Mercè 2025 | Els actes festius
Tarta Relena travessa el temps i emociona al Teatre Grec
En l’extrem oposat del modern estrès mundà, com un bàlsam o un conjur, hi ha el duo Tarta Relena, que amb el seu segon àlbum, És pregunta, ha demostrat que el més excèntric pot no ser-ho tant i que un carril ignot pot connectar una proposta d’aspecte peregrí amb un públic més ampli de l’esperable. Ho va il·lustrar el seu concert d’ahir al Teatre Grec, amb entrada lliure i ple fins a dalt d’un públic entusiasta.
Actuació que va tenir com a pòrtic el llarg parlament d’una portaveu de la coalició Prou Complicitat amb Israel en el qual va elevar el to contra el president Pedro Sánchez, acusant-lo de "còmplice del genocidi" per no procedir a l’"embargament d’armes" ni voler trencar totes les relacions amb Israel, i que va acabar amb l’eslògan a favor d’una "Palestina lliure des del riu fins a mar" (poc compatible amb el desig teòric dels dos estats). Preàmbul aïrat, en contrast amb la barreja de serenitat, misteri i ressonància poètica antiga que van transmetre Marta Torrella i Helena Ros des de la primera peça, Amvrosías, a partir d’un text de Safo.
Turbulent i suggerent
Notícies relacionadesAquest repertori apunta al pensament tràgic desenvolupat pels grecs, al pes del destí i a "com ens enfrontem al futur i les nostres maneres d’intentar saber-lo", va assenyalar Torrella. Fons turbulent i suggerent des del qual el duo va acoblar les seves veus amb exquisitat, manejant amb minimalisme teclats i unes percussions que es van multiplicar amb la incorporació de Sebastià Gris, Toni Llull, Edu Alves i Juan Berbín. Textures electròniques gruixudes, industrials, en la repesca d’El suïcidi i el cant i en l’abrupta Mille resposte.
Les cançons ens van parlar de cavil·lacions i ansietats remotes (en català, castellà, llatí, italià, grec clàssic i judeoespanyol, i recitant Tamarinde al revés), si bé portant les temàtiques al present, com quan van associar el cant mitològic de les sirenes, "perillós d’escoltar", amb l’escalfament del Mediterrani. Moments àlgids al bucle in crescendo de Crit premonitori i a Si veriash a la rana, creuament de cables festiu i tràgic, amb força rítmica. Cims en els quals van quedar justificats els vestits que Torrella i Ros van lluir, de fetilleres d’un culte remot i futurista, en la intersecció del temps, allà on totes dues viuen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetat editorial Es pot defensar racionalment la immortalitat? Un assaig proposa una resposta
- Activitat parlamentària Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència
- L’actualitat del club blanc Mbappé: "Això del genoll equivocat no és veritat"
- champions league El Barça es recrea amb el Madrid
- Apunt Nou, deu i onze
