Mariscal pinta el seu Cobi més gran "mirant a ‘Grancelona’"

Cobi ha reaparegut. Més de tres dècades després d’adquirir fama planetària i ser la cara riallera de la seu olímpica que es va voler posar guapa, la mascota dels Jocs de 1992 treu el cap des d’ahir al matí al límit de Barcelona, al peu del Besòs i atalaiant la ciutat de la qual va ser símbol des de Santa Coloma de Gramenet. "És el més gran que he pintat mai", admetia Javier Mariscal, creador del popular personatge, després de pintar-lo un cop més en unes hores ahir, a la manera d’un grafiti majúscul. Un tros de 17 metres de llarg per quatre d’alt al mur que flanqueja el marge esquerre ha servit de tela per fer reviure el gos d’atura, que passa a poblar el parc fluvial envoltat dels prop de 150 murals de Besart, el museu a l’aire lliure d’art urbà que s’està expandint a un costat i l’altre del riu.

Il·lustrador de referència, Mariscal no s’ha prodigat en el món grafiter. No obstant, va sorprendre fa tres anys traçant els trets inconfusibles de Cobi en una paret del Born, el seu barri a Barcelona. Tafanejant mig amagat, n’hi ha prou que tot just aixequi les orelles i mitja cara rere una tàpia per reconèixer-lo, una cosa només a l’abast de les icones. És la mateixa figura que l’artista ha recreat al costat del Besòs en mida extra i en un minimalista blanc i negre, visible des de la riba oposada i des d’un dels ponts que uneix Barcelona amb Santa Coloma.

"És a Santa Coloma mirant la Grancelona", explica Mariscal després d’acabar la feina, coronada amb la seva firma estampada al mur. "Avui no podem parlar només de Barcelona, sinó que cal fer-ho de la ciutat metropolitana –reclama l’autor–. Necessitem que als pobles s’oblidin de dir que ‘jo soc de l’Hospitalet’, ‘jo soc de Cerdanyola’ ... No, tots som la Grancelona, hem de treballar molt més junts. ¿Per què a Sant Cugat no tenim una òpera? ¿Per què a Badalona no tenim el millor mercat de les flors? Cal pensar molt més en la Grancelona".

Museu beneït

Precisament, el Cobi del Besòs realça la galeria a cel obert que creix a la metròpoli que s’estén i es reivindica més enllà dels límits de la capital. "Que Javier hagi vingut 33 anys després dels Jocs Olímpics és un impuls per a aquesta nova Barcelona que ens ve, la de l’àrea metropolitana", ressalta David Hernández Alcaraz, fundador i director de Besart.

El seu comissari, Jordi Rubio Rocaverd, defineix com "una benedicció" que Mariscal s’afegeixi a la nòmina d’artistes locals i internacionals, emergents o consolidats que estan deixant la seva empremta al costat del Besòs des de fa dos anys i mig. Es va començar amb tot just cinc grafitis de grans proporcions i ben aviat s’estendrà pel tram del riu a Sant Adrià, amb aspiracions d’intentar eixamplar-se també pel de Montcada i Reixac.

¿L’objectiu final? Esborrar el gris al llarg dels vuit quilòmetres de la paret d’una banda i de l’altra del parc fluvial i mirar d’omplir-los de colors. "Potser poden ser milers els murals que hi poden cabre, la nostra idea és que s’incorporin uns 20 murals per any –projecta Rubio–. De parets n’hi ha moltes al món, però aquest és un espai únic, sense cotxes, amb tota la dimensió per observar des de la proximitat fins al riu i, ara que estem acostumats a mirar les pantalles dels telèfons, això és un scroll infinit".

Notícies relacionades

Cau un estafador que es va apropiar de 200.000 € amb falses ofertes de pisos

L’estació fantasma de Gaudí rep les primeres visites

A Santa Coloma ja detecten que els frescos de Besart estan atraient visitants de fora de la localitat, també turistes de pas per Barcelona, segons assegura la seva alcaldessa, Mireia González. "Tenim la voluntat que s’acabi convertint en un dels museus més grans a l’aire lliure en art urbà i té ambició de créixer al llarg del recorregut del riu, perquè les parets acompanyin el procés de recuperació i resiliència del Besòs", explica l’alcaldessa. Mariscal va aplaudir com la zona s’ha transformat: "Quan tenia 30 o 40 anys, era impensable que el Besòs tornés a ser un riu amb vida. ¡Era una claveguera! I som dins del que era un barri obrer. Gràcies a la gent que ha lluitat molt ha canviat".

En comparació amb el Cobi capaç de combinar mil vestits per exhibir-se davant el món, la veterana mascota d’ara sembla més retreta. "És que fa 30 anys era el protagonista –recorda Mariscal–. Va néixer per treballar dient Wellcome to Barcelona, Barcelona is a very beautiful town, We are Catalonia, we eat pa amb tomàquet, i tot això. Han passat els anys, es treu i ara diu ‘¿Com esteu? Jo estic bé’". A Mariscal li agrada que el traç senzill però genuí d’aquesta versió potser tafanera i juganera de Cobi faci riure qui la veu. "Fa pessigolles al cervell de la gent i això funciona", aprecia.