Jaume Collboni: "La regulació del lloguer para el cop, però s’ha d’injectar oferta"

A final de mandat haurem doblat la capacitat de produir habitatge, de 500 a 1.000 anuals. Haurem mobilitzat el sòl equivalent a 10.000 pisos protegits més. I la regulació del lloguer ha aconseguit un primer descens del 6% del preu. Veníem d’una escalada de dos dígits anuals, així que és un èxit. I prohibir els pisos turístics a partir del 2028 ha sigut una decisió històrica i valenta perquè 10.000 pisos a Barcelona passin al mercat residencial. A escala europea, avanço que d’aquí dues setmanes ens reunirem amb António Costa, president del Consell Europeu, perquè aquest òrgan que aplega els caps de govern dels Estats membres tingui per primera vegada un punt de l’ordre del dia sobre habitatge públic. Els 16 alcaldes de Mayors for Housing hem pressionat molt perquè hi hagi una política estructural en el nou pressupost de la UE. El que més afecta ara mateix és la falta d’habitatge assequible i l’expulsió dels joves. El dret a quedar-se és el gran objectiu compartit. A Barcelona pensem que es fa des de la intervenció pública en el mercat, perquè l’habitatge és un bé essencial per a la vida.

La regulació dels lloguers ha tingut un altre efecte molt ràpid: la contracció de l’oferta privada. ¿Considera que és un fet temporal o que s’ha de corregir?

Ara hi ha un xoc del mercat, perquè estem canviant les regles del joc. He sentit alguns fons d’inversió que deien que es retiraven de Barcelona per la regulació punitiva: els que diuen això són els que estaven especulant, els que construïen o compraven edificis per vendre’ls després amb increments de dos dígits. En 10 anys el lloguer ha pujat un 70% a Barcelona, i no és de les ciutats europees on ho ha fet més. La regulació serveix per parar el cop; després s’ha d’injectar oferta assequible. Per això hem fet tots els esforços possibles per flexibilitzar la reserva del 30%. Malauradament s’estarà en un calaix fins que no hi hagi les circumstàncies polítiques que en permetin l’aprovació.

Sempre diu que els 10.000 pisos turístics de Barcelona nodriran el mercat residencial convencional. ¿Com garantirà que no es destinin a altres usos?

El Constitucional ha avalat per una amplíssima majoria que els ajuntaments poden suprimir aquesta figura en un mercat tan tensionat. Això ens dona legitimitat en les batalles jurídiques que segurament hi haurà. Que es destinin a viure-hi és el pas natural.

De residencials també ho són els pisos trossejats en habitacions a preu desorbitat. O els lloguers de menys d’un any.

Només es podran destinar a les activitats que estan regulades. Quan els pisos turístics de Barcelona estiguin prohibits, serà molt més fàcil distingir els usos indeguts i combatre la il·legalitat. Mantindrem els cossos d’inspecció intactes per combatre-la.

Avui el gran colador d’abusos són els lloguers de temporada. ¿En quin punt està el veto urbanístic que estudiaven a Barcelona, per tapar ja l’esquerda?

Estem pendents de la regulació al Parlament de Catalunya, l’objectiu de la qual ha de ser una equiparació amb els límits de preu del lloguer regular. Esperarem al marc jurídic català.

Quan els fons voltor que esmenta se n’hagin anat, ¿serà possible protegir els petits propietaris desconcertats?

Jo no soc dels que estigmatitzen ser propietari d’un pis ni el somni legítim de moltes famílies de ser-ho. Forma part de la cultura del nostre país. Tampoc els que hereten el pis dels avis i el lloguen. Ni tan sols els que tenen un pis turístic perquè van comprar una llicència per 240 euros quan es podia fer. Simplement crec que en el context actual Barcelona requereix mesures de xoc urgents i que afortunadament té un bon parc hoteler.

Notícies relacionades

La pluja dona una treva a la Cursa de la Mercè 2025, la més multitudinària, amb més de 14.000 corredors

Via Laietana: l’Ajuntament pinta un pas de vianants tradicional a la plaça d’Antoni Maura per pal·liar la confusió

¿Haurà de créixer l’oferta hotelera després del final dels pisos?

Encara pot créixer, amb l’actual regulació d’allotjaments. Per exemple a la Sagrera, on hi ha previst que es construeixin hotels quan s’acabi l’estació. Al centre no, perquè hi ha saturació.