BCN canvia i la diàspora residencial s’accelera

L’article seleccionat és, en realitat, la punta de l’iceberg d’una cobertura extensa i coral, formada per una reguera d’articles al llarg de tot l’any. Una temàtica que anomenem de manera carinyosa l’efecte Cardedeu i la nova Barcelona. Milers de barcelonins viuran a poblacions situades a més de mitja hora amb tren, bus o cotxe, a la recerca de pisos assequibles i qualitat de vida. Sense preveure-ho, encareixen aquests municipis i tensionen els serveis públics. En paral·lel, la capital catalana ha transformat moltíssim el seu padró amb una gran incorporació d’estrangers de classe baixa, mitjana i alta, a la qual se suma una creixent població flotant en rotació. Emergeixen una altra economia, una altra quotidianitat, altres modes culturals i espiritualitats. A molts agradarà i a molts d’altres no, però la nova Barcelona ha vingut per quedar-se.

L’article plusmarquista del 2025 recollia testimonis de joves i famílies que s’havien mudat al Vallès, el Maresme i el Garraf, que exemplificaven la diàspora silenciosa de veïns de la capital cansats de la ferocitat immobiliària i de les aglomeracions en enclavaments turístics. "No estava en els meus plans mudar-me allà, però era l’única cosa raonable que podia fer", exposava un dels protagonistes, Francisco Pons, dissenyador gràfic de 33 anys traslladat de Sants a Mataró. El desplaçament poblacional des de Barcelona cap a l’àrea metropolitana no és un fenomen nou, sinó molt present des dels anys 90, reflexionaven dos experts consultats: la doctora Arlinda Garcia (UB) i el sociòleg Sergio Porcel (Institut Metròpoli). No obstant, aquest procés "habitual" ara s’ha "intensificat" per la crisi de la vivenda.

L’evolució de Barcelona també s’ha accelerat en els últims anys. Al juny va batre un rècord amb 1,734 milions d’empadronats, un 14% més que el 2000. Els nascuts a l’estranger superen àmpliament el mig milió i el rànquing de nacionalitats ha fet un gir des de la pandèmia. Un de cada dos immigrants a la capital avui és llatinoamericà : 300.000 persones, més que la població de tot l’Eixample. I la internacionalització es concentra a la franja de 25 a 39 anys, la generació mil·lennista. A la ciutat, menys d’un terç d’aquests adults joves són barcelonins de naixement. I en alguns barris com el de la Sagrada Família són una quarta part.

Tota una revolució demogràfica, que porta oportunitats i reptes. Per exemple, la meitat de la ciutadania no té cotxe, cosa que redueix el trànsit i allibera espai. En canvi, la llengua catalana afronta un gran desafiament: només un terç de residents la parlen. Als bars, la meitat del personal no pot atendre en aquesta llengua oficial. Una altra paradoxa és la representativitat democràtica: la llei electoral donarà a l’Ajuntament dos regidors extra el 2027 en virtut del creixement del padró, però el cens electoral es desploma dràsticament amb 250.000 electors menys que fa 40 anys. Gran part dels veïns amb passaport estranger no té dret a vot.

"És un tema econòmic"

Cercas i Roca van debatre diferents opcions abans de triar la notícia de l’any. "¿M’equivoco si dic que l’arquitectura de la Sagrada Família ha deixat de ser polèmica?", va llançar l’escriptor. Celebrava que "ha desaparegut l’hostilitat" i admetia que li encanta. El xef posava en valor les Glòries: "Guanyar espai verd és important". Al final, es van inclinar per la metamorfosi de la capital i les mudances. "Cardedeu explica molts casos. Passa a Girona també, que hi ha gent que se’n va a Cassà o Llagostera per la vivenda", va comparar Roca. "¿¡És veritat que els preus del centre de Girona ja són com els de Barcelona!?", va reaccionar Cercas. Després d’aclarir que encara no han pujat tant, però que els habitatges de 400.000 euros s’han normalitzat ja a les dues ciutats, Cercas exemplifica com poden estar interrelacionats l’encariment i la globalització en barris de gran demanda: "El meu fill viu a Gràcia i hi ha gent de tot el món... i d’un cert poder adquisitiu, diria". "La transformació de la gent de Barcelona és un tema econòmic. El que està canviant les ciutats és la vivenda. ¡Escollim això, llavors!", el va convèncer Roca.

Dos centenaris per celebrar

l El 2025 s’han commemorat dos fets que van néixer per separat però que avui formen part del core de la Gran Barcelona real i transfronterera: la posada en marxa del primer metro, que anava de la plaça de Catalunya a la de Lesseps, i la concessió per part d’Alfons XIII del títol de ciutat independent a l’Hospitalet, ben entrellaçada amb BCN gràcies al metro.

La Sagrada Família continua creixent

l En el marc de l’Any Gaudí, presentat el mes de maig passat, la Sagrada Família ha organitzat una sèrie d’actes propis entre la tardor del 2025 i el Nadal del 2026 per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte. La torre més alta, la de Jesucrist, s’està acabant de muntar i des d’aquest novembre el temple de l’Eixample ja és el més alt del món, al superar la gran agulla de la catedral d’Ulm (Alemanya).

BCN i el suport a la causa palestina

l BCN ha tingut nombrosos gestos de suport a Palestina en la guerra amb Israel. L’alcalde Jaume Collboni va viatjar a un camp de refugiats a Jordània i va anunciar la resurrecció del Districte 11, que va ajudar Sarajevo fa 30 anys. El veto a entrar a Israel li va impedir visitar Betlem i Ramal·lah. En paral·lel, activistes polítics com Ada Colau i Jordi Coronas es van embarcar en la Global Sumud Flotilla.

Notícies relacionades

L’antiga xocolateria Fargas s’obre a nous públics

L’habitatge es dispara com la primera inquietud dels barcelonins

La culminació de les Glòries

l Barcelona va estrenar el 26 d’abril el parc íntegre de les Glòries, amb 4,3 hectàrees de nou espai públic. Un umbracle, una gran àrea de jocs infantils, zones per a gossos, jardins i arbres, xiringuitos... Superada aquesta fita, prossegueix la transformació amb obres en tot el perímetre: ressituar les vies del Trambesòs, pacificar dos trams de la Gran Via, refer Consell de Cent...