El bus demana pas en l’àmbit metropolità

El dia de la tornada a l’escola, quan els accessos a Barcelona i els seus carrers tornaven a entrar en el punt d’ebullició, va ser el triat per Foment del Treball per posar sobre la taula tots els reptes de la mobilitat a Barcelona: els problemes a les entrades i sortides, com els usuaris poden anar a treballar o estudiar amb l’actual caos de Rodalies, els aparcaments, el funcionament de les zones pacificades, la confluència d’obres...

Ho van confrontar el president del RACC, Josep Mateu, i la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Acció Climàtica i Mobilitat i presidenta de TMB, Laia Bonet, en un diàleg que va deixar pocs aspectes per tractar. Mateu va començar amb el seu exemple: va haver d’aixecar-se a les 06.30 hores a Sant Cugat per poder assegurar-se que a les 09.00 hores podria arribar puntual a Via Laietana. "La ciutat, ¿és per als residents o també per als que hi van cada dia?", va preguntar, apel·lant al malestar de persones que perden cada dia fins a dues hores de la seva vida atrapats a Rodalies o a la carretera. Si dins de la ciutat el transport públic és eficient, "la situació per a la gent del voltant de l’àrea metropolitana és un drama".

Mateu va reclamar el lideratge de l’Ajuntament per solucionar una cosa que, malgrat estar fora del seu terme municipal, l’afecta directament. De la solució de poder deixar el cotxe en un park & ride fora de la ciutat per agafar el tren "se’n parla des de fa més de 15 anys, està estudiada i planificada, però no es porta a terme", va exemplificar.

Bonet va agafar el guant. L’augment de la inversió no només s’ha de centrar en Rodalies, sinó també en el bus interurbà, que es tracta com el germà petit, quan ja no ho és. "Cada dia entren a Barcelona 200.000 persones en bus i 250.000 en Rodalies, estan gairebé igual", va destacar. L’objectiu principal és duplicar el nombre d’usuaris de bus fins a arribar a uns 400.000 passatgers diaris, i garantir a més que el servei sigui ràpid i eficaç. L’Ajuntament, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planifiquen l’estratègia en una taula de treball conjunta, coincidint amb el redisseny del mapa de línies de bus que es posarà en marxa el 2028, quan acabin les concessions actuals, i també amb una nova llei de transport.

Per aconseguir-ho, es plantegen dues mesures clau, a més de reforçar les connexions amb busos ràpids (bus exprés). D’una banda, la Generalitat i l’AMB crearan zones d’aparcament o park & ride en nodes intermodals a 30 o 40 quilòmetres de Barcelona a prop de les estacions. S’hauran d’alçar edificis d’aparcament en vertical.

El segon aspecte que cal complir per a aquest gran increment del bus en l’accés a la ciutat en detriment del cotxe és habilitar quatre grans estacions a l’entrada de Barcelona pels seus dos extrems, el costat Besòs i el Llobregat, com la prevista a la plaça d’Espanya, la més avançada.

Autobús a part, "a Rodalies s’ha de dir la veritat: seran necessaris 10 anys fins que els problemes se solucionin. Els usuaris no saben el que els ve, tot serà més lent del que s’explica, cal més transparència i posar mesures per pal·liar el problema", va reclamar Mateu. Millorar la informació a l’usuari és una de les accions essencials per facilitar el dia a dia durant el llarg període que requerirà posar al dia una infraestructura perjudicada per molts anys de desinversió, va coincidir en aquest cas Bonet. A diferència del que passa en els accessos, el transport públic sí que funciona dins de la ciutat: metro i bus van sumar 684 milions de viatges el 2024.

Remarcable és la gran discrepància que generen –també en la seva denominació– les Superilles de Mateu, que per a Bonet són zones pacificades. Pel primer, perjudiquen la mobilitat (beneficien els veïns de Consell de Cent, però empitjoren la vida dels del contigu carrer de València). S’han convertit en pas de bicis i patinets a gran velocitat, i en zones de càrrega i descàrrega amb gran quantitat de furgonetes aparcades i fins i tot estan expulsant els barcelonins en favor d’estrangers que paguen els alts preus de les vivendes que hi ha ubicades.

Fa gairebé 50 anys

Bonet va defensar una transformació de l’espai públic que va començar fa gairebé 50 anys al Portal de l’Àngel i l’avinguda de la Catedral, que afecta el cotxe però afavoreix la resta, i ha permès a l’interior de la ciutat un mix de mobilitat "envejable". "Ha vingut per quedar-se", es va reafirmar Bonet, que va explicar que les fórmules per a la seva extensió seran diferents segons la zona, algunes amb prioritat per al passejant i d’altres per al transport públic.

La confluència d’obres a la ciutat dificulta la mobilitat i genera malestar, segons Mateu, que va reclamar que s’ha de prioritzar millorar els accessos a la gran metròpoli abans que arreglar-ne l’interior. Es tracta de projectes que, com l’L8 de plaça d’Espanya a Gràcia, el tram central de l’L9, la reforma de la Meridiana i la Rambla, són llargament esperats", va respondre Bonet.

Notícies relacionades

Collboni accelera per tenir a punt els seus grans projectes el 2027

Bellvitge celebra la festa amb EL PERIÓDICO

Al contrari del que passarà en els accessos, la demanda creixent de transport no passarà dins de la ciutat pel bus, sinó per l’ampliació del metro: els projectes sobre la taula, va enumerar Bonet, són la continuació de l’L3 cap al nou Hospital Clínic, Porta Diagonal i Esplugues; l’L4 fins a La Sagrera; i l’L2 fins a Montjuïc i el barri de la Marina. La prolongació de l’L1 per connectar amb Rodalies a Badalona també permetrà un accés més àgil a la ciutat de les persones del Maresme.

"La mobilitat sostenible no serà possible si no es compatibilitza amb el progrés econòmic", va acabar la presidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, si bé va concedir que "Barcelona sempre ha sabut anar per davant", com amb el Bicing i el cotxe multiusuari.