La Mola aposta per un model cultural i sostenible al cim

L’espai acollirà una exposició permanent sobre la història i el patrimoni del lloc. La reobertura, prevista per al juliol, s’ha retardat.

La Mola aposta per un model cultural i sostenible al cim
2
Es llegeix en minuts

El cim de la Mola es prepara per tornar a obrir les portes al públic. El monestir de Sant Llorenç del Munt es manté tancat des del gener del 2023, moment en què aquest històric restaurant va clausurar definitivament l’activitat. La reobertura no implicarà que hi torni a haver les brases, la botifarra ni les llargues sobretaules que van marcar la identitat excursionista del Vallès Occidental durant dècades. Aquesta vegada, en canvi, el cim rebrà els visitants amb un equipament cultural: una exposició permanent sobre la història i el patrimoni d’aquest bé d’interès nacional.

El calendari, tot i això, no s’ha complert. La inauguració estava prevista al juliol, però "un contratemps meteorològic" va retardar les obres. Tres mesos després, la data oficial continua sense fixar-se. La direcció del parc insisteix que "el compte enrere està en marxa" i que l’obertura serà "en qüestió de setmanes".

La sala Mirador, antic menjador del famós restaurant, es convertirà en la protagonista del nou projecte. Plafons, vitrines i material audiovisual narraran l’evolució del monestir, les transformacions arquitectòniques que ha experimentat i la relació que ha tingut amb el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. "El nostre objectiu és dignificar l’espai i oferir una experiència diferent, més amable i oberta a tothom", diu a aquest diari la directora del parc, Sònia Llobet. El canvi de model ha sigut dràstic i definitiu.

La Diputació de Barcelona, propietària de l’edifici i del parc, va decidir no renovar la concessió privada i recuperar la gestió directa del monestir. Així va descartar qualsevol activitat de restauració: ni bar, ni menús de muntanya, ni cafè per refer-se després de l’ascensió. Tampoc hi haurà, almenys de moment, màquines expenedores, una possibilitat que va estar mesos sobre la taula però que va quedar exclosa per les limitacions energètiques.

"Esperarem el pla director, que definirà quines instal·lacions mínimes podem habilitar sense comprometre l’entorn", afegeix la direcció del parc. Els lavabos, oberts als excursionistes, tampoc han arribat com s’esperava. La directora explica que ara hi ha uns lavabos secs per atendre les "urgències" i que encara no estan oberts al públic en general, però promet que "a curt termini hi haurà uns serveis mínims", remarca la directora.

"La muntanya respira millor"

El buit deixat pel restaurant ja ha canviat la fisonomia del cim. La diputació calcula que l’afluència s’ha reduït entorn d’un 20%. "La massificació ha disminuït i la muntanya respira millor", resumeix l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut. La percepció es confirma amb els excursionistes. "La muntanya és més neta i tranquil·la; abans semblava un berenador. Ara es disfruta més de l’entorn natural", considera Jordi Salvat, veí de Sabadell.

Notícies relacionades

El patrimoni rehabilitat és només una cara de la moneda. L’altra és la gestió dels accessos al massís. Durant anys, els veïns de Matadepera han suportat una "allau de cotxes" aparcats sense control en carrers i camins. "La gent aparcava a qualsevol lloc perquè no estava regulat", recordava Xesco Gomar, diputat d’Espais Naturals de la diputació.

Per posar-hi ordre, el consistori treballa en un pla que preveu habilitar 750 places de zona verda en el perímetre del parc. Aquestes places seran gratuïtes per a residents i de pagament per a visitants els caps de setmana i dies festius.