Miquel Vilardell, president de la Reial Acadèmia de Medicina: "L’Acadèmia necessita una inversió: tenim corcs i goteres"

¿Hem d’imaginar-nos algú disseccionant un cos aquí, al teatre anatòmic?

I tots mirant. A baix els acadèmics, els estudiants a dalt. A part del seu valor arquitectònic neoclàssic, l’important d’aquest amfiteatre és la història que s’ha viscut dins. L’ensenyament de la medicina a Catalunya es va iniciar aquí. Al costat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creat el 1401. En aquest edifici han ensenyat persones com Santiago Ramón y Cajal. Aquí va estudiar també Pere Mata, el creador de la medicina legal i forense d’aquest país.

¿Fins quan van estudiar aquí els futurs metges?

Va ser Escola de Cirurgia del 1760 al 1843, quan es va convertir en Facultat de Medicina, que va estar aquí fins al seu trasllat a l’Hospital Clínic, el 1906. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que data del 1770, es va instal·lar en aquest edifici el 1929. Hi ha 60 acadèmics numeraris, un nombre fix. Després hi ha els acadèmics corresponents, sense límit de xifra: n’hi ha uns 120. El numerari emèrit ho és a partir dels 80anys. No perd drets i permet que entri un altre acadèmic. Així s’afavoreix la regeneració.

Un faristol i una taula de marbre. I el forat d’una canonada per on se n’anaven part de les restes. ¿Què passava en aquesta taula?

Aquí hi havia la taula de dissecció. La gent experimentava i descrivia noves parts descobertes del cos, com Antoni Gimbernat, que va descobrir el lligament que porta el seu nom. Descriure un lligament nou era important. Aquest amfiteatre és la sala Gimbernat.

Digui més noms.

Va venir Fleming, descobridor de la penicil·lina, a parlar des d’on soc ara [davant del faristol]. Els grans catedràtics de la medicina catalana, espanyola i diria que internacional han passat per aquí. L’Acadèmia acull tota la història de la medicina, la diposita en arxius que es donen a conèixer mitjançant la revista de la mateixa Acadèmia i la revista Gimbernat, l’única científica 100% en català, editada per aquesta acadèmia. Formen el fons històric de medicina més important a Catalunya.

¿Quants socis ingressen cada any a l’Acadèmia?

Tres o quatre acadèmics numeraris i entre cinc o sis acadèmics corresponents. Per entrar has de ser escollit. T’han de proposar tres o quatre numeraris i hi ha una votació secreta. A part d’això també tractem temes transversals: dimarts vinent parlarem de la intel·ligència artificial i la seva relació amb la medicina. També farem una sessió sobre humanitzar la medicina.

¿Aquest edifici és propietat de l’Acadèmia?

No. És del Ministeri de Ciència i Innovació. Mantenir aquest edifici té un cost molt alt que els acadèmics no poden assumir. I presenta deficiències que són ben rellevants. A l’amfiteatre hi ha corcs i per les vidrieres de l’amfiteatre entra aigua quan plou. Necessitem l’ajuda de la propietat, del ministeri, de l’Estat, i també la de la Generalitat. La Diputació de Barcelona és la que ens dona més suport juntament amb la Conselleria de Salut, que no està obligada a això. Necessitem més mecenatge.

¿Vostè és metge perquè és fill de metge?

Sens dubte. El meu pare era el metge de Borredà (Berguedà). El vaig veure des de petit sortir a cavall, sense carreteres asfaltades. Tenia una euga, i amunt i avall. El veia feliç. I pensava: "Aquest home, fent això, i la gent l’estima».

¿Guanyava diners?

Zero. Postguerra, misèria i a casa es veia que no hi havia diners.

¿Va veure clar que seria metge?

Claríssim. Per a això me’n vaig anar als 9 anys a un internat de Vic. Després, a Barcelona, a estudiar Medicina.

Després ho ha sigut tot en la medicina interna.

No em veia en un camp concret, només volia ajudar en general, com un metge de poble. I el més semblant a un metge de poble en un hospital és el metge internista. El 1969-1970 vaig fer el MIR, va ser la segona promoció a fer-lo. Aleshores vaig començar una vida diferent de la que volia, que era ser metge de poble.

També ha presidit el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Cap de servei de Medicina Interna de la Vall d’Hebron, president de la Societat Catalana de Medicina Interna, de l’espanyola, del Consell d’Especialitat de Medicina Interna, degà de la Facultat de Medicina, vicerector de la UAB, president de comissions assessores del Govern tripartit i després del d’Artur Mas.

¿Quants anys té?

79.

¿Intenció de jubilar-se?

Cap.

¿Ha vist morir rics i pobres?

Rics i pobres.

Notícies relacionades

Lledó Mas diu adeu després de 118 anys

Cites secretes al restaurant

¿Por de la mort?

No. Del patiment. M’agradaria que la mort fos sobtada. I, si no, que m’ajudin a no patir.