Collboni activa la qüestió de confiança per tenir pressupostos
L’oposició torna a rebutjar les partides presentades pel PSC per al 2026. Ara s’obre el termini d’un mes perquè els grups puguin aconseguir un pacte i elegir un altre alcalde.
L’Ajuntament de Barcelona tindrà pressupost per al 2026 a temps per entrar en vigor l’1 de gener vinent. L’alcalde, Jaume Collboni, ha tornat a recórrer a una qüestió de confiança –un mecanisme legal i excepcional que ja va fer servir el 2024– després que l’oposició tombés el seu projecte de comptes municipals durant el ple. Es tracta d’un procediment que permet vincular el pressupost a la continuïtat de l’alcalde i que va perdre en la votació d’ahir. Ara s’obre el termini d’un mes –30 dies hàbils– perquè l’oposició pacti una majoria alternativa i elegeixi un altre alcalde.
El mes comença a comptar avui, 26 de novembre, tot i que a la pràctica només servirà perquè els comptes quedin llestos per a l’inici d’any. L’aritmètica municipal fa pràcticament impossible –tret de miracle– que l’oposició aconsegueixi un pacte per desbancar l’alcalde. Per tant, els pressupostos s’aprovaran automàticament quan expiri el termini. Aquell dia serà el 29 de desembre.
Així doncs, tot ha passat segons el que estava previst. La d’ahir va ser la culminació de tres debats pressupostaris en una setmana: primer, la comissió d’Economia de dimecres passat; després, la votació definitiva de divendres, en què els comptes van ser rebutjats, i ara, el debat lligat a la qüestió de confiança. Res ha canviat. Només el PSC i ERC van recolzar el projecte pressupostari, i la resta de grups mantenen l’oposició.
Segona vegada
Després d’aquest últim tràmit, el pressupost quedarà amb tota probabilitat desbloquejat. Tret d’un pacte impossible entre els grups municipals per elegir nou alcalde, Barcelona arrencarà el 2026 amb nous comptes aprovats.
Es tracta de la segona vegada que Collboni recorre a aquest mecanisme i també serà l’última vegada que podrà utilitzar-lo en aquest mandat, segons dicta el reglament. L’exalcaldessa Ada Colau també va esgotar les seves dues opcions –el 2017 i el 2018– durant la seva última etapa com a primera regidora.
En l’última intervenció, l’alcalde socialista va reivindicar que, "l’1 de gener, aquesta ciutat tindrà un pressupost de més de 4.000 milions d’euros, el més expansiu de la història", i va defensar fer-ho mitjançant la qüestió de confiança. "Perquè tenim plena confiança que aborda les necessitats bàsiques de la ciutadania de Barcelona", en habitatge, seguretat i en l’atenció a les persones.
L’alcalde va remarcar que l’acord pressupostari no exclou cap grup i va reiterar la seva disposició a dialogar amb tots durant l’any que queda de mandat. Va matisar, no obstant, que per al pressupost era lògic buscar una entesa amb forces progressistes: "Aquests pressupostos són un pas important per garantir el dret a quedar-se a la ciutat i expressen un model de ciutat clar".
Posicions clares
Com va assenyalar el portaveu d’ERC, Jordi Castellana, després de tres debats en una setmana "les posicions són clares". Els republicans van ser l’únic grup, al costat del PSC, que va votar a favor del pressupost. Castellana va defensar el seu suport perquè considera que han aconseguit millorar el projecte inicial: "Creiem que val la pena".
Per la seva banda, la portaveu de BComú, Gemma Tarafa, va mantenir l’abstenció i va retreure al govern que frenés les negociacions abans de la votació definitiva de divendres. Segons va indicar, l’acord no va tirar endavant per decisió del mateix executiu. Tot i així, va deixar oberta la porta a un pacte futur: "Encara tenen temps de tornar a pujar al tren per mirar a l’esquerra i no a la dreta. Si és així, parlem".
Notícies relacionadesEntre els grups que van votar en contra, el líder de Junts, Jordi Martí, va acusar Collboni de perdre la confiança del ple, en comptes de guanyar-la, i va insistir que, si d’aquí un mes continua sent alcalde, no serà per mèrit propi, sinó perquè "no hi ha una majoria alternativa".
El president del PP, Daniel Sirera, va criticar amb duresa l’alcalde per haver d’afrontar una segona qüestió de confiança en dos anys, una cosa que "evidencia que el seu govern no es pren seriosament la ciutat". Li va reclamar que abandoni els "sectarismes" i governi "per al conjunt de la ciutadania". Finalment, el líder de Vox, Gonzalo de Oro, va afirmar que Barcelona "necessita un alcalde que trepitgi el carrer i miri els veïns als ulls". Va acusar l’equip de govern d’instal·lar-se en un "discurs triomfalista" i de no afrontar els problemes reals de la ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La lupa Araujo i el Barça se separen
- Crisi per la gestió del temporal Vilaplana va acostar Mazón amb el seu cotxe fins al Palau el 29-O
- Meteorologia Catalunya tindrà un hivern càlid i amb pluges al litoral
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- Funció pública Pujada salarial dels funcionaris: què ofereix el Govern, a quants treballadors afecta i quan es cobraria
- El Govern laborista calma els seus diputats amb ajudes a famílies pobres
- La Casa Blanca envia el secretari de Guerra a la República Dominicana
- França denunciarà AliExpress i Joom per les nines sexuals
- El Suprem francès confirma la condemna contra Sarkozy
