Les obres de la Rambla destapen 50 metres de muralla medieval

Dues setmanes és el temps que els interessats en l’arqueologia i la història de Barcelona tenen per poder apreciar una joia fins ara amagada sota terra. La reurbanització de la Rambla ha motivat els treballs arqueològics que han deixat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla que al segle XIV marcava el límit de la ciutat a l’altura del carrer de Santa Mònica. Els arqueòlegs s’han sorprès de la bona conservació de la muralla, que inclou una torre pentagonal de 8,32 metres. Aquestes dues setmanes serà el temps en què tiraran endavant els treballs que el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament porten a terme per documentar-la bé i obtenir el màxim d’informació possible, abans de tornar a cobrir-la i conservar-la de nou sota terra.

Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han anat combinant excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals de cara a mirar d’obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i va transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval.

"Estem davant una troballa molt excepcional: es tracta de la primera muralla medieval de Barcelona, la construcció de la qual s’iniciaria cap al segle XIII, tot i que es va anar aixecant al llarg de gairebé un segle", va explicar ahir la directora de l’excavació, Irene Cruz, de l’empresa Global Geomàtica. Es van utilitzar pedres de la pedrera de Montjuïc, que va quedar molt afectada per aquests treballs. "Són generacions de ciutadans de Barcelona i de gent que venia de fora les que treballaven per a la seva construcció", va voler transmetre l’arqueòloga.

El que ens ocupa ara és un dels trams finals, ja que acabava gairebé al mar, perquè la ciutat després va anar guanyant terreny a la costa. Els arqueòlegs sabien que la trobarien; de fet, l’han anat a buscar aprofitant les obres que es feien de la Rambla. El juliol de l’any passat, ja es van trobar altres seccions del mur defensiu. "Tenim gairebé 118 metres documentats de muralla", va destacar Cruz.

El que ha sorprès és que aquest tram continu de gairebé 50 metres no s’ha vist afectat per cap obra ni canalització moderna, circumstància que permet comptar amb una seqüència de la història de Barcelona des de la primera Rambla: durant l’excavació s’han anat trobant les seves diferents pavimentacions, segons l’època.

La funció de la torre era de vigilància, tot i que més tard va anar perdent el seu caràcter defensiu, ja que la ciutat va créixer cap al Raval i va quedar dins del perímetre urbà. La muralla va passar llavors a convertir-se en un mur que dividia la ciutat, però en aquest cas va adquirir la important funció de contenir grans riuades que havien baixat per les rambles i documentades també al llarg de la història.

Restes d’un ase

Notícies relacionades

Obres contra rellotge a la plaça de Gaudí

La Llotja de Mar convida a conèixer els seus 700 anys d’història

En el costat interior de la muralla s’han descobert troballes que documenten la vida quotidiana, com les restes d’un petit ase, enterrat al segle XVI. Al seu costat també hi havia una moneda que "ha permès precisar amb exactitud l’època", en aquest cas "principis del segle XVII, entre 1600 i 1615", va explicar Cruz. "Com a Ajuntament de Barcelona hem considerat que havíem de continuar amb aquestes obres per recuperar aquesta estructura patrimonial tan important", va explicar al seu torn el cap del Servei d’Arqueologia, Josep Pujades, davant la muralla descoberta. Originàriament, va aclarir, s’elevava diversos metres cap amunt. "En aquest tram li deuen faltar uns 5 metres. En el moment en què es decideix urbanitzar la Rambla, es rebaixa (o fa caure) la muralla fins a la cota que es necessitava" en l’època, va assenyalar.

I en l’actualitat, ¿l’excavació de la muralla afecta els terminis d’urbanització de la Rambla? "Mentre s’està executant l’obra lateral, aprofitem per obrir aquí. I així, quan comenci tota la part d’organització del tram central per als vianants, el treball arqueològic ja estarà fet", va aclarir Pujades.