El tastador de l’impossible

El tastador de l’impossible
4
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

En aquest xalet hi ha prou alcohol per llimar totes les asprors entre Junts i el PSOE. "Unes 3.500 o 4.000 ampolles tranquil·lament", calcula el Sergio amb to rutinari. Totes "obertes i tastades", garanteix. Als cinc minuts ja et venen ganes de dir-li que eesh eld teu millrod agmihc. Als 15, comences a parlar rus. "¿Un rom amb Nutella?". I afegeix una cullerada viscosa a la coctelera amb toc professional. Remou, fa olora, assaboreix. No posa ganyotes, no. Ha tastat fins i tot Jägermeister amb brou de pollastre. Té vídeos ben agitats amb quatre milions de visualitzacions. 130 milions a l’any, diu sense sorprendre’s.

És el tiktoker de l’estómac de ferro. Aquest tastador s’ha fet viral bevent més barreges insòlites que en un pis d’estudiants en tota la carrera universitària. Tasta el que sigui que li proposin els seus seguidors. "¡Doncs ho tastem!"· és el seu crit de guerra. I així ha anat descobrint "barreges impossibles" amb "sabors impressionants".

Sergio Estévez, 44 anys. Té l’assegurança mèdica al dia. "Sempre –assenteix–. I l’assegurança de vida també, per si de cas," riu. Fa cada dia experiments més estranys que El hormiguero. "Més arriscats, diria jo –puntualitza–. No hi ha foc, però el foc ve després".

Fa només dos anys i mig que es va estrenar a les xarxes (@locatamos) i ja acumula 220.000 seguidors a Instagram, més de 376.000 a TikTok. "Locatamers", els anomena ell. Són els que li proposen les barreges explosives. Literalment. Fins i tot li han demanat que tasti còctels amb dièsel, cola d’enganxar, drogues. ¿El que els enganxa és veure’l patir? "Sí, jo crec que sí –assumeix el Sergio–. I també saber si realment funciona la idea que tenen en ment".

Hi ha coses que en teoria sonen molt bé però després tenen molt mal gust. També al revés. ¿Iogurt amb anís? "Top –diu–. És com menjar-te la típica boleta d’anís, però més cremosa. Un 9,5 llarg". ¿Nutella amb rom de coco? "¡¡¿Whaaaat?!! –li explota el cap–. És una Nutella amb superpoders. Cacaolat per a adults. 9,6. Una barreja molt fàcil –avisa– i molt traïdora".

El Sergio tanca el seu top de barreges impossibles amb un clàssic legionari: llet de pantera. "Això és glòria beneïda –riu–. O no". I comença a posar-hi ginebra, Larios de tota la vida, com si no li fes res: "Pensa que d’una ampolla de ginebra sortien tres còctels". Ara, llet condensada a raig. I remena fins que queda homogeni. "Està sorprenentment boníssim". Entra molt bé, sí. "Surt pitjor", adverteix. Un parell de xarrups farien confessar fins i tot Mazón.

I té més barreges insòlites amb notes sorprenents: White Label i Aquarius de préssec vermell: 9,3. Jäger amb Okey de vainilla: 8. Cacaolat amb Licor 43: 8,9. ¡Cervesa i Actimel! 7,5. "Si tens problemes de trànsit intestinal...".

La pregunta que més li fan: ¿però tu de què treballes? "Fa 16 anys que faig tastos", s’encongeix d’espatlles. Lo Catamos és com es diu l’empresa que va fundar amb la seva dona. Abans de tastador professional era economista i advocat. Ara organitza cada setmana entre 5 i 12 tastos. Hi ha marques que el contracten per viatjar pel món per visitar supermercats i bars. "Per comprar els capricis que m’agraden, tastar-los i elaborar-ne informes –somriu–. És un somni". França, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, el Japó, els EUA... Sempre s’emporta maletotes plenes de begudes inimaginables.

Avui té només 11 paquets per obrir. Treu d’una caixa del garatge un Jack Daniel’s Blackberry que ve d’Alemanya. Sí, té gust de mora. "Una llaminadura amb 35 graus d’alcohol –diu després de tastar-lo–. Va sortir als EUA fa un mes –explica– i ha arribat aquesta setmana a Europa. A Espanya no arribarà –mou el cap–. És un mercat on hi ha molt poca innovació. Som un país de taronja i llimona".

Baileys amb gust de xurros

Tan aviat tasta una marranada o un vi de supermercat com aquest whisky de 3.000 euros. I et serveix un rajolí de Macallan de 25 anys. "100 eurassos", riu. Va traient d’aquí i d’allà ampolles exclusives, edicions especials, xarrups vintage dels 60. I tenim l’Spirytus, el destil·lat més fort del món –el Sergio fa cara de fàstic–. També l’ha tastat davant la càmera: 95 graus. "L’altre dia va venir un expert del sector i em va dir: ‘Tu tens aquí, perfectament, 30.000 o 40.000 euros en ampolles’. Sí, però oberta. No té valor".

Sempre busca "ambaixadors", així en diu. "Aquesta setmana tinc una persona al Japó, una a Grècia i una als EUA. La gent s’ofereix: ‘Escolta, soc aquí, ¿et porto alguna cosa?’". L’altre dia va tastar la cervesa més venuda del món que li acabaven de portar de la Xina: Snow. Ara té en el punt de mira un Baileys amb gust de xurros. El venen als EUA. No és fàcil aconseguir begudes estranyes, lamenta. "És car i moltes vegades la logística és complicada". Així que el Sergio aprofita el viatge d’altres persones disposades a fer-li un forat a la maleta.

Notícies relacionades

Una altra pregunta viral: després dels tastos, ¿llença la resta de la copa o se la beu? "La llenço, lògicament, això és sagrat. Si et dediques a això –ara parla seriosament– t’ha d’agradar la beguda, però que no t’ha d’agradar beure". Les dues paraules que més repeteix a l’entrevista són "consum responsable". Els joves, de fet, cada vegada beuen menys alcohol, diu, i els lineals 0,0 dels supermercats cada vegada són més grans. "L’any que ve –avança– introduirem tastos de vins i còctels sense alcohol".

¿Quina és la barreja que més li demanen? "El millor truc contra la ressaca", respon. En realitat –revela el Sergio– "és hidratar-se. És fonamental: anar bevent aigua entre copa i copa".