El primer enginyer gitano a la Mina

L’elogien perquè ha trencat un dels murs invisibles que els estigmes erigeixen entorn de certs barris i els seus veïns. Aquest setembre, el José s’ha convertit en el primer noi gitano de la Mina que accedeix al campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per estudiar enginyeria. Ho fa sense sortir dels confins del veïnat situat a Sant Adrià, que mira d’arrencar-se els clixés que l’associen a la marginalitat i la delinqüència. La simplificació eclipsa que, en realitat, la zona ha adquirit una extraordinària heterogeneïtat. Que serveixi d’exemple que, per a desconeixement de molts, allotja un complex amb més de 3.000 universitaris.

Descomptant tots aquells que s’allotgen en residències d’estudiants, el José deu ser l’alumne que viu més a prop de la facultat. Li estalvia llargs desplaçaments i desarrelar-se dels orígens per formar-se. "Anant ràpid, arribo en cinc minuts des de casa; sense tenir pressa, no són més de 10 o 15 minuts", calcula.

Cercle tancat

Nou anys després d’inaugurar l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) en un extrem renovat de la Mina, la UPC tanca un cercle obrint les portes al José. Amb la seva arribada, la universitat comença a collir fruits després de sembrar vocacions mitjançant activitats per a joves en entorns desfavorits.

Potser la més popular siguin els equips de la Mina que, instruïts per universitaris voluntaris, han muntat els seus propis robots per competir en tornejos. El José va participar en algun d’aquests tallers. "Per nosaltres, tenir un pla social de robòtica és obrir la mirada a molts estudiants de l’entorn perquè pensin que poden arribar algun dia a la universitat", va destacar Muriel Botey, subdirectora de responsabilitat social de l’EEBE.

Notícies relacionades

Exhibició de castells de gamma extra a Sant Jaume

Estopa il·lumina la Mercè amb el seu piromusical de rumba i heavy metal

El José és un més dels 241 matriculats que han començat primer d’Enginyeria Mecànica aquest curs, en el qual s’han incorporat 760 estudiants als set graus que s’imparteixen en el límit de Sant Adrià amb el Fòrum. En el seu cas, s’ha llaurat un camí que esborra obstacles entre la universitat i els descendents de la població que nodreix la Mina des del tardofranquisme, quan els seus blocs es van aixecar per als barraquistes i demandants d’habitatge social.

"Els meus pares no han tingut aquesta oportunitat d’estudiar", sap el José. Està convençut que, si haguessin pogut, haurien pres el mateix camí que ell. A casa seva es dediquen a la venda ambulant.