Pessebres Puig, l’última botiga de pessebres de Barcelona

Travessar-ne el llindar és submergir-se de cop en l’esperit nadalenc. Personatges de totes les mides, complements i llums decoratius ocupen cada centímetre que queda disponible. El terra hidràulic modernista i les prestatgeries carregades al màxim transmeten aquesta sensació reconfortant dels comerços de tota la vida, llocs que fan olor de tradició i d’història familiar.

Rere el taulell hi ha Francesc Puig Joaquim, de 74 anys, que representa la tercera generació d’una estirp dedicada al pessebrisme: "El meu pare havia sigut un gran pessebrista, va guanyar premis abans de la guerra, era d’Acció Catòlica i estava molt bolcat al pessebrisme". Entre els guardons, els diplomes que encara conserva, destaca un primer premi de Sant Boi a principis dels anys 30.

La història de Pessebres Puig arrenca el 1929, quan Josep Planelles, valencià d’origen, va obrir la primera botiga especialitzada a la zona. Combinava la venda de petards i de figures de pessebre per cobrir la temporada d’estiu i d’hivern. Un dels proveïdors era el pare de Francesc Puig, que va adquirir el negoci el 1967 quan Planelles es va retirar: "El meu pare va passar de ser fabricant a ser fabricant i majorista".

Aquell mateix any, la família es va traslladar al número 127 del carrer del Comte Borrell, on ocupaven una petita botiga que anteriorment havia sigut un torrador de cafè. El 1970, el negoci s’havia quedat petit i van decidir ampliar-lo amb el local contigu, que és l’actual. Uns anys més tard, a principis dels vuitanta, La Caixa els va oferir comprar la propietat. "En condicions bones, la vam comprar", rememora. Aquella decisió va ser crucial per a la supervivència del negoci unes dècades després.

Avui, Pessebres Puig és l’última botiga física especialitzada en pessebres de la capital catalana i no té equivalents tampoc a la resta de Catalunya. "Abans teníem uns 50 clients minoristes a Catalunya. Hi havia arbreries, llibreries... Gent que es dedicava a vendre pessebres aquests tres mesos. Tots han tancat, per culpa del lloguer o perquè s’han jubilat", lamenta.

La singularitat de l’establiment es troba en el seu amplíssim catàleg. Des de figures de centímetre i mig fins a mig metre d’altura, en materials tan diversos com fang, plàstic, resina o fusta. "Aquí pots trobar una cosa que val mig euro o gastar-te, si vols, 1.500 euros", resumeix. Molts articles procedeixen d’artesans de Múrcia, tot i que adverteix que "es van jubilant": "En queden cada vegada menys i d’aquí a uns anys això s’acabarà".

La botiga, en realitat, només obre tres mesos: l’octubre, el novembre i el desembre. Puig està jubilat des de fa una dècada i treballa juntament amb una noia que l’ajuda, una veïna del barri. És l’única empleada de l’establiment, que coneix bé el negoci perquè de petita hi comprava amb la seva família. Un equip de dues persones durant la temporada més intensa de l’any és suficient per atendre una clientela fidel que, any rere any, torna al local.

"Ho faig perquè la meva gran satisfacció és que, quan hi entra la gent, es queda meravellada", confessa Puig. Molts visitants no arriben a comprar, simplement contemplen la varietat exposada. "Hi ha gent que només entra a mirar i se’n va. I molts clients que ja tenen el pessebre complet venen a saludar-me cada any", explica.

Tres generacions juntes

La clientela de Pessebres Puig transcendeix les fronteres catalanes. "Venen clients de tot Espanya. Aquest any n’han vingut bastants de Sud-amèrica", destaca el majorista, que recorda molt dos clients habituals d’Àvila i Logronyo que cada desembre aprofiten que passen per Barcelona per visitar la botiga. "També quan hi ha congressos de medicina, tinc metges que venen a comprar. Fins i tot ha vingut gent de Portugal", afegeix.

Notícies relacionades

L’oposició municipal, contra la gestió d’Albiol

Allotjades 120 de les 180 persones vulnerables que vivien al B9

La transmissió de l’amor pel pessebrisme és fonamentalment intergeneracional i no requereix publicitat: "El pessebre encara es ven, és un negoci que no puja ni baixa, és estable". Quan se li pregunta per què, Puig explica que aquesta tradició passa de pares a fills i, en especial, d’avis a nets. "El fill té molta feina i no està per a això, però d’avis a nets sí que es transmet tot això", analitza. És habitual que arribin tres generacions juntes: avis que compraven de petits porten ara els seus nets per adquirir noves figures i completar pessebres familiars.

Un tresor per a Puig són els compradors que ja són amics. "Tinc una sèrie de clients que fins i tot em conviden a menjar a casa. Tenen el pessebre muntat, esperant que jo hi vagi, l’inauguren amb mi i em conviden a menjar", explica emocionat. Són vincles que transcendeixen la mera relació comercial.