L’arrendament es duplica a l’àrea de BCN des del 2008

L’accés a un habitatge digne, un dels drets més bàsics, s’ha convertit en els últims anys en una utopia per a cada vegada més veïns de les grans ciutats a tot el planeta. Sobretot per als que busquen una llar estable i que no es mengi la major part dels seus ingressos. L’àrea metropolitana de Barcelona n’és bon exemple. Un estudi elaborat i publicat recentment per l’Institut Metròpoli permet analitzar com l’accés a l’habitatge s’ha complicat a la capital catalana i la seva conurbació, alhora que s’ha transformat el model de tinença, en què el lloguer ha trencat amb l’hegemonia de la propietat.

L’estudi exposa com el mercat del lloguer ha agafat força a l’àrea metropolitana, sobretot arran de la crisi econòmica del 2008, de manera que s’ha doblat el percentatge d’arrendataris, mentre que la propietat s’ha diluït en cada vegada menys mans.

Model residencial

"La població que ha accedit a l’habitatge durant els últims anys és la que s’ha trobat més dificultats per entrar a l’habitatge en propietat i, per tant, s’ha vist obligada a optar pel lloguer", destaca Sergio Porcel, investigador de l’Institut Metròpoli i director de l’informe, que analitza la situació conjunta dels 36 municipis que integren l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’informe reflecteix que, l’any 2000, punt àlgid de la propietat com a principal tinença, el 61,6% de la població metropolitana era propietària plena del seu habitatge principal i un 20,8% era propietària amb pagaments pendents associats a crèdits hipotecaris. En canvi, llavors només el 15,7% de la població metropolitana residia en habitatges de lloguer. Així, entre els anys 2000 i 2011, es va produir un marcat descens de la població amb habitatge en propietat plena (del 61,6% al 46,4%), en especial en favor del lloguer, la proporció del qual gairebé es va duplicar en aquell període (del 15,7% al 27,5%).

Per dues dècimes, la propietat continua sent el model residencial més freqüent (33,6%), el lloguer li ha anat menjant terreny any rere any i, amb les últimes dades analitzades, suposava el 33,4% del total. Una tendència, a més, que no es preveu que s’aturi. La propietat amb pagaments pendents també ha augmentat, i ha passat de representar el 20,8% de la població metropolitana el 2000 al 25,3% el 2022. Aquesta transformació en el model d’accés implica que "ha augmentat substancialment la proporció de població que ha d’assumir més despeses vinculades a l’habitatge i que resideix a la seva llar principal sota formes de tinença més inestables".

Notícies relacionades

Collboni proposa un pressupost de més de 4.000 milions

Els ‘expats’ i els pisos compartits dominen l’escàs mercat de lloguer

Noves condicions

De fet, una enquesta recent de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) reflexa que ja hi ha més d’un milió de catalans que busquen pis, una xifra que ha anat a més any rere any. La radiografia de l’habitatge metropolitana va canviar arran de la crisi financera i l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008. Entre les mesures adoptades per estabilitzar el sistema bancari van destacar les restriccions al crèdit hipotecari. Noves condicions que han condicionat l’import del crèdit hipotecari al 80% del valor de l’habitatge, cosa que limita l’accés a la compra de pisos a les persones que disposen de prou estalvis per cobrir almenys el 20% restant del preu de l’immoble.