Balmón insisteix que les ciutats creixin "en vertical"

"Si no sortim del marc d’aquest tabú no podrem fer-ho". Ho va dir l’alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, en un acte sobre vivenda fa uns mesos. L’alcalde parlava de començar a apostar, en matèria de vivenda, a créixer més "en vertical" que "en horitzontal" per ajudar a combatre l’actual crisi habitacional.

Balmón va parlar d’augmentar l’edificabilitat de les futures promocions de vivenda per encaixar més pisos en un àmbit amb tan poc marge de creixement com és la regió metropolitana de Barcelona, on la major part del sòl ja està construït o destinat a altres usos i les administracions i promotores busquen amb bisturí espais sobre el mapa en els quals poder col·locar nous edificis. Balmón va tornar a posar ahir sobre la taula aquesta demanda a l’estand de l’AMB a la Smart City Expo, al recinte de Gran Via de Fira Barcelona.

Balmón va insistir que les polítiques d’habitatge han de tenir el focus posat a la regió metropolitana, aquesta Barcelona dels més de cinc milions d’habitants —i que supera els límits de l’AMB-, perquè és "l’única" part de Catalunya amb capacitat de garantir l’accés als serveis i altres necessitats. "Si és una cosa que realment afecta, en alguna cosa hem de claudicar", va dir el vicepresident executiu de l’AMB, que va insistir que augmentar la densitat en aquestes zones urbanes de la Gran Barcelona "no significa depredar".

"El que necessitem només es pot produir a la regió metropolitana. L’única forma de defensar aquesta política de vivenda i que hi hagi serveis públics, només pot passar en aquest àmbit", va explicar Balmón, que va tornar a instar a "pensar menys en horitzontal i més en vertical" per respondre a les característiques del territori, a la pressió demogràfica i a la construcció de vivenda pública.

"Densificar significa, sobretot, trobar en la despesa pública una millor orientació i un millor aprofitament dels recursos. El que no podem fer, perquè això jo ho he viscut a la comarca del Baix Llobregat, és créixer i després tenir un dèficit públic que fins al dia d’avui no s’ha acabat de tancar", va remarcar Balmón amb relació als problemes que durant dècades i encara avui han hagut d’afrontar molts dels polígons de vivendes metropolitans edificats durant el desarrollismo franquista, quan es va construir molt, molt ràpid i sense tenir en compte tots els serveis requerits per a la població que arribava ni les necessitats futures d’aquesta població. El regidor no està sol en aquesta idea. De fet, diferents veus del món empresarial i polític ja ho han compartit també aquests últims mesos.

En una xerrada posterior, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, va recollir el guant de Balmón. Va explicar González que Santa Coloma, una ciutat ja amb una alta densitat poblacional, no té un camí fàcil per créixer i augmentar la seva oferta d’habitatge, per la qual cosa va veure amb bons ulls la proposta de Balmón. "Per créixer en ciutats com les nostres horitzontalment no tenim la possibilitat de fer grans ampliacions", va dir.

La dignitat, on es viu

Balmón va iniciar la seva intervenció dient que la dignitat comença on es viu. "És el que intentem procurar els poders públics. Intentem treballar per a tothom independentment del seu origen. El que perseguim és que puguin viure en condicions dignes". Va recordar també com als anys 90 es feien algunes vivendes socials per a un sector jove que ja llavors no podia accedir al mercat, però que era més aviat minoritari. Un sector que, no obstant, "s’ha ampliat". "Hi ha famílies que es guanyen bé la vida i no tenen garantit poder accedir a una vivenda", va remarcar Balmón, que va advertir que el problema va més enllà dels joves i que, per exemple, s’amplia també l’espectre de gent que es jubila i es troba amb problemes d’accessibilitat i per pagar el lloguer. Una condició que, sense polítiques públiques efectives, pot acompanyar-los durant dues dècades.

Notícies relacionades

Badalona sumarà més de 300 pisos de protecció oficial

La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella

Més enllà de la construcció, tant Balmón com altres ponents que el van seguir van incidir també en un altre dels grans reptes metropolitans: la rehabilitació. Més del 70% de les vivendes metropolitanes es van construir abans dels anys 80, cosa que implica que, bona part d’aquestes no compten amb els estàndards de qualitat que es demanen actualment i que requereixen intervencions per poder allargar la seva vida útil.

"S’ha de conjugar fer vivenda nova i apostar perquè la qualitat que no va tenir el parc de vivenda antic en el moment de la construcció, la tingui en el futur", va dir per la seva banda el director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), José Antonio Artímez.