Vuit dels 10 trams amb més accidents de moto són a l’àrea metropolitana

El 2024 es van registrar 2.016 accidents de moto i ciclomotor, 251 menys que l’any anterior, però 300 més que el 2022. Segons el RACC, la tendència general és ascendent si bé l’accidentabilitat es troba encara per sota dels nivells prepandèmics.

El 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren en només el 13% de la longitud de la xarxa analitzada (826 quilòmetres). Concretament, vuit dels 10 trams amb més accidents es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. Destaca la C-31 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet, que encapçala aquest llistat negre, tenint en compte la mitjana anual d’accidents per quilòmetre en els quals es produeixen morts i ferits greus. En aquest sentit, set dels 10 trams més crítics corresponen a vies amb gran volum de trànsit: al traçat de la C-31 se sumen els sis quilòmetres de l’A-2 compresos entre el final de les rondes i l’autopista AP-2; la C-32 entre Esplugues de Llobregat i Sitges; la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola; la ronda Litoral; i la B-30 entre les poblacions de Sant Cugat i Barberà del Vallès.

A aquests trams se sumen altres carreteres amb menys intensitat de trànsit, com són la GI-600 entre Tordera i Blanes; la C-31 entre Cunit i Sant Pere de Ribes, i la mateixa via entre Sitges i Sant Pere de Ribes. La majoria dels trams més perillosos per a motoristes són recurrents, ja que vuit dels 10 identificats ja figuraven en l’anterior informe del RACC.

Tenint en compte tots els mitjans de transport, les dades certifiquen un lleuger increment en l’índex de risc en el trienni analitzat. Entre el 2022 i el 2024 hi va haver 613 accidents greus i mortals a les carreteres catalanes, un 5% més que en el trienni anterior. Les xifres van en línia amb l’increment de la mobilitat global a les carreteres, que ha augmentat un 4,5%.

La vulnerabilitat de les bicis

Pel que fa a bicicletes, tot i que la seva proporció continua sent reduïda comparada amb la resta de mitjans de la mobilitat interurbana, la seva vulnerabilitat i la falta d’adaptació de moltes vies expliquen una concentració d’accidents greus en trams molt concrets.

El 2024 es van registrar 357 accidents de bicicletes, un 7% menys que l’any anterior. D’aquests, 46 es van saldar amb morts i ferits greus, un 12% menys que el 2023. Tot i així, l’informe mostra una corba de tendència ascendent dels accidents amb bicicletes implicades que arriben a superar les xifres anteriors a la pandèmia.

El mapa identifica els 10 trams amb més accidents de bicicleta per quilòmetre, sis dels quals ja figuraven en el rànquing de l’any anterior, cosa que evidencia també en aquest cas la persistència d’aquests punts negres per a les dues rodes. Majoritàriament estan relacionats amb l’ús recreatiu de la bicicleta. Encapçala la llista, per segon any consecutiu, la BV-5001, la coneguda popularment com a carretera de la Roca, entre Martorelles i Vilanova del Vallès. Aquest és el tram amb més concentració d’accidents de bicicleta de tota la xarxa analitzada: les bicicletes estan implicades en el 60% dels accidents greus.

El segueix l’N-II entre l’enllaç de Mataró Nord de la C-32 i Pineda de Mar, on el 43% dels accidents greus afecten ciclistes; la B-210 entre Viladecans i Gavà; la C-31C entre Sant Boi de Llobregat i el Prat; i la B-510 entre Argentona i Llinars del Vallès, on tots els accidents greus han involucrat bicicletes. Completen el llistat la T-314 entre Cambrils i Reus; la GI-522 entre Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts; la BV-5114 entre Sant Celoni i Fogars de Montclús; l’N-340 entre Cervelló i l’enllaç amb la B-23; i la TP-7225 entre Reus i el Morell.

Notícies relacionades

‘Souvenirs’ per a mascotes

Els Verdi celebren el seu centenari amb més butaques

La perillositat per als ciclistes tampoc es distribueix de manera homogènia: Barcelona concentra set dels 10 trams més perillosos, mentre que Tarragona en suma dos i Girona, un. Lleida no presenta cap tram.

Segons l’informe del RACC, es dona una convivència cada vegada més intensa entre trànsit urbà, interurbà i ciclista, amb punts de fricció especialment localitzats en carreteres pensades inicialment per a cotxes i camions. Des de la pandèmia "s’ha incorporat la bici en la mobilitat", va explicar el director general del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel, en la presentació de l’estudi. Per això, en alguns punts especialment perillosos s’està estudiant instal·lar panells per alertar els conductors sobre la presència de ciclistes.