Vilarasau crida en el pregó a "ocupar i disfrutar" BCN malgrat els turistes

Des del Saló de Cent de l’ajuntament, ple de públic, va donar la benvinguda a la gran festa de la capital catalana. La va presentar l’alcalde, Jaume Collboni, que va reivindicar la Mercè com un "acte d’amor" i va animar a disfrutar-la com una "experiència col·lectiva única i vibrant".

Vilarasau va repassar el seu vincle amb Barcelona, els regals i també primeres vegades que li ha donat, sense oblidar-se del context actual. L’actriu va condemnar fermament el genocidi a Gaza i va llançar crítiques contra l’alt preu dels lloguers, la falta d’inversió en cultura, la insuficient protecció del català i la massificació turística. "No permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin. ¡Ocupeu la ciutat i disfruteu-la!", va demanar als barcelonins per a aquestes festes.

Vilarasau va passar de veure Barcelona amb ulls de nena –quan els seus pares la portaven al Zoo, a les antigues ocelleries de la Rambla i a berenar al carrer de Petritxol– a mirar-la amb ulls d’adolescent. Ella, que sempre s’ha mantingut fidel a Sant Cugat, va deixar de veure Barcelona com un lloc "admirat, però alhora temut" per convertir-la en el "lloc on fugir". Era a finals del franquisme, el curs 1975-1976. "Ningú ens coneixia i podíem atrevir-nos a trencar amb tot". Així va ser com Barcelona li va oferir el seu "espai de llibertat" i com ella va començar a prendre consciència política i social. "Corria davant dels grisos amb el cor a mil i buscant un lloc on fugir", va explicar rememorant com va entendre "la necessitat d’involucrar-te si vols que les coses canviïn".

Va començar a créixer a l’Institut del Teatre, no només com a actriu. Mentre estudiava –al carrer d’Elisabets, en ple cor de la ciutat– descobria "aquesta ciutat creativa, irreverent, canalla, divertida, lliure, explosiva i molt molt treballadora" i, paral·lelament, també ho feia amb ella mateixa. Per exemple, amb la primera manifestació feminista després del franquisme, a la qual va assistir amb 17 anys: "Un altre regal que em va fer Barcelona, les dones sortíem al carrer per reclamar els nostres drets i ho fèiem amb una força aclaparadora".

Trajectòria teatral

El moment en què li va canviar la vida va ser el 1983, quan va entrar a formar part del Teatre Lliure, on va conèixer el seu marit, l’actor Jordi Bosch. Aquell mateix any trepitjava per primera vegada l’escenari del Teatre Grec. Va admetre que la sala Villarroel també va ser "un punt important", així com el Romea, el Mercat de les Flors, el Saló Diana, el Poliorama, el Teatre Nacional de Catalunya i també el Palau de l’Agricultura, abans de ser el Lliure.

Aprofitant aquest recorregut, va destacar el "gran teixit teatral" barceloní, però va lamentar que "encara hi ha molta feina per fer", com solucionar "de manera urgent el problema de les sales petites, tan importants per mantenir la salut del teatre." "Si algun dia arriba aquest 2% de pressupost per a cultura que, francament, ja trobo justet, espero que pugui fer-se alguna cosa", va reclamar.

Recordant la seva experiència a la televisió amb Nissaga de poder, va reivindicar la lluita per mantenir el català. "La gent no és conscient del que costa mantenir la llengua", va dir. Va explicar com es cuidava el llenguatge quotidià fins al punt de discutir paraules com bústia davant buzón. "Ara fa mal quan veus situacions en les quals la gent no tolera el català, o li sembla poc internacional, o et demana que canviïs si no t’entenen. Si la gent sabés el que ha costat mantenir aquesta llengua potser ens ajudarien una mica més", va afirmar.

Solidaritat amb Palestina

No es va oblidar d’un dels problemes del moment: "La falta absoluta d’habitatge". "Avui seria impossible pagar un pis a Gràcia amb un sou d’actor", va denunciar, lamentant que això és "realment trist" i l’"inici de la decadència" per a una ciutat. "Hauríem de fer el possible perquè això no passés", va avisar.

Notícies relacionades

Més de la meitat dels transportistes dóna positiu en un control de drogues a Barcelona

L’ampliació del parc natural de Sant Llorenç propiciarà un corredor ecològic fins a Montserrat

Vilarasau va tancar el seu pregó amb un missatge contundent sobre el genocidi a Gaza. Va expressar que el seu desig per a aquestes festes és veure el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i tota la seva cúpula militar "jutjats per crims de guerra i crims contra la humanitat", que es portin a terme sancions i embargaments a Israel i que "es deixi de negociar amb un Estat genocida".

L’actriu va confessar estar cansada de "sentir vergonya d’aquesta Europa", i va animar els barcelonins a afegir-se a les manifestacions solidàries amb Palestina previstes a la ciutat i arreu del país. "Barcelona sempre ha sigut sensible a les injustícies, així que omplim els carrers una vegada més".