Les ciutats de més de 20.000 habitants s’han de renaturalitzar

A Espanya, l’Estratègia Nacional d’Infraestructura Verda i de Connectivitat i Restauració Ecològica del 2021 ja marca les pautes perquè les comunitats autònomes desenvolupin els seus propis plans locals. L’objectiu és recuperar ecosistemes danyats i connectar-los entre si, reforçant la biodiversitat als parcs, rius i zones periurbanes.

"És un desafiament important, perquè l’urbanisme mediterrani és molt diferent del que hi ha al nord d’Europa", comenta Sergi García, de Galanthus, entitat que fa anys que treballa en aquesta direcció a la ciutat de Barcelona. "En algunes capitals europees, les construccions són més permeables i menys compactes", precisa. Tot i així, Barcelona és una de les urbs pioneres al sud del continent: "És una de les metròpolis d’Espanya que s’ha començat a moure abans i s’està realitzant una bona feina".

La capital catalana ha mogut fitxa recentment amb un projecte per renaturalitzar enclavaments de quatre grans parcs: el de Montjuïc, el del Poblenou, el del Guinardó i el del Turó de la Peira. El cost del projecte és de 3,3 milions de i acaba de rebre una subvenció de la UE del 40%, és a dir, d’1,3 milions. L’actuació preveu substituir paviments artificials per terra, donar espai a la flora espontània i facilitar la mobilitat de la fauna. No és la primera vegada que s’apliquen aquestes polítiques, de fet ja es dissenyen amb aquests criteris nous parcs com el de Glòries.

Per a García, ciutats més petites ho poden tenir encara més senzill que Barcelona. "És cert que pot ser complex tirar projectes endavant en l’aspecte burocràtic, però tenir entorns naturals molt més a prop els pot facilitar la feina", considera. Les grans ciutats, en canvi, tenen una conurbació molt densa que complica l’entrada de la fauna. De fet, García remarca que les ciutats, des del seu naixement, s’han dedicat a expulsar la fauna: "Per aquesta raó prefereixo parlar de naturalització, abans que de renaturalització".

A Catalunya, ja fa anys que municipis com Granollers i Girona treballen en això. Granollers va llançar un pla ambiciós al voltant del riu Congost, mentre que Girona desenvolupa el pla GiroNat. "La naturalització aporta beneficis emocionals i de salut", defensa Sergi Cot, regidor de Medi Ambient a Girona. En aquesta ciutat, els herbassars naturals van generar polèmica perquè alguns veïns van qualificar els espais verds com a "deixats", "bruts" i "plens de males herbes". "La nostra idea és gestionar aquestes herbes quan impedeixen el pas o provoquen danys al paviment, però deixar-los marge en espais concrets perquè atraguin pol·linitzadors", explica Cot.

Notícies relacionades

Cues a la nova botiga de Labubu

L’alcalde d’Istanbul agraeix a Collboni la visita a la presó

Compromisos concrets

A més de les localitats de més de 20.000 habitants, pobles més petits també poden aspirar a portar a terme els seus processos de renaturalització amb tota mena d’accions de conservació. Per exemple, protegir les aus que nien als edificis o bé construir basses per als amfibis. A les directrius europees per a les ciutats, se suma el que diu la llei de restauració de la natura de la UE, que reforça aquestes metes i inclou compromisos concrets per a les ciutats: més pol·linitzadors, un 10% de coberta arbòria a totes les localitats i preservació de les zones verdes. També l’OMS recomana que cada habitant disposi d’entre 10 i 15 metres quadrats de zona verda i que hi hagi almenys un arbre per cada tres persones.