Les obres de l’L8 de Ferrocarrils acumulen 10 mesos de retard

Territori comunica als veïns que els treballs de perforació dels pous d’accés a les futures estacions pateixen una important demora.

Les obres de l’L8 de Ferrocarrils acumulen 10 mesos de retard
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Els treballs de perforació dels pous d’accés a les futures estacions de l’L8 de Ferrocarrils a Barcelona –que ocupen actualment dos trams del carrer d’Urgell, un a Muntaner i un altre més a Gal·la Placídia– acumulen una mica més de 10 mesos de retard. La velocitat prevista per col·locar les pantalles que permetran excavar aquests pous –alguns de 80 metres de profunditat– no s’està complint. A conseqüència d’això, els veïns de les zones afectades recuperaran els seus carrers gairebé un any més tard del previst.

La bona notícia és que, malgrat aquest contratemps, la tuneladora que ha de perforar el subsol de l’Eixample des del carrer Llançà començarà a treballar quan estava planificat, el juny del 2026. El propòsit inicial era que quan aquesta maquinària arribés a l’altura de l’Hospital Clínic, Francesc Macià, Muntaner i Gal·la Placídia, es trobaria l’espai destinat a les futures estacions ja acabat, però ara passarà primer la tuneladora i després s’excavarà l’estació per no acumular més retards. La previsió d’acabar les obres el 2030, tot i que sigui amb prudència, es manté.

El departament de Territori que s’encarrega d’aquest projecte, que unirà les actuals dues xarxes inconnexes de Ferrocarrils de la Generalitat, va reunir ahir els veïns afectats per exposar-los la situació. Una de les causes del retard és que les obres per desviar les canalitzacions dels serveis d’aigua, llum, clavegueram, gas i un llarg etcètera, han sigut molt més laborioses del que es calculava. El subsol de la ciutat és un embolic de conduccions incompatible amb un pou vertical de 80 metres.

D’altra banda, la manipulació de les hidrofreses, unes maquinàries que abans d’excavar el pou permeten perforar l’espai necessari per col·locar unes pantalles protectores, ha sigut més dificultós del calculat. Avui dia només s’ha completat la construcció d’un 50% de les pantalles.

Vaga d’arqueòlegs

La guinda d’aquests retards ha sigut un problema puntual a la futura estació de Muntaner que no té a veure res amb l’enginyeria. L’equip d’arqueòlegs que ha de supervisar els treballs estava en vaga. A partir de gener, aquest conflicte estarà resolt.

Notícies relacionades

La tuneladora ja està gairebé a punt per ser portada a la boca d’entrada condicionada al lateral de la Gran Via, entre Llançà i Vilamarí. En el primer trimestre del 2026 es traslladarà per peces. Per procedir al muntatge final, el carrer de Vilamarí quedarà tallat a la cantonada del costat mar de la Gran Via. A partir de llavors es preveu que treballi gairebé sense interrupció durant 13 mesos, si el subsol de la ciutat no ofereix noves sorpreses, fins arribar a l’actual estació de Gràcia. En total haurà recorregut gairebé quatre quilòmetres des de plaça Espanya.

Les terres que vagi devorant la tuneladora s’extrauran a través d’un pou en fase construcció al mig del parc Joan Miró. Fins allà arribaran per sota del carrer de Llança, per mitjà de túnel de petites dimensions que començarà a perforar-se al gener. Els veïns d’aquesta part de l’Eixample els ha inquietat sempre com es trauran aquestes muntanyes de terra del parc. Territori els ha informat que els 80 camions que accediran cada dia a la zona ho faran des del carrer de Tarragona, lluny de les zones més sensibles.