El comerç veïnal resisteix en tres trams de l’avinguda de Gaudí

Les xifres que conviden a treure conclusions són aquestes: a l’avinguda de Gaudí, bulevard mixt de vianants i vehicles que uneix dues de les grans joies arquitectòniques de Barcelona, hi ha 106 botigues. 40 estan dedicades al turisme. És un comptatge que potser queda curt. No inclou, per exemple, alguns restaurants i cafeteries que, tot i que part dels seus clients siguin turistes, salta a la vista que són negocis que viuen del veïnat i del públic local. Del total de baixos comercials, quatre estan actualment sense ús, per llogar.

Si reneixen com a botigues de souvenirs o de canvi de moneda, per esmentar-ne dues opcions, l’avinguda de Gaudí es quedarà a només nou curts passos del que en termes astronòmics es coneix com l’horitzó de successos, és a dir, el punt de no retorn que creua qualsevol objecte, una nau espacial a les pel·lícules, quan s’acosta massa a un forat negre i ja no hi ha opicó de fer marxa enrere, perquè l’enorme poder gravitacional altera les equacions de la física. Més o menys com ho fa la mateixa Sagrada Família, que concentra una massa turística de proporcions gegants a la ciutat.

Sense hotels

Una dada més encara, abans de passar als detalls, contribueix a radiografiar l’avinguda de Gaudí. És un carrer, malgrat tot, essencialment veïnal. No hi ha cap hotel. I només hi ha 24 apartaments turístics, almenys amb llicència per a aquesta activitat, dels quals 13 estan en una mateixa finca.

Aquesta és la situació: si nou botigues més de l’avinguda, a més de les que actualment estan de lloguer, es dediquen algun dia al turisme, 53 establiments, és a dir, la meitat del total, no tindran cap vinculació amb els veïns. Això seria la ramblarització de l’avinguda de Gaudí. No sembla, però, que aquest horitzó de successos es materialitzi a curt termini, entre altres raons perquè, més que una avinguda Gaudí, n’hi ha quatre i bastant diferents. Cada tram, a mesura que més s’allunya un de la Sagrada Família i més s’aproxima al recinte modernista de Sant Pau, és diferent de l’anterior.

I encara així, fins i tot a la zona que està més pròxima al temple, resisteixen digne de mèrit algunes botigues de barri, com ara la floristeria Soriano, un pou de saviesa botànica per a qui coneix bé les seves dependentes. Del total de 31 botigues d’aquest primer tram, entre Provença i Rosselló, només vuit negocis no poden ser etiquetats de turístic. És el tram més de platja de l’avinguda de Gaudí, on difícil és fer quatre passos sense que, a qualsevol hora del dia, et tallin el pas per mostrar-te la carta d’un restaurant.

Aquesta desproporció de botigues per a turistes es dilueix a poc a poc a mesura que els passos s’allunyen de la Sagrada Família. En el segon tram, entre Rosselló i Còrsega, hi ha ja només cinc botigues de records o similars. En el tercer, entre Còrsega i Indústria, dues. És, per cert, la porció de l’avinguda de Gaudí més adormida comercialment, perquè més de la meitat d’una de les façanes no té botigues. Va ser una antiga residència d’oficials de l’Exèrcit, cosa que va predeterminar aquesta arquitectura cega d’establiments.

En el quart tram, entre Indústria i Sant Antoni Maria Claret, les botigues per a turistes, i això si som molt estrictes en el còmput, en són només dues, una d’aquestes, una botiga de canvi de moneda, un tipus de negoci que es podria suposar a la baixa des de l’entrada de vigor de l’euro, però que en realitat retrata una dada poc coneguda: la nacionalitat més nombrosa que visita la Sagrada Família és la nord-americana, fins i tot més que l’espanyola, i després d’aquest podi creix a passos de gegant la procedent de països asiàtics, com Corea del Sud i la Xina.

Dels millors croissants

Entre els baixos tancats despunta, pel que va ser, el de la cantonada d’Indústria amb l’avinguda. Va ser una de les primeres franquícies de Pans & Company de la ciutat. En el seu moment, abans de la turistificació de Barcelona, va representar una gran novetat al barri. Maridava a la perfecció amb els videoclubs les nits de pel·lícula a casa. Avui és el comerç de lloguer més gran de l’avinguda de Gaudí. Porta així setmanes.

Notícies relacionades

L’escalèxtric viatger de Porcioles

Els cementiris instal·laran cent càmeres per ampliar la vigilància

Una botiga de productes cannàbics, algunes de samarretes de mal gust, dues de canvi de moneda, d’altres d’allò que en castellà fins i tot té una paraula formidable que ja triga la RAE a acceptar-la al seu diccionari, els pongos, i fins i tot l’únic quiosc és en realitat una botiga de souvenirs. Però sempre hi ha la possibilitat de veure el got mig ple. No tan sols més de la meitat dels comerços són de barri sinó que n’hi ha alguns que mereixen ser ressenyats.

El Forn Puiggròs podria presumir d’uns dels millors croissants. Jugar x Jugar és un dels fars més lluminosos si parlem de jocs de taula. També hi ha una ferreteria de categoria, una ortopèdia de primera divisió, un parell de farmàcies, una botiga de roba per a la llar i restaurants que mai han donat l’esquena al veïnat.