Casa Gispert, la botiga centenària que exporta fruita seca a Europa

El negoci ha sabut créixer sense haver de renunciar al patrimoni històric ni a la vocació de comerç de proximitat. A més del local del Born, avui compta amb botigues a Terrassa i Sabadell i un modern obrador a Viladecavalls. Distribueix els seus productes a establiments especialitzats de tot Catalunya i també a locals d’Espanya. Exporta a França, Alemanya, Suïssa, els Països Baixos i Bèlgica i també ven a través d’internet. La plantilla ronda les 30 persones durant la temporada alta nadalenca i l’objectiu de facturació se situa al voltant dels tres milions d’euros.

La botiga del carrer Sombrerers continua sent la pedra angular. "Volem que venir aquí sigui tota una experiència", explica Gemma Marín, directora general i copropietària. "Els productes es poden comprar online, però entrar en aquesta botiga de 174 anys, veure-ho tot exposat, poder tastar, veure el mestre torrador treballant, l’olor... Això no es pot replicar en una web", compara.

Encara conserva el mobiliari original: el taulell és una peça massissa de roure americà, els calaixos de fusta es mantenen intactes, i els miralls amb vidres pintats a l’àcid —descoberts durant una restauració el 2019— lluen amb tota la seva bellesa centenària. Fa olor de torrat i llueix centenars de pots de tots els colors i textures, però també molta cordialitat i coneixement del producte.

Si bé és coneguda per la fruita seca d’alta qualitat —ametlles, avellanes, pinyons, anacards—, l’oferta de Casa Gispert també inclou cafès d’origen, tes selectes, safrà amb denominació d’origen, olis d’oliva verge extra, licors artesanals i xocolates. Regularment acull tastos especialitzats amb reserva prèvia.

El forn històric pot veure’s en funcionament cada dimarts i dijous, quan l’aroma que desprèn inunda tota la botiga. La llenya d’alzina que utilitza aporta "un toc fumat especial" i molt característic, diu Marín. No té dubtes que el resultat no seria el mateix amb qualsevol màquina d’última generació. Eduard Carner és el mestre torrador des de fa cinc anys. Va aprendre l’ofici durant un any, guiat per l’Óscar, el torrador que tants anys va treballar en aquesta botiga i que ara exerceix a l’obrador de Viladecavalls. La seva feina consisteix a observar com avança el torrat del fruit sec dins del forn i en funció del color, les olors i el sabor determinar el moment ideal per treure’l del foc.

"No és una màquina a la qual poses un temps i una temperatura. La torradora ha de tenir molta experiència. Segons el clima, si és un dia molt humit o no, el foc serà diferent. Si l’ametlla és del principi de la collita o és del final també canvia, perquè té més o menys contingut d’aigua. És tot un art", explica Marín. A l’obrador que hi ha a Viladecavalls tenen una rèplica idèntica i entre tots dos torren prop de 150 quilos diaris de fruita seca.

D’enginyera a emprenedora

Gemma Marín es va incorporar a Casa Gispert fa 13 anys, tot i que la seva vinculació amb el negoci ve de molt abans. El seu cunyat i el germà d’aquest van comprar la botiga el 1999 a la viuda del senyor Gispert. Llavors, l’actual gerenta estudiava Enginyeria Tècnica Elèctrica i ajudava a la botiga els caps de setmana. Es va formar en direcció d’empreses, va treballar en el sector elèctric i durant anys va aprendre a la Cambra de Comerç de Terrassa. El 2015, quan els seus cunyats van decidir fer un canvi professional, Marín va agafar el relleu gairebé d’improvís. "Els vaig ajudar fins i tot a buscar un possible comprador i llavors vaig pensar: potser és el moment de ser jo emprenedora", recorda.

Notícies relacionades

Un robo de cobre obliga a Renfe a reducir a tres trenes por hora y sentido la R1 de Rodalies

Sant Boi dona inici a les obres de la macroplanta fotovoltaica

Un dels desafiaments més importants llavors va ser la professionalització, rememora. Com a empresa d’alimentació que distribueix i exporta, Casa Gispert ha de complir una normativa de seguretat alimentària molt estricta. "L’obrador era en una masia entre avellaners, però no complia les condicions", explica. La solució va ser construir un obrador nou a Viladecavalls certificat en la FSSC 22000, una normativa més exigent que la mateixa llei.

Segons Marín, la clau de l’èxit rau en l’equilibri entre tradició i innovació. Mantenen productes clàssics, com ara les ametlles marcones catalanes, mentre incorporen propostes més atrevides, com per exemple cremes per untar i toppings. "Fem un sèsam caramel·litzat amb tomàquet, amb ceba deshidratada, però també n’hem fet uns amb wassabi, kimtxi i iuzu. Al seu dia, l’exòtic era importar cafè de les Amèriques. Cal anar fent coses noves perquè la gent vulgui venir", explica.