47 milions de la UE per cohesionar barris a 10 ciutats de l’àrea de BCN

És davant aquesta conjuntura desafiadora per als barris vulnerables que l’Administració metropolitana, per mitjà de les anomenades Estratègies de Desenvolupament Local Integral (REGIDOR), celebra que ha aconseguit 47 milions de fons europeus per dignificar barris d’una desena de ciutats metropolitanes. L’aportació complementa altres partides supramunicipals que reben els ajuntaments metropolitans, com ara els 51 milions que el nou Pla de Barris del Govern deixa a les ciutats de l’àrea de Barcelona.

"És un finançament sense precedents per a l’AMB", afirma Castellana. El també regidor barceloní qualifica els recursos europeus de "bastant impressionants" i "en línia amb la missió de l’AMB d’apostar per la cohesió territorial i garantir la dignitat als espais públics". Els 47,4 milions de fons FEDER es destinaran a projectes de Barcelona, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues de Llobregat, Gavà, Cerdanyola del Vallès, Sant Joan Despí, Viladecans i Sant Feliu de Llobregat. La partida europea és el 40% de cada projecte: cada Ajuntament rebrà entre 4,5 i 6 milions. I els consistoris aportaran el 60% restant. En total, aterraran 118,6 milions als barris del Barcelonès, del Baix Llobregat i del Vallès.

"Volem influir políticament en el nou marc pressupostari de la UE per mitjà de l’European Metropolitan Authorities (EMA)", comenta Castellana. "És el moment de les àrees metropolitanes europees: cada vegada més gent viu en una àrea metropolitana", apunta el responsable metropolità.

La inquietud metropolitana sobre les prioritats pressupostàries europees és compartida entre el municipalisme català. N’és una prova que la mateixa Associació Catalana de Municipis (ACM) ha expressat públicament "preocupació" davant la proposta de la Comissió Europea per al nou marc financer 2028-2034 amb vista al pressupost de la UE.

Habitatge i educació

L’ACM considera que el nou disseny financer "posa en risc la dimensió territorial i la cohesió social i econòmica de la UE". A més, alerta de la pèrdua de protagonisme de les entitats locals davant la intenció de concentrar la disposició dels fons en mans dels estats: "Pot comportar una reducció de la participació de les autoritats regionals", lamenta l’ACM, en la mateixa línia que el vicepresident Castellana.

L’aterratge dels fons europeus per a les ciutats de l’àrea de Barcelona posa l’accent en la cohesió social. En matèries com ara l’habitatge, l’educació i els equipaments culturals. Santa Coloma de Gramenet, per exemple, projecta la millora dels equipaments educatius, uns nous habitatges dotacionals de lloguer social i també l’impuls d’un hub d’iniciatives empresarials i digitals.

Sant Boi de Llobregat optarà per renovar un laboratori comunitari d’innovació digital, obrir una nova biblioteca pública i millorar la connexió verda del barri de Marianao. I Esplugues de Llobregat, per la seva banda, preveu dedicar els fons a la compra d’habitatge per a necessitats socials, a la construcció d’una nova comissaria de la policia local i a construir un nou auditori-teatre i una Escola de Música i Arts Escèniques.

L’AMB també precisa la dedicació del finançament europeu a Gavà, Viladecans, Cerdanyola del Vallès i Sant Feliu de Llobregat. A Gavà, ciutat liderada per l’alcaldessa Gemma Badia, l’Ajuntament dedicarà 3,1 milions a regenerar el centre històric del municipi amb un nou centre cultural i la Rambla com a eix vertebrador. Quant a Viladecans, amb l’alcaldessa Olga Morales, el consistori s’ha proposat revitalitzar l’economia local, fomentar la cultura i la vida comunitària i impulsar la digitalització de la ciutat amb, per exemple, sensors per controlar el soroll, la qualitat de l’aire i el trànsit per mitjà de la plataforma Smart City. S’ha marcat revitalitzar tres espais: la carretera de Sant Climent, la Rambla Modolell i la plaça Europa.

Al Vallès, Cerdanyola usarà els fons FEDER en dos tipus d’intervencions. D’una banda, permetran al consistori justificar actuacions ja executades des de l’any 2021, com ara la rehabilitació al voltant del jardí de Torre Llopis, la millora de l’entorn i la posada en valor patrimonial de Ca n’Altimira o la construcció de l’aparcament del Mercat de les Fontetes. Totes tres obres "han contribuït a la regeneració urbana i a la dinamització econòmica del barri de les Fontetes", expliquen a Cerdanyola. D’altra banda, també serviran per "impulsar nous projectes estratègics que transformaran diversos espais".

Nou ‘ecodistricte’

Notícies relacionades

El Baix Llobregat reclama desencallar el ‘metro del Delta’

La Barcelona metropolitana afronta el repte de la mobilitat

Finalment, també Sant Feliu detalla les seves inversions. La capital del Baix Llobregat està en ple procés de redibuixar el seu futur després del soterrament de les vies de tren amb un nou ecodistricte. Per fer-ho, la població promou la renovació urbana i ambiental de l’espai públic de Can Maginàs, la transformació integral de l’eix del passeig Onze de Setembre i el carrer de Picasso, i la modernització del complex esportiu Piscines-Sayrach i l’entorn.

"La nostra prioritat és que la transformació digital arribi a tots els municipis de l’AMB", conclou Castellana, que emfatitza la necessitat que l’Administració metropolitana promogui la "igualtat d’oportunitats" en una conurbació barcelonina amb contextos socials molt heterogenis.