Barcelona aprova fer 548 pisos públics a la Fira de Montjuïc

La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte que transformarà part del recinte de la Fira de Montjuïc en una nova zona residencial de la ciutat, amb 500 nous habitatges públics, un conjunt d’equipaments i una zona verda que sumarà uns 6.800 metres quadrats. A la pràctica, quan s’acabin les obres, no abans del 2034, el barri del Poble-sec creixerà notablement en extensió i, segons la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, s’haurà fet un pas més en una de les prioritats municipals, "el dret a quedar-se" i no haver d’abandonar la ciutat pel preu tan alt de l’habitatge. En total, amb el mig miler de noves llars previstes, es calcula que podrien viure en aquest espai per reformar unes 1.300 persones.

El pla ordena els voltants de la plaça de l’Univers i el conjunt d’edificis que queden emmarcats per l’encreuament dels carrers de Lleida i Rius i Taulet. Als 500 pisos públics previstos n’hi cal afegir 48 més de dotacionals, un petit barri que s’estructurarà al voltant d’una plaça de dimensions equivalents a les característiques del Poble-sec per on travessaran longitudinalment i transversalment dos nous carrers.

Esfondraments a la Fira

La nova centralitat veïnal que comportarà el projecte, per a la qual cosa s’hauran d’ensorrar quatre dels grans edificis de l’actual Fira, anirà acompanyada necessàriament de nous equipaments socials, sanitaris, esportius, culturals i administratius. L’actual pavelló número 2 del carrer de Rius i Taulet, per exemple, renaixerà en forma de poliesportiu. El nou CAP, un altre exemple, està previst que tingui l’accés pel carrer de Lleida, on els bombers també veuran ampliades les instal·lacions, i l’escola Mossèn Cinto Verdaguer aconseguirà que creixi el pati.

Segons el calendari previst, els treballs començaran el 2029 amb un pressupost inicial de 90,6 milions d’euros i coincidiran en el temps amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la que va proporcionar a aquesta porció de Montjuïc part de l’actual fisonomia i va deixar com a herència un conjunt d’edificis en què es va consolidar l’espai de la Fira. En aquest sentit, el quart tinent d’alcaldia de Barcelona, Jordi Valls, va explicar que l’aprovació feta ara pel govern municipal és un pas que no hauria sigut possible si anys enrere no s’hagués decidit traslladar el centre de gravetat de la Fira de Barcelona al terme municipal de l’Hospitalet. "A Barcelona l’activitat firal no podia créixer més", va explicar Valls, i d’aquí va sorgir l’oportunitat de reconsiderar el futur dels edificis més obsolets de la zona i convertir-los en un nou barri o, com a mínim, l’extensió d’un d’existent. Des del seu punt de vista, el nou projecte residencial i el fet que la Fira continuï creixent en terrenys de l’Hospitalet és un còctel perfecte, perquè no n’hi ha prou amb construir habitatge, sinó que també cal construir activitat econòmica i bons sous per a les famílies.

Rehabilitació de pavellons

Notícies relacionades

Barcelona Energia comença a operar a Montgat i Sant Adrià de Besòs

Una escola haurà d’indemnitzar una alumna víctima de ‘bullying’

En la mateixa comissió de govern, l’Ajuntament de Barcelona també ha aprovat els projectes de rehabilitació d’antics pavellons de 1929, com per exemple el Palau d’Alfons XIII i el de la Reina Victòria Eugènia.

La cirereta del pastís de tot aquest procés és que la Generalitat té sobre la taula l’estudi de la prolongació de la línia 2 del metro perquè cobreixi les necessitats dels equipaments de la muntanya de Montjuïc i, des d’allà, prossegueixi fins a la Zona Franca. En aquest sentit, el nou barri de la Fira podria tenir en el futur la seva pròpia parada de metro al costat.