, ja que no tenien on anar. No van ser acollits al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), ja que la desocupació estava planificada i, per tant, el servei d’acollida del CUESB no aplica al no tractar-se d’un «cas d’urgència o emergència sobrevinguda». Tampoc van poder rebre assistència ni empara unes 15 persones en una parròquia del barri de Sant Crist, ja que veïns del barri ho van impedir, i durant els primers dies hi va haver enfrontaments verbals entre defensors i detractors d’oferir assistència als desallotjats. Mentre Albiol deixava anar la falta d’implicació de la Generalitat, Drets Socials situava la responsabilitat de reallotjar en el terreny de joc de l’alcalde.

El primer cop del desallotjament el van parar persones particulars i entitats socials. El primer acord efectiu per al reallotjament es va substanciar la nit del 23 de desembre, una setmana després de la desocupació. Tot just van acceptar les condicions una trentena dels que dormien sota el pont, cosa que va marcar l’inici de la consolidació del nou assentament.

Notícies relacionades

Festes esportives clandestines

Illa ratifica el suport al museu d’art urbà del Besòs

L’últim dia del 2025, el departament de Drets Socials va anunciar que la Generalitat tornava la gestió dels desallotjats a l’Ajuntament de Badalona. Fins ara, les xifres oficials situen en 153 les persones del B9 reallotjades, 100 de les quals derivades a recursos finançats o activats per la Generalitat, i que estan rebent seguiment social per part del departament de Drets Socials. «L’allotjament durarà diverses setmanes», apunten fonts del departament, «però el seguiment i acompanyament social es pot allargar el temps que es determini per a cada persona fins a emprendre els objectius proposats». L’«itinerari d’inclusió» que se’ls ha preparat, i del qual el departament no aporta valoració perquè amb prou feines ha començat, busca «afavorir la gestió de situacions administratives, la formació per la inserció laboral i l’acompanyament social», i culminarà amb la derivació dels seus casos a l’Ajuntament de Badalona.

Pocs dies després del desallotjament del B9, els Comuns van fer pública una denúncia davant la Fiscalia a càrrec de Jaume Asens per possibles delictes d’odi i discriminació de l’alcalde Albiol. Consultada per aquest diari, Fiscalia únicament confirma haver rebut l’acció firmada per Asens: «L’assumpte s’està estudiant però encara no s’han obert diligències d’investigació», asseguren fonts del Ministeri Públic. Específicament, l’escrit interessa investigar penalment Albiol per suposats delictes de denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. O, subsidiàriament, per delicte de desobediència a l’autoritat judicial i de delicte de prevaricació administrativa. Tot i que resulta complex aventurar el futur d’aquestes accions, un penalista consultat per aquest diari assegura que «no té gaires possibilitats de prosperar perquè el relat dels fets és molt genèric». Un altre advocat especialista en temes penals, per la seva banda, considera que en aquest cas té «molts dubtes» que apliqui al cas el delicte de denegació de servei públic per motius discriminatoris.