Visió local i global per a una institució cinquantenària

La segona obsessió és reforçar la projecció internacional de Miró. Ho demostra l’exposició antològica de la seva obra al Tokyo Metropolitan Art Museum, inaugurada l’1 de març i clausurada el 6 de juliol. Es va encavalcar amb el tancament, el 2 de març, de la mostra d’escultures de l’artista nascut a Barcelona el 1893 al Beelden aan Zee Museum, a la Haia.

Les dues exposicions centrals del cinquantenari també reprodueixen aquest doble eix. La poesia acaba de començar. 50 anys de la Miró recorre la història de l’entitat amb el focus posat en la seva relació amb la capital catalana, mentre que Miró i els Estats Units revela el diàleg intergeneracional entre el creador i altres artistes nord-americans, clau en el desenvolupament de l’art del segle XX. Aquesta mostra viatjarà a The Phillips Collection de Washington quan acabi a Montjuïc. Miró tenia una visió molt local i molt global; Puig, també.

Compromís enorme

"Té un compromís enorme amb l’art, la cultura i Barcelona", remarca Marko Daniel, director de la Fundació Miró. "Sempre ajuda al màxim la irradiació internacional de la ciutat", hi coincideix Joan Punyet Miró, net del pintor i escultor i membre del patronat de la fundació.

Puig es va iniciar en el gaudi de l’art de la manera més orgànica possible: en la família. El seu pare, Enric Puig, la portava a visitar exposicions els caps de setmana que passaven a Barcelona. I un oncle seu feia còpies de pintures de grans artistes internacionals que la nena va anar descobrint amb aquelles rèpliques. Del gaudi va passar de manera natural a l’estudi.

La presidenta de la Fundació Joan Miró és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i té un màster en Art Administration (Museums) per la New York University. Combina, doncs, el perfil d’experta en art i experta en gestió de centres culturals. No és tan habitual, i encara ho era menys abans que comencessin a proliferar els estudis de gestió cultural. Puig va ser pionera a Espanya al detectar que ser un gran coneixedor del món de l’art no comporta ser un bon responsable de museu, i va posar fil a l’agulla. Fonts de l’equip amb què treballa a la Miró destaquen un tracte "pròxim i generós", així com la seva "intel·ligència emocional". Cap aspecte de la institució li és aliè i "està disposada a parlar de tot el que està relacionat amb el centre en tot moment", afegeixen.

Puig, membre de la família catalana que ha edificat el gegant perfumer del mateix nom, va treballar amb el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York (1994-1995), la Fundació Macba (1996-1998) i la Fundació Francisco Godia, de la qual va ser directora des de la seva creació el 1998 fins al 2012. Així que va ser ella qui va donar vol al llegat d’un dels col·leccionistes d’art espanyols més importants. La seva relació amb la Fundació Miró va començar abans que n’arribés a la presidència: és membre del patronat des del 2013 i de la comissió delegada des del 2014.

Notícies relacionades

La futura Llei del Taxi preveu eradicar les VTC urbanes a Barcelona i reservar aquest servei només al taxi

Aparcar gratis a Barcelona: on estacionar sense pagar i sense multes

L’experiència artística

Potser el seu projecte més personal és The Feuerle Collection, que va cofundar amb Désiré Feuerle a Berlín el 2016. La col·lecció acull mobiliari i objectes xinesos des d’abans de Crist fins al segle XVII i escultures de l’imperi khmer (Cambodja) dels segles VII a XIII. També hi estan representats artistes contemporanis de primera fila com Zeng Fanzhi i Cristina Iglesias.