La meitat dels empleats dels bars de BCN no parlen català

El 47,6% dels empleats de bars de menys de 10 treballadors –la immensa majoria a la ciutat– no parlen català i un 24% tampoc l’entenen, segons indica l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona 2024, la més recent. Recull les respostes de mil propietaris o responsables d’establiments de la ciutat. Al petit comerç el català va una mica més bé: el 76,5% parlen català i el 89,7% l’entenen, segons l’Enquesta d’Activitat del Sector Comercial de Barcelona 2024, feta a 2.411 propietaris o gerents.

El percentatge actual d’assalariats que parlen català, tant en bars com en botigues, és el més baix de la sèrie històrica. En els dos casos, les competències lingüístiques ja van viure un sotrac molt important el 2015 i 2016, en les angoixes de la gran crisi econòmica. Després van remuntar amb força, però la pandèmia va truncar la tendència a l’alça i des d’aleshores han caigut any rere any. Per exemple, del 2023 al 2024 la comprensió del català en bars va empitjorar 3,1 punts.

Cicles econòmics

L’evolució s’emmarca en els cicles econòmics, turístics i migratoris de Catalunya. Les plantilles de la restauració presenten una alta rotació i els negocis tenen una vida cada vegada més curta, amb 11,6 anys de mitjana. Avui a Barcelona, el 34% dels restauradors tenen nacionalitat estrangera, així com el 53% dels empleats. Els comerciants estrangers representen el 25% i entre els dependents arriben al 30%.

El 93,3% dels negocis afirmen que poden atendre el públic en castellà, davant el 76,3% que es veuen capaços de fer-ho en català i el 39,7%, en anglès. Només un 8,5% atenen en francès. Els idiomes disponibles rere la barra presenten una certa bretxa respecte a la demanda, perquè el 81% diuen que tenen clientela que parla en català. El 46,1% reben peticions en anglès i el 14,8%, també en francès. El 94% coincideixen que tenen clients que parlen castellà.

Finalment, el consistori pregunta la llengua utilitzada en la retolació dels locals. La presència del català fluctua molt. Ara mateix, el 65,4% dels cartells de comerços són en català, vuit punts menys que fa dos anys, però gairebé tres més que el 2019. El 24,1% estan escrits en castellà i el 13,5% ho estan en anglès.

"Molts factors"

Les xifres evidencien una necessitat formativa dins les plantilles que, avui dia, no va de bracet d’una oferta a mida que la resolgui. Un terç dels treballadors de la restauració han fet algun curs l’últim any i el 10% dels locals voldrien rebre lliçons d’idiomes. De fet, entre els propietaris hi ha un triple empat en els ensenyaments més demanats per a les plantilles: cursos d’hostaleria, d’atenció al client i de llengua.

La nova comissionada municipal d’ús social del català, Marta Salicrú, valora "negativament" el nivell actual de català i l’atribueix a "molts factors", entre els quals esmenta "el model de ciutat", el "turisme massificat" i la "precarietat". "Hem de treballar perquè els establiments entenguin que qualsevol persona ha de poder ser atesa en la seva llengua i que han de tenir un personal qualificat per fer-ho", apunta. En aquest sentit, promet que el consistori "posarà eines de formació específiques per a sectors específics" a fi de "garantir que es respectin els drets lingüístics". També adverteix que sensibilitzar i formar requerirà "una mica de temps".

El sector mou fitxa

Notícies relacionades

Marta Salicrú: "Necessitem canviar l’hàbit de passar al castellà"

La fiscalia no veu delicte en la reforma de La Masia i exculpa el consistori

El Gremi de Restauració s’ha reunit recentment amb Salicrú, explica, per "establir sinergies amb el Govern i amb altres institucions implicades en la normalització del català". I al febrer la patronal va presentar una aliança amb el grup municipal d’ERC, que és a l’oposició, per animar els establiments. "En l’actual primera fase, s’ha prioritzat per sobre d’altres qüestions la creació de nous recursos i materials, que es posaran a disposició dels restauradors i que els ajudaran a complir les seves obligacions lingüístiques", avança l’entitat a EL PERIÓDICO. Aquesta tardor anunciaran els detalls.

El comerç també es manifesta sensible al tema: "Coneixem prou bé la necessitat de reforçar el català en l’atenció al públic", apunta Pròsper Puig, president de la fundació Barcelona Comerç, que agrupa els eixos de la ciutat.