BCN proposa acollir l’Agència Estatal de Salut Pública a l’Escola Industrial

Barcelona opta formalment a acollir la seu de l’Agència Estatal de Salut Pública (AESP), amb una candidatura competitiva, nombrosos suports i un vistós ganxo arquitectònic. L’executiu de Jaume Collboni va aprovar el projecte ahir en comissió de govern. Múrcia, Saragossa, Oviedo, Lleó, Salamanca, Granada i Lugo ja havien anunciat que participen en la pugna. Avui es tanca el termini i s’hi podria afegir encara alguna aspirant més.

L’informe de la candidatura, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, revela quin espai ofereix la ciutat com a potencial seu de l’AESP: l’antiga residència Ramon Llull al recinte de l’Escola Industrial, en ple centre de la ciutat i patrimoni d’interès nacional. Es tracta d’un edifici singular, d’estil modernista i noucentista, que va acollir fins al 2022 un col·legi major per a més de 200 estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i que actualment està tancat.

Reforma integral

La Generalitat explicitarà avui el seu suport al pla municipal. També té, per descomptat, l’aval de la Diputació de Barcelona, propietària de l’immoble ofert com a seu. Una candidatura "compartida" per les tres institucions i reforçada amb l’adhesió de mig centenar d’entitats de rellevància, com universitats, centres de recerca i escoles oficials.

La documentació enviada al Ministeri de Política Territorial –l’encarregat de la selecció– incorpora un escrit de la presidenta provincial, Lluïsa Moret, en el qual certifica "el compromís de cedir l’immoble per al seu ús com a seu de l’AESP" i permetre "el condicionament adequat en el temps requerit".

L’edifici necessita obres majors, però supera els 8.000 m² de superfície útil repartits entre quatre plantes i un entresolat. Compleix de sobres amb la superfície sol·licitada pel Govern espanyol: l’agència necessitarà 4.000 m² per acomodar els 300 empleats que aspira a tenir com a plantilla directa. El plantejament estatal d’una posada en marxa progressiva permet encaixar una rehabilitació integral. La nova institució, dependent del Ministeri de Salut, arrencaria amb els professionals de dos equips que avui treballen a Madrid, principalment adscrits al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i al Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE). Aquest nucli fundador s’ampliaria gradualment amb més personal, pressupost i activitat.

Amb unes "mínimes intervencions" a l’edifici Ramon Llull, Barcelona veu "apropiat i viable" habilitar "un espai de 500 m2 en el segon semestre del 2026" per acollir el grup motor. Així mateix, promet "un espai més ampli en un horitzó inferior a cinc anys" per atendre el creixement de l’agència a mitjà termini. La reforma, el cost de la qual no ha transcendit, la pagarien les administracions catalanes. A més, el consistori s’ofereix a facilitar l’aterratge dels primers professionals amb "sessions grupals de benvinguda" prèvies al desplaçament per donar-los "informació bàsica per posar en marxa una nova vida personal i familiar a la ciutat". A més, podrien utilitzar la finestreta única que ja atén expats i emprenedors, el Barcelona International Welcome Desk.

Procés de rellançament

El recinte de l’Escola Industrial, en procés de rellançament com a pol científic i ciutadà, ocupa l’antiga fàbrica tèxtil Batlló i s’ha dedicat a la formació durant un segle. Conté espais emblemàtics com el Paranimf, un auditori de 584 places rehabilitat recentment, que l’AESP podria utilitzar per als seus actes. Al mateix edifici Ramon Llull disposaria d’una altra sala excepcional, la capella dissenyada per Joan Rubió Bellver, deixeble de Gaudí. Pompeu Fabra, Federico García Lorca i Salvador Espriu són alguns dels il·lustres hostes que ha tingut el col·legi major, que en els últims anys acollia una arrelada comunitat d’estudiants.

Un caramel

La ubicació és un autèntic caramel: en ple centre, amb total facilitat d’accés multimodal i en una illa verda i pacificada. Tindria com a veïns referents en salut com l’Hospital Clínic, el centre de recerca ISGlobal i la farmacèutica AstraZeneca a l’edifici Estel. Al perímetre del recinte hi ha metro, busos i carrils bici, i a només 10 minuts a peu hi ha el tramvia i l’estació de Sants, que ofereix l’AVE i enllaça amb l’aeroport.

Barcelona es vana de la pluralitat de destinacions que permet la xarxa d’alta velocitat i els vols directes des del Prat. "Amb sortides pràcticament cada hora durant tot el dia laboral, la connexió Barcelona-Madrid per l’AVE permet realitzar reunions a la capital sense pernoctar, tornant el mateix dia", apunta l’informe. També analitza les freqüències aèries i ferroviàries amb altres ciutats espanyoles, en previsió de les visites territorials de l’agència: "Barcelona garanteix una àmplia flexibilitat de connexions nacionals, combinant múltiples vols diaris i alta velocitat".

Al radiografiar les rutes aèries del Prat, destaca les destinacions amb grans centres de recerca sobre epidèmies: Estocolm, Ginebra, Brussel·les, Hèlsinki, Atlanta, Pequín... Instal·lar-se a l’Eixample, conclou, "afavoriria la projecció internacional de l’agència i la seva capacitat d’incidir en xarxes de cooperació científica i tècnica a escala mundial, amb accés directe a fòrums internacionals i reunions multilaterals".

Notícies relacionades

Veïns de Bellaterra demanen un ‘referèndum’ sobre la seva independència de Cerdanyola

El govern de Collboni defensa "la millor opció"

Quant als convidats que rebi la futura seu, la candidatura presumeix de les 107.000 places hoteleres a Barcelona i voltants i dels serveis desenvolupats per atendre uns 450 congressos cada any sobre salut i ciències de la vida. Aquest segment suposa el 40% del total d’esdeveniments i fires que se celebren a la capital catalana. Conscient que el mercat de l’habitatge podria preocupar la plantilla, el consistori fa bandera del fre als preus de lloguer propiciat per les regulacions i del creixement previst de l’obra nova.

Finalment, la ciutat fa notar la "concentració única a Europa d’aeroport, port i Zona Franca en menys de cinc quilòmetres". El port barceloní està especialitzat en cadenes de fred i logística farmacèutica, cosa que proporcionaria a l’AESP "agilitat en el subministrament de productes sanitaris, equipament mèdic i material crític, i enfortiria la capacitat de resposta davant emergències de salut pública transfrontereres".