Misteris sota terra

¿Què s’amaga a les profunditats de les Glòries? No és cap secret que el subsol de la plaça és com un gruyère per on passen línies de Rodalies i del metro, col·lectors i túnels viaris. Però, més enllà d’aquestes infraestructures, també s’hi oculten alguns tresors enterrats.

És el cas del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que transportava l’aigua del Besòs a Barcelona. El 2016, a l’altura del carrer del Dos de Maig, es va descobrir un tram del canal, que estava encegat des que els Encants es van instal·lar en aquesta part de la plaça. Encara que el pas del Rec per Glòries era conegut, va ser una sorpresa trobar-hi vestigis d’una altra canalització més antiga, cosa que ha portat els arqueòlegs a plantejar-se l’existència d’una primitiva sèquia andalusina, anterior a la comtal.

Al costat de les restes del Rec Comtal, per ara cobertes de nou, s’hi aixeca l’antiga fàbrica de paraigües i para-sols de Pío Rubert Laporta. Fa un segle, aquest empresari era el fabricant de paraigües més gran d’Espanya. Rubert també tenia una botiga molt popular a la ronda de Sant Antoni, 66, on venia al detall el gènere que produïa a les Glòries. La fàbrica de paraigües, d’estil modernista, va ser salvada in extremis de la demolició pel seu valor patrimonial, tot i que la singularitat de l’edifici no es troba en la seva aparença externa, sinó en el que no es veu.

A sota del recinte industrial s’estén una xarxa de túnels i passadissos secrets, actualment tapiats. El seu origen és incert, tot i que possiblement van servir com a refugi durant la Guerra Civil, quan la factoria va canviar la producció de paraigües per l’armament, i es va convertir en objectiu dels bombardejos. La fàbrica, tancada des de fa anys, està pendent d’una rehabilitació per acollir l’escola Gaia.

Als voltants de les Glòries també s’hi amaga una de les estacions fantasma més desconegudes de Barcelona. Entre Arc de Triomf i Clot-Aragó hi ha l’estació en desús de Vilanova-Nord o Bifurcació-Vilanova. La seva construcció formava part del Pla d’Enllaços Ferroviaris de 1967, que projectava el tancament de les terminals de tren en superfície, com la del Nord (per llavors anomenada Barcelona-Vilanova) i el seu reemplaçament per estacions subterrànies de pas.

El baixador soterrat de Vilanova-Nord es va construir a sota de la Meridiana, a l’altura del carrer de Pamplona. Després de quatre anys de treballs, les obres de l’estació es van completar el novembre de 1974, incloent-hi els passadissos de correspondència amb el metro de Marina. No obstant, per motius desconeguts, mai va entrar en servei. L’estació va ser notícia el 2016, quan es va incendiar una de les andanes, que s’havia convertit en refugi per a un grup de persones sense llar. Davant el Teatre Nacional de Catalunya encara poden veure’s les escales, avui tancades, d’un antic accés.

Però aquest no és l’únic espai fantasmal de les Glòries. A la recent urbanització de la plaça es van construir unes grans cambres d’uns vuit metres d’altura, situades entre els túnels de la Gran Via i la llosa de la superfície. Aquest espai, que es divideix en quatre habitacles que tenen entre 800 i 1.700 metres quadrats, es manté actualment tancat i sense cap ús.

Notícies relacionades

Detingudes 15 persones a Barcelona per concertar matrimonis fraudulents per obtenir la residència

La Generalitat destina 17 milions per millorar els autobusos interurbans

Projecte oblidat

L’anterior consistori va encarregar a un grup d’arquitectes un estudi que tenia com a objectiu explorar possibles usos ciutadans d’aquestes sales subterrànies. Entre les propostes hi figuraven un aparcament per a bicicletes, un hivernacle, un umbracle i una gruta subterrània. No obstant, el projecte, com altres iniciatives a les Glòries, sembla haver caigut en l’oblit.