La «Nova Barcelona» i l’«efecte Cardedeu»: com canvia la capital i s’accelera la diàspora residencial

L’article seleccionat és, en realitat, la punta de l’iceberg d’una cobertura extensa i coral, formada per una reguera d’articles publicats al llarg de tot l’any. Una temàtica que denominem afectuosament la «Nova Barcelona» i l’«efecte Cardedeu». Milers de barcelonins se’n van a viure poblacions situades a més de mitja hora amb tren, bus o cotxe dels seus antics barris i llocs de treball, a la recerca de pisos assequibles i més qualitat de vida. Sense preveure-ho, encareixen aquests municipis i tensen els seus serveis públics. En paral·lel, la capital catalana ha transformat moltíssim el seu padró amb una gran incorporació d’estrangers de classe baixa, mitjana i alta, a la qual se suma una creixent població flotant en rotació. Emergeixen una altra economia, una altra quotidianitat, altres modes culturals i espiritualitats. A molts agradarà i a molts no, però la ‘Nova Barcelona’ ha vingut per quedar-se.

Notícies relacionades

Fargas, la xocolateria més antiga de Barcelona, s’obre a nous públics i sinergies

El Govern allibera 24 ciutats d’implantar una ZBE obligatòria per la seva bona qualitat de l’aire els últims anys

L’article plusmarquista del 2025 recollia testimonis de joves i famílies mudats al Vallès, el Maresme o el Garraf, que exemplificaven la diàspora silenciosa de veïns de la capital cansats de la ferocitat immobiliària i de les aglomeracions en enclavaments turístics. «No estava en els meus plans mudar-me allà, però era l’únic raonable», exposava un dels protagonistes, Francisco Pons, dissenyador gràfic de 33 anys traslladat de Sants a Mataró. El desplaçament poblacional des de Barcelona cap a l’àrea metropolitana no és un fenomen nou, sinómolt present des dels anys 90, reflexionaven dos experts consultats, la doctora Arlinda Garcia (UB) i el sociòleg Sergio Porcel (Institut Metròpoli). No obstant, aquest procés «habitual» ara s’ha «intensificat per la crisi de vivenda. 

L’evolució de Barcelona també s’ha accelerat en els últims anys. Va registrar a principis d’any un nou rècord: 1,718 milions d’empadronats. Els veïns nascuts a l’estranger superen avui el mig milió (572.467 persones) i el rànquing de nacionalitats ha fet un gir des de la pandèmia. Un de cada dos immigrants a Barcelona capital és avui llatinoamericà: 300.000 empadronats provenen de països de parla hispana o portuguesa. Equivalen la població de tot l’Eixample, el districte més dens de la ciutat. I la globalització del padró es concentra a la franja d’edat de 25 a 39 anys, la generació mil·lennista. En el conjunt de la ciutat, menys d’un terç d’aquests adults joves són barcelonins de bressol. I en alguns barris no arriben a una quarta part. Tota una revolució demogràfica, que porta oportunitats i reptes. Per exemple, la meitat de la ciutadania actual no tenen cotxe ni telèfon fix i només un terç parlen català.

La resta del 2025 a la Gran Barcelona, vist per Cercas i Roca