El laberint d’Horta rebrota amb els nous xiprers

Els treballs van començar a l’abril amb la retirada dels antics xiprers i no s’acabaran fins al març de l’any que ve, però encara caldrà esperar una bona temporada per tornar a perdre’s i trobar-se pel quilòmetre i mig de camí que té el laberint. I no caldrà esperar únicament que s’acabin les obres, sinó també que creixin els 2.211 nous xiprers que conformen el traçat. Aquest és un termini incert, ja que dependrà del temps que triguin els arbres a arrelar bé. Mentrestant, la resta del parc es mantindrà obert amb normalitat com fins ara.

Des del començament de la restauració s’han renovat els camins per mirar de fer-los més permeables i de millorar la infiltració de l’aigua, i s’ha instal·lat un sistema sostenible de reg per degoteig. No ha sigut fins a l’arribada del fred que s’han iniciat les noves plantacions, que es preveu que duraran fins al gener.

"Tot això es fa per facilitar el manteniment i per garantir-ne la perdurabilitat en el temps", explica Jana Miró durant una visita exclusiva per a EL PERIÓDICO a fi de comprovar l’estat de les obres. Miró és la tècnica de projectes estratègics de Parcs i Jardins que lidera la restauració que es porta a terme del Laberint d’Horta.

El parc del Laberint d’Horta es va començar a construir el 1791 i és un dels jardins històrics més antics que es conserven actualment a la ciutat. De fet, és l’únic laberint vegetal de la capital catalana i dels pocs que encara hi ha a tot l’Estat tan antic i que tingui un valor patrimonial tan alt. "És un monument viu que combina perfectament arquitectura i vegetació", assenyala Miró. L’última restauració en profunditat del parc es va fer el 1994, mentre que la del laberint es remunta a fa 50 anys, que és el període que s’acostuma a trigar a dur a terme aquesta mena d’intervencions.

Portar a terme una restauració com aquesta és una operació complexa i molt quirúrgica, perquè, com recorda Miró, "qui mana és la natura". No és el mateix que restaurar un edifici, per exemple, en què els temps d’obra es poden arribar a ajustar amb més facilitat. En aquest cas hi entren en joc factors ben variats com, per exemple, si plou més o menys, la manera com arrela la planta i el funcionament del sistema de reg de l’emplaçament.

El laberint rep aproximadament 250.000 visites a l’any, de manera que la degradació de l’espai és gairebé inevitable. Més enllà de l’ús intensiu, al desgast s’hi han d’afegir les condicions meteorològiques: no és el mateix un any de sequera que un any en què les pluges siguin abundants.

Segons la previsió, la plantació de tots els xiprers s’acabarà al gener i fins al març es revisaran tots els detalls del reg i que tot plegat estigui en ordre i a punt per funcionar. Amb això es donarà per finalitzada la intervenció i únicament s’haurà d’esperar que la natura vagi fent el seu curs. "Els xiprers s’hauran d’implantar ben bé perquè es puguin mantenir", afirma la tècnica. I això, és clar, requereix temps. "Ara mateix és difícil calcular quant de temps farà falta, perquè depèn de la manera com s’adaptin", explica Miró, que s’aventura a dir que haurà de passar "com a mínim un any". "Hem de saber esperar. El factor clau és el temps: la geometria ha de quedar bé", insisteix.

Els xiprers es retallaran a una altura d’1,80 metres i es deixarà un marge de creixement de fins a 2 metres. Aquesta decisió no és gens casual: l’objectiu que es pretén és que no hi hagi ningú que sigui prou alt per mirar per sobre dels murs verds. "S’acabaria la part lúdica del laberint", explica Miró, amb referència al joc de perdre’s i trobar-se que defineix l’experiència del recorregut. I encara que hi hagués algú que pogués sortir, seria complicat orientar-se, perquè la densitat i la voluminositat de la planta impedeixen que la vista arribi gaire més enllà.

L’altura també respon a uns criteris de manteniment: els camins són estrets, no permeten l’entrada de camions i tota la feina s’haurà de fer de manera manual, amb un jardiner que podant i que ajusti cada tram.

Joia patrimonial

Notícies relacionades

Els suïcidis són la primera causa de mort prematura en homes a BCN

El zoo engega un concurs per dissenyar el seu centre de biodiversitat

Amb aquesta feina de restauració historicopaisatgística es pretén recuperar el recorregut original del laberint. No és que fins ara fos gaire diferent, però sí que s’han detectat petites alteracions en relació amb el traçat inicial i ara s’han volgut conservar.

"En dos o tres punts s’havia modificat lleugerament el camí. Gràcies a la prospecció arqueològica hem pogut veure on eren els parterres originals, perquè estem conservant peces autèntiques, i comprovant com era el traçat d’origen, l’hem recuperat", explica Miró. S’ha descobert fins i tot el seu sistema de reg del segle XVIII. Tota una joia patrimonial que torna a respirar com ho feia ara fa més de dos segles.