Collboni tornarà a plantejar una qüestió de confiança per tenir pressupostos

Després de constatar que no compta amb la majoria del ple, el mateix alcalde va anunciar en el debat pressupostari que ahir mateix firmaria el decret per activar aquest mecanisme legal, que garanteix que l’Ajuntament sí que es doti de nous pressupostos l’any vinent, a diferència d’aquest 2025, en què els comptes estan prorrogats. En cas que l’alcalde perdi la qüestió, arrenca un compte enrere d’un mes perquè l’oposició presenti un candidat alternatiu a l’alcaldia i, en cas de no aparèixer un substitut amb prou suports per rellevar Collboni, els pressupostos entraran en vigor.

Màxim històric

Amb l’aritmètica existent en el ple municipal i els antagonismes entre les forces de l’oposició, es dona per fet que l’alcalde no posarà el seu càrrec en risc i, per aquesta via indirecta, aconseguirà que els comptes prosperin. "Barcelona tindrà pressupost i un dels millors de la seva història". Així ho va afirmar Collboni, que va recordar que els comptes pugen als 4.180 milions d’euros, el màxim històric.

Les converses entre el PSC i els Comuns van tornar a prolongar-se fins a l’últim minut en un intent de tancar un acord, però tampoc va ser possible. El grup liderat per Janet Sanz ja va reclamar dimecres, durant la comissió extraordinària d’Economia, més temps per negociar i més marge per acostar posicions. Això implicava posposar el debat pressupostari per continuar explorant un pacte.

El govern socialista va deixar clar que no ajornaria el calendari i, tot i que els Comuns hi van insistir ahir al matí abans del ple –advertint que, si no es posposava, s’abstindrien i el projecte cauria–, l’executiu no es va moure de la seva posició. "Barcelona no pot esperar", va afirmar el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls. Davant la negativa d’allargar els terminis, els Comuns van optar finalment per l’abstenció. La seva postura, sumada al vot en contra de Junts, PP i Vox, i al suport únicament del PSC i ERC, va deixar el projecte sense la majoria necessària per prosperar.

"Per a més concreció necessitàvem més temps de negociació i diàleg. Utilitzen el pressupost com una carpeta que s’ha de tancar sí o sí. Han decidit baixar-se d’un tren en marxa", va lamentar la portaveu de BComú, Gemma Tarafa, que es va queixar de la "pressa" del govern. "Tenia una oportunitat d’or per aconseguir el seu primer acord polític pressupostari i també per fer uns pressupostos progressistes i d’esquerres amb canvis reals", va assenyalar.

Malgrat facilitar la tramitació inicial i reconèixer "certs passos d’acord", Tarafa va assegurar que no es van segellar pactes en qüestions "fonamentals". Els esculls, va explicar, van ser la prohibició immediata de les compres especulatives, posar fi a la promoció turística, els eixos verds i un pla de xoc per al sensellarisme.

Propostes incloses

Per la seva banda, Valls va destacar que el procés de negociació amb els Comuns va ser "satisfactori" i "sincer" i va aclarir que, "si no ha sigut possible el pacte, no ha sigut per falta de temps". Va admetre que no arribar a un acord és "una oportunitat perduda", però veu "estèril" allargar les converses.

Notícies relacionades

Badia inicia la primera expansió urbana de la seva història

Un vagó del Tramvia Blau, a la plaça de Kennedy

Així mateix, va assegurar que sí que van incloure propostes negociades amb BComú, com un fons de 100 milions d’euros per a la compra de vivenda per tempteig i retracte, el compromís d’impulsar iniciatives per frenar les compres especulatives, un reforç dels serveis per fer front al sensellarisme i més places per a joves d’entre 5 i 17 anys que viuen en allotjaments temporals urgents.

Si bé ERC manté l’acord amb el PSC, el partit va lamentar que els pressupostos no s’aprovessin per majoria. El seu portaveu, Jordi Castellana, va advertir que "no és una bona manera d’encarar el que queda de mandat". El líder de Junts, Jordi Martí, va dir que els comptes no responen a les necessitats de la ciutat; el regidor del PP, Víctor Martí, va retreure a Collboni governar a base de pròrrogues i falta de rumb, i el líder de Vox, Gonzalo de Oro, va acusar el govern de repetir "polítiques fracassades" malgrat comptar amb el pressupost més alt.