Barcelona triplica la recollida de xeringues al carrer en tres anys i voreja les 70.000

El punt d’inflexió va ser el 2021, un any atípic marcat per l’aturada de l’activitat al carrer per la irrupció de la covid: les xeringues retirades van caure llavors de 45.025 el 2020 a només 23.606. Des d’aquest mínim, la ciutat ha encadenat tres anys de creixement, que es va disparar amb la tornada a la normalitat. La recuperació de la mobilitat i la reactivació dels circuits del mercat de la droga van quedar reflectides el 2022, quan la xifra va ascendir fins a les 50.279 unitats. Va ser el repunt més clar. Des d’aleshores, el volum no ha deixat d’incrementar. El 2023 va ascendir a 66.494 i el 2024 va tornar a créixer lleugerament, fins a les 67.720.

Es tracta d’una corba ascendent que, ara per ara, apunta més a una estabilització que a una emergència incontrolada. Tot i així, les xifres continuen sent altes i evidencien que el consum al carrer no ha desaparegut. L’augment, per tant, combina més capacitat de detecció i neteja per part dels equips municipals, però també la persistència del problema.

El focus a Ciutat Vella

El nombre de xeringues recollides per districtes també deixa clar que la realitat no és la mateixa a tota la ciutat. De fet, hi ha una forta desigualtat entre barris. Ciutat Vella concentra gairebé la totalitat del fenomen: 51.984 unitats, és a dir, més de tres quartes parts de totes les xeringues retirades a Barcelona el 2024.

El pes de Ciutat Vella no és casual. El districte –i en especial el Raval– arrossega des de fa anys la pressió dels narcopisos i de dinàmiques vinculades al consum a la via pública. Així ho reflecteixen les últimes dades que es van donar a conèixer en la Junta Local de Seguretat de Ciutat Vella aquest novembre. Des del gener passat s’han detingut 72 persones relacionades amb 51 narcopisos desmantellats. A més, s’han fet 11 arrestos en set associacions cannàbiques que funcionaven com a punts de venda de droga.

És per això que l’Ajuntament manté allà bona part dels seus esforços, incrementant les patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, així com a través del Pla de Barris i de programes específics de prevenció i reducció de danys que busquen frenar precisament aquest tipus d’escenaris.

Molt per darrere de Ciutat Vella apareix Sant Martí, el segon pol més rellevant, amb 10.560 xeringues recollides. A la resta de la ciutat, el fenomen existeix, però apareix de manera més dispersa o puntual, cosa que també reflecteix realitats socials diferents. A molta distància hi ha Sants-Montjuïc (3.149) i Nou Barris (1.033). Els altres districtes presenten xifres residuals, des de les tot just dues xeringues recollides a les Corts fins a les 559 de l’Eixample o les 318 d’Horta-Guinardó.

«Deriva alarmant»

Notícies relacionades

Un home mor atropellat després de caure a les vies d’una estació del metro de Barcelona

El rebut de l’aigua pujarà gairebé un euro de mitjana a Barcelona i 22 ciutats de la seva àrea el 2026

El volum de xeringues retirades i la tendència ascendent dels últims anys han portat l’oposició a posar el focus en aquestes xifres. De fet, les dades es coneixen arran d’una pregunta formulada pel president del PP, Daniel Sirera, al govern municipal. Després de rebre la resposta, el dirigent popular ha denunciat en declaracions a EL PERIÓDICO el que considera «una deriva alarmant».

Sirera interpreta les gairebé 68.000 xeringues retirades el 2024 com «una fotografia exacta» d’una Barcelona amb «narcopisos, mercats de droga a l’aire lliure» i espais públics degradats, i afirma que el volum recollit no és «una dada tècnica», sinó la prova d’«un fracàs polític». Per això, reclama un gir de rumb que inclogui tolerància zero davant el tràfic de drogues, el tancament de narcopisos, més presència policial i plans específics per protegir escoles i parcs.