Ecodistricte a l’enterrar les vies

"No és només una operació urbanística. I seria un error pensar en un urbanisme, espais verds, mobilitat i equipaments amb la mirada actual", assenyala l’alcaldessa Lourdes Borrell (PSC), que apunta que treballen també de la mà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè el nou centre urbà disposi de més de 30.000 metres quadrats de zones verdes, vivendes i equipaments projectats, tots "sostenibles".

Borrell remarca també la importància de la gestió de l’aigua en l’actual context d’emergència climàtica i planificar dipòsits subterranis que puguin emmagatzemar-la i permetre utilitzar-la per regar. Però també que serveixin per canalitzar les fortes precipitacions que deixen fenòmens meteorològics com la dana. Segons Borrell, la idea és que les innovacions que impliqui l’ecodistricte acabin repercutint també en els altres barris de la ciutat, un conjunt de propostes que el consistori ha treballat amb la start-up nord-americana Aretian. El projecte ha d’acabar de definir-se i trigarà encara uns anys a ser una realitat. Tot i que hi ha zones en les quals es podrà començar a treballar abans, l’alcaldessa confia a poder aprovar el planejament, així com els convenis necessaris, abans que acabi l’actual mandat el 2027, tot i que no descarta que alguns tràmits s’allarguin fins al pròxim.

L’actual equip de govern compta amb una majoria absoluta que permet preveure que els projectes que portin al ple seran aprovats. Però els principals grups de l’oposició, Comuns i ERC –que van governar en l’anterior mandat–, han mantingut un perfil més crític amb el pla i, entre altres qüestions, han advertit d’una possible "saturació de serveis" per la ubicació de les noves vivendes previstes o han retret que l’executiu hagi modificat la consulta ciutadana guanyadora del 2021.

Oportunitat històrica

Sant Feliu de Llobregat, com tantes altres ciutats de la conurbació de Barcelona, va viure una gran transformació entre la dècada dels anys 60 i 80, en ple desenvolupisme franquista. Durant aquells anys, la capital del Baix Llobregat va arribar a quadruplicar la seva població situant-se quasi al voltant dels 40.000 residents. Va ser en aquells anys, i també en les dècades posteriors, quan van germinar els barris més allunyats del nucli històric i que fins ara s’han mantingut separats de la resta pel pas de la xarxa ferroviària. El soterrament suposa, per tant, la possibilitat d’un nou salt per a la ciutat.

Notícies relacionades

Cinc grans obres tallaran aquesta tardor la circulació de trens en diferents línies de Rodalies

Illa es reuneix a Palau amb els presidents d’Adif i Renfe per tractar el caos de Rodalies

El pla també preveu la construcció d’entre 800 i 1.000 noves vivendes, de manera que el municipi podrà créixer fins arribar als 50.000 habitants. L’alcaldessa avança que la previsió és que el 55% dels pisos siguin protegits. El nou ecodistricte també comptarà amb més de 5.000 metres quadrats d’oficines i 7.000 de comerç.

Així mateix, l’Ajuntament prepara un nou pla a principis del 2026 que repensi la mobilitat de la ciutat, ja sense la barrera de les vies.