El nou circuit impossible
Ja abans d’inaugurar-se tenia vídeos a les xarxes amb més de 800.000 visualitzacions. HiJump Park obre a Badalona el seu tercer macroparc de salts amb gimcana de Super Mario.
Aquí t’embales més que l’emèrit promocionant les seves memòries. Arribes als 4,40 metres en tot just 10 gambades. Sembla un dels reptes televisius d’El desafío. S’ha d’anar saltant per damunt de troncs que trontollen i en què gairebé no caben els peus. Tant se val que portis un arnès: la impressió és la mateixa. A 3,6 metres comença a fer tant vertigen com el gronxador de Heidi. No fa ni una setmana que és obert i ja en diuen el circuit impossible. És el nou "planàs" que prediquen els influencers a Barcelona. Abans d’inaugurar-se ja tenia vídeos amb més de 800.000 visualitzacions.
És el tercer HiJump Park que obre en dos anys amb la benedicció viral. Després de Sabadell i Terrassa, el macroparc de salts ara arriba a Badalona (al centre comercial Màgic). Són 1.700 metres quadrats encoixinats. Llits elàstics fins on arriba la vista, tobogans de sis metres i mig (un gairebé de caiguda lliure), un camp de futbol inflable, bàsquet per a esmaixades, teranyines per quedar-s’hi enganxat, batalles ninges a l’estil Humor amarillo. ¿Que necessites desfogar-te enfilant-te per una paret? També hi ha zona d’escalada. Fins i tot tenen un circuit de Super Mario: una gimcana calcada al videojoc per saltar blocs misteriosos amb signes d’interrogació. Sí, aquí dures menys dret que una parella de La isla de las tentaciones.
És el lleure de moda: els macroparcs de salts es multipliquen com una plaga bíblica per la Barcelona metropolitana. N’hi ha un munt. I n’hi ha de mastodòntics. A Cornellà hi tenim el JumpYard (2.850 metres quadrats d’àrea de salts i una tirolina indoor de 100 metres). Al Port Vell s’hi acaba d’instal·lar el parc inflable més gran del món (FunBox).
Fa anys que el jumping va deixar de ser vedat exclusiu de nens, des que els gurus en malles van començar a prometre que 10 minuts sobre un llit elàstic equivalen a mitja hora de running. És el nou pla familiar amb fitnes encobert. Xiquiparcs aptes per a boomers. L’única fórmula instantània per fer salts d’alegria sense guanyar la loteria. "Abans a molts clients els feia vergonya entrar", diu el Gerard. Ara venen molts adults, indica. "Els animem a entrar perquè també hi ha activitats per a ells".
A Gerard Almirall, 27 anys, se l’ha de buscar mirant cap amunt. És qui prova totes les atraccions de vertigen, inclòs el circuit impossible. No es va limitar a 4,4 metres; va seguir escalant per la corda fins al sostre, "uns 10 metres", explica sense esbufegar. "Necessito provar-ho tot", diu. És el director general de HiJump. En dos anys han obert –a part dels tres parcs de salts– un arcade immersiu, també tendència viral (Kumove Game, a l’Hospitalet). Jocs digitals interactius com El suelo es lava, amb llums vintage. I un altre punt de peregrinació tiktokera: HiClaw (al Baricentro). Es va inaugurar fa tot just dos mesos. Va ser el que va estrenar la nova febre a Barcelona per les màquines de ganxos de peluixos, una bogeria al Japó i la Xina. "Això creixerà bastant –prediu el Gerard–. En altres països és molt famós. N’hi ha un a cada centre comercial, com a mínim". Ja té previst inaugurar-ne tres més.
Atracció preferida
De moment, el hit dels parcs és el Super Mario. "Està tenint moltíssim èxit", apunta Arturo Campos, el director del nou HiJump de Badalona. El circuit amb aura de videojoc es va estrenar al parc de Terrassa al febrer. Ara els visita gent de tot Espanya, asseguren, només per fer la gimcana retro. Ho han replicat als tres centres.
El circuit impossible –el dels troncs d’altura– s’està convertint en la nova atracció preferida, afegeix el coordinador del centre, Arnau Gallifa. És el repte que deixa més boques obertes. També impressiona asseure’s a la vora del nou tobogan de caiguda lliure. Com si fossis dins la pel·li Vertigen, de Hitchcock. Et queda cara de thriller quan et donen una trista estoreta per llançar-te al buit. Al final no n’hi ha per a tant, no.
¿Que per què enganxen tant els jumping clubs? "Perquè és un moment en què no penses en res més que a passar-ho bé i sentir l’adrenalina que es percep al parc", diu l’Arnau. Molta adrenalina de vertigen, sí: la boca seca de tant saltar. És inevitable que un boomer surti del parc caminant com Chiquito. "Sembla que no, però fas molt esport –justifica el director general–. Sense adonar-te’n. El salt t’ha d’absorbir tot el pes".
És un sector que encara creixerà molt, preveu el director general. S’intueix mirant la Xina i els Estats Units, que porten set anys d’avantatge, diuen. "Allà hi ha centres d’almenys 10.000 metres". Centres comercials només de lleure amb gimnàs, escalada trampoline park, xarxes en altura… "Cada cop els parcs seran més grans –prediu– i tindran més activitats". Tot el que vagi sortint. Aquest és el secret de l’èxit, diu: "S’ha d’inventar, s’ha d’inventar".
