Impuls a la literatura catalana
La Casa de les Lletres obrirà el 2028 al Palau Requesens
L’equipament, que serà la nova seu de la Institució de les Lletres Catalanes, iniciarà les obres de rehabilitació a finals d’any.
El Palau Requesens de Barcelona iniciarà les obres de rehabilitació a final d’any amb l’objectiu que la Casa de les Lletres, l’equipament de referència per a la creació i la promoció de les lletres catalanes, obri les seves portes el 2028, un any després del que estava previst. El Departament de Cultura ja té a punt el projecte arquitectònic a través del qual portarà a terme la reforma. Licitarà les obres a mitjans d’any amb un pressupost de 4,8 milions d’euros.
La seva posada al punt serà durant el primer trimestre del 2028, una data que podria coincidir amb Sant Jordi. "Ens encantaria", va confessar la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que va presentar ahir el projecte arquitectònic. Tot i que no hi ha una data exacta, va afirmar que "seria una notícia excel·lent poder inaugurar la Casa de les Lletres per Sant Jordi", la gran festa literària de Catalunya.
Situat al carrer del Bisbe Caçador, en ple barri Gòtic, l’espai serà la nova seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i acollirà cinc entitats professionals del sector: l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, el PEN Català, la xarxa Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. La Reial Acadèmia de les Bones Lletres mantindrà la seva ubicació al Palau Requesens, a la planta noble.
La rehabilitació de l’edifici la portaran a terme els estudis Brullet De Luna i Associats SLP i Taller d’Arquitectura les Golfes, amb un projecte que posa en relleu la història de l’edifici i l’acosta als usos actuals. Com va explicar el director de la ILC, Eduard Escoffet, el projecte actualitza i obre a la ciutadania un edifici patrimonial, alhora que afavoreix la "connexió del conjunt de la societat amb el sector literari".
Aquest "punt de trobada per al sector i espai de difusió de les lletres catalanes" comptarà amb un vestíbul únic a la planta baixa que centralitzarà l’accés a la sala d’actes polivalent, als despatxos i al nou bar obert al públic, que connectarà amb el pati.
Antic celobert
Un dels àmbits més rellevants és el nou nucli vertical de comunicacions, que aprofitarà l’antic celobert i el transformarà en una claraboia per aportar llum natural. D’altra banda, una reforma integral de la biblioteca de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres la reconfigurarà com un gran espai a doble altura, recuperant la magnitud de les arcades gòtiques i augmentant la seva funcionalitat. A la segona i a la tercera planta s’hi ubicaran les noves oficines de les entitats i la ILC, que estaran situades a la façana per aprofitar la llum natural.
Hernández ho va presentar com "un pas endavant per a una literatura catalana més connectada amb la ciutadania i basada en la cooperació entre els diferents agents del sector". L’objectiu és que l’equipament actuï de "capçalera del sistema literari del país".
Pla encallat
Notícies relacionadesCotxeres del Poblenou
El pla municipal per transformar unes antigues cotxeres de TMB al Poblenou en una Casa de les Lletres –en paral·lel al centre homònim impulsat per la Generalitat al Palau Requesens– continua encallat. El seu futur es manté incert després que el projecte plantejat per l’Ajuntament el 2015 no tingués continuïtat. Des d’aleshores, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va optar per replantejar la iniciativa, un procés que, per ara, no ha derivat en cap novetat concreta.
- Reunió del consell nacional ERC valida el corrent intern de Joan Tardà que defensa fronts d’esquerres com Rufián
- Premi Ramon Llull Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès
- Relacions entre socis ERC rebutja negociar els pressupostos d’Illa per no veure prou garanties de Sánchez amb l’IRPF
- Jocs Olímpics de Milà-Cortina 2026 Oriol Cardona i Ana Alonso coronen els millors Jocs Olímpics d’Hivern per a Espanya amb un bronze
- Crisi de l’habitatge «Això no és un hotel»: viure amb els pares més enllà dels 30 obre un nou focus de conflictes familiars
