Fer amics després dels 30

Arribes sol. La mateixa cara de circumstància que quan el cunyat t’explica un acudit d’Arévalo. "¿Hola?". "Hola". T’enganxen al pit una etiqueta amb el teu nom i et deixen anar en una taula amb cinc desconeguts. No has ni de trencar el gel: d’això se n’encarrega el joc que hi ha en el centre. Cal fer gargots exprés, indiquen les instruccions. Als cinc segons ja estàs amb el riure fluix. Sobretot quan algú confon Donald Trump amb el que pretenia ser el dibuix d’un raper hawaià. A la segona ronda ja sembla un capítol de Friends. "Slow friending", han batejat aquesta nova excusa per conèixer gent sense presses. És el que es busca ara: vida social més enllà de Tinder.

Fer amics un cop passats els 30 és més complicat que descobrir en què treballa Toni Cantó. Ha sigut el boom d’aquest 2025: es multipliquen per Barcelona els esdeveniments offline. Quedades amb grups de gent desconeguda a la recerca de "connexions reals". Sense matchs previs, sense ghostings, sense intencions romàntiques. Ho diu fins i tot The New York Times: hi ha una epidèmia de soledat adulta.

Kleff, es diu aquesta comunitat. "La més gran de jocs de taula de Barcelona i Europa", s’anuncia a les xarxes. Ja són més de 12.300 "kleffers" a Meetup, 11.000 més a Instagram. Reuneixen cada setmana 250 persones a la cafeteria de l’Estació de França. Tardeigs amb mig miler de jocs. I el que sorgeixi. "Ens hem adonat –detalla Pau Martí, l’ideòleg– que hi ha molta gent que vol connectar". ¿Per què no un slow friending?, se li va acudir. N’hi havia ganes, sí: en el primer esdeveniment es van apuntar 70 persones.

Amistats i idil·lis

L’objectiu no és lligar, sinó fer amics. Això no treu que els assistents vagin amb expectatives Disney. El 80% va confessar al formulari buscar "amistats i idil·li". Se segueix el mateix mecanisme que un speed dating, però amb timing de joc de taula. Vas coneixent grups en el que dura una partida. 30-40 minuts i es canvia de taula. Si congenies i fas match, et passen els contactes. "Més del 70% –assenyala el Pau– va sortir amb algun match".

Encara estan definint el format. Ho faran una vegada al mes. El pròxim serà el 14 de gener. No descarten alguna altra activitat enfocada a lligar. "L’any passat ja vam fer un speed dating lúdic", recorda. Les cites ràpides es muntaven amb jocs que duraven 6 minuts.

"És difícil poder conèixer gent a Barcelona", assumeixen els teus potencials amics entre partida i partida. Sí, és més probable que et toqui la loteria que no pas que un català et barregi amb algun dels seus grups. "És una mica estereotip, però en el meu cas és cert", riu l’Aleix, 31 anys. "I una vegada passes dels 35 –esbufega l’Anna, 40–, el teu cercle social es veu reduït dràsticament, i més si ets de les que decideixen no tenir fills". "Hem perdut habilitats per conèixer gent al carrer –s’encongeix d’espatlles el Guillem, 41–. Sembla més fàcil recórrer a apps i deixar el nostre destí a un algoritme". "Per això aquest tipus d’esdeveniments són superútils", assenyala l’Iván, 28. "Parles, rius una estona, tot i que no he conegut ningú", es lamenta la Marina.

De plans no falten, no. És una plaga: cada dia hi ha opció de fer el-que-sigui amb una colla de desconeguts. "Connexions genuïnes en la vida real", prometen mil apps per xarxes. Timeleft munta sopars amb estranys tots els dimecres. Group Vibe organitza brunchs. Els de WeRoad acaben de llançar una nova plataforma: WeMeet. Ofereixen tota mena de plans per trencar el gel: de pàdel a karaoke.

Córrer i viatjar

Notícies relacionades

La nit de Barcelona, amb menys violència però amb més drogues

La Cursa del Pare Noel tenyeix de vermell el Parc del Fòrum

Per fer amics corrent hi ha els Midnight Runners. Ronden cada dimecres nit pel carrer amb motxilles-altaveu. Reuneixen 150-200 persones fins i tot a l’hivern. És gratis. "L’important –diu Nicolas Graetz, un dels capitans– és que la gent ha de presentar-se a dos, tres persones noves en cada esdeveniment". I després cerveses. Al final, "córrer –garanteixen– és l’excusa".

Una altra comunitat que s’està fent viral és la que uneix dones viatgeres: Somos Aura. ¿El seu propòsit? "Que cap dona es quedi sense fer allò que vol fer –responen Irene Santamaría i Sandra Cabrera–: sense cap pla, sense viatjar, sense atrevir-se a fer una cosa nova". Munten plans que s’esgoten, des de ioga fins a tardejos, ara llancen el seu primer viatge internacional: a Colòmbia. "Quan t’atreveixes a obrir-te al desconegut –justifiquen–, s’obren noves oportunitats".