Concurs en marxa

Grans noms de l’arquitectura competeixen per ampliar el Sant Jordi Club de Barcelona

Sis despatxos internacionals i alguns dels més rellevants a Espanya figuren entre les 17 candidatures a engrandir la sala de concerts de l’Anella Olímpica

Així serà el nou Sant Jordi Club de Montjuïc: cues més confortables, terrassa, botiga i barres a dos minuts

El actual edificio del Sant Jordi Club, junto al Palau Sant Jordi, en la Anella Olímpica de Montjuïc, en Barcelona.

El actual edificio del Sant Jordi Club, junto al Palau Sant Jordi, en la Anella Olímpica de Montjuïc, en Barcelona. / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Avançat al seu temps, el Palau Sant Jordi va contribuir a consolidar el prestigi que va conduir Arata Isozaki a rebre el premi Pritzker, una cosa així com el Nobel de l’arquitectura. L’Ajuntament de Barcelona busca ara a qui encarregar la profunda remodelació que concep per engrandir la sala de concerts i espectacles Sant Jordi Club, annexa al pavelló futurista que el cèlebre autor japonès va entregar a la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992. La demolició de l’auditori de 4.600 places per reconstruir-lo amb un aforament adaptable per a un màxim de 9.000 espectadors acapara una de les inversions més notables que el consistori reserva per als pròxims anys, fins a 70 milions d’euros aportats per l’empresa pública BSM. Qui sap si, com el seu germà gran que li dóna nom, l’edifici reformulat podria ser obra d’un futur guanyador del Pritzker.

No en va, aspirants habituals al preuat guardó es disputen engrandir l’espai. BSM va llançar un concurs de projectes al juliol per triar el disseny que reformi el Sant Jordi Club. A la convocatòria s'han presentat 17 candidatures, incloses vuit que uneixen dos despatxos d'arquitectes per formular una oferta conjunta.

En total, es presenten 26 despatxos, sumant sis d’internacionals (dos amb seu a París i d’altres establerts a Brussel·les, Amsterdam, Nova York i Berlín) i 20 d’espanyols, majoritàriament de Barcelona o el seu entorn, tret de dos madrilenys i un valencià. El jurat, format per membres de BSM i experts escollits pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha de preseleccionar un màxim de cinc ofertes perquè es competeixin en l'avaluació final.

Públic en un concert recent al Sant Jordi Club, a Barcelona. /

MANU MITRU

Un bon grapat dels concursants han imprès el seu segell en construccions destacades dels cinc continents, amb què han adquirit rellevància mundial i reconeixements. La nòmina de grans noms que s’ofereixen a replantejar el recinte situat a Montjuïc sintetitza part del més selecte de l’arquitectura contemporània.

Del Japó als Estats Units

Entre els pretendents a rebre l’encàrrec de l’ajuntament figura el japonès Kengo Kuma, un dels arquitectes més prestigiosos en l’actualitat. L’equip del compatriota del creador del Palau Sant Jordi s’ha associat amb el bufet local Pich Aguilera per prendre part en el concurs. Kuma és autor de l’Estadi Nacional del Japó –seu dels Jocs de Tòquio 2020– i la seva empresa acumula projectes en marxa en més de 50 països.

Kuma ha aparegut en la classificació de les 100 persones més influents del món segons la revista ‘Time’, igual que els arquitectes Elizabeth Diller i Ricardo Scofidio, mort aquest 2025. Guanyadors del premi d’arquitectura de la Royal Academy of Arts de Londres el 2019 van fundar el despatx novaiorquès Diller Scofidio + Renfro. L’estudi va idear l’ampliació del MoMA de Nova York i s’ha unit al bufet barceloní Enric Ruiz Geli Project per competir per reformar el Sant Jordi Club.

Vista de l’Anella Olímpica de Barcelona, amb el Sant Jordi Club i el Palau Sant Jordi al centre. /

FERRAN NADEU

Les altres firmes foranes que es postulen són l’estudi belga Office, dels arquitectes Kersten Geers i David Van Severen; el neerlandès Unstudio, corresponsable de la reforma de l’estació madrilenya de Chamartín; el grup alemany GMP, artífex de la remodelació de l’estadi Santiago Bernabéu, l’estació central de Berlín i l’històric aeroport Tegel de la capital alemanya, així com el despatx Bruther, dels francesos Stéphanie Bru i Alexandre Theriot. Tots ells atresoren distincions i s’han ajuntat amb socis barcelonins per traçar propostes per al nou auditori.

Il·lustres locals

La llista de candidats es nodreix també amb importants despatxos locals. L’històric Bofill Taller d’Arquitectura és un d’ells. El despatx del difunt Ricardo Bofill —autor del Teatre Nacional de Catalunya, l'hotel Vela i l'ampliació de l'aeroport del Prat— s'ha aliat amb els valencians Erre Arre per participar en el concurs.

Un altre notori despatx que pugna pel contracte és el dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que va crear la rehabilitació del mercat de Santa Caterina. També ho pretenen Idom i b720 Arquitectura, dues de les tres consultores que han ideat el nou Camp Nou i que ara rivalitzen per renovar el Sant Jordi Club. Idom té diversos estadis en el seu catàleg –com el de San Mamés, a Bilbao, el de la Ceràmica, a Vila-real, o el Monumental, a Buenos Aires– i J720 s’ha implicat en grans projectes, com l’estació de la Sagrera i el ‘Hall Zero’ de Fira de Barcelona a l’Hospitalet.

Notícies relacionades

A la competició s'hi suma l'estudi Barozzi Veiga, que va dissenyar la Filharmònica de Szczecin (Polònia), guardonada amb el premi Mies van der Rohe el 2015. El mateix guardó es va concedir el 2007 pel Musac de Lleó a l’arquitecte Emilio Tuñón, el bufet Tuñón i Albornoz compareix en el concurs al costat del barceloní Camps Felip. Entre els aspirants espanyols també s’explica Nieto Sobejano Arquitectos, creditors del premi Aga Khan el 201 0 pel museu Madinat al-Zahra de Còrdova.

El quadre d'ofertants el completen els despatxos Batllé i Roig, Dilmé Fabré Torras, Bis Mep i Lagula Arquitectes. L'Ajuntament pagarà fins a 2,83 milions d'euros pel contracte que signi amb el guanyador perquè redacti el projecte complet, inclòs el desmantellament de les instal·lacions actuals. Un dels requisits és que, alhora que posseeixi una identitat pròpia, la futura sala s’harmonitzi amb el Palau Sant Jordi, tant pel que fa a l’arquitectura com perquè els dos edificis puguin albergar esdeveniments de forma simultània, impossible fins ara per deficiències en la insonorització.