La Barceloneta i el Raval concentren les àrees sense arbres

Passa a mig camí entre la plaça dels Àngels i la ronda Sant Antoni, al Raval, i a cinc artèries que solquen la Barceloneta. Són els dos únics focus en el nucli de la ciutat sense arbres plantats, si es pondera per seccions censals, la unitat territorial encara més petita que el barri que divideix Barcelona en 1.068 grups de vies. Al Raval, no s’entreveu cap arbre en gairebé 20.000 metres quadrats. Des de l’encreuament del carrer Ferlandina amb els de Lluna i Lleó, es veuen els plàtans i la palmera de la plaça del Pes de la Palla a uns 130 metres i, girant 90 graus, s’endevina un lledoner a 180 metres, a Riera Alta.

Anar-se’n del barri

"Això és ciment pur i dur", constata la Rosa, mentre arrossega el carro de tornada a casa. "Van posar uns suports per a testos, però els van treure: aquí posen una cosa i no la tracten bé", rondina. Sembla que alguns clots encaixarien a la vorera, tot i que no sigui ampla, igual que els contenidors subterranis que els delimiten. "De vegades s’omplen de mosques, la gent tira les escombraries on vol", remuga la Rosa.

Arbres al marge, la incomoditat pel temps asfixiant aflora després de les nits tòrrides d’aquestes setmanes. "Sortim perquè a casa no s’hi pot estar, fa molta calor", comparteix Coria, que confessa que s’escapa del Raval per prendre un respir: "Surto cada dia a les cinc i no torno fins a dos quarts de deu. Vaig fins a Trinitat Nova, a la Zona Franca... Allà almenys hi ha places grans i s’hi està més fresc", explica.

Tot i que aprecia les zones enjardinades, Coria no vol arbres davant del seu portal. "És que les fulletes cauen i ho embruten tot", al·lega. "Això rai –replica un altre veí–. Trobo molt a faltar que hi hagi arbres tot i que, amb els problemes que tenim i els narcopisos, hi ha coses pitjors".

El Juan Carlos afegeix l’estretor del Raval a l’equació: "Els carrers són estrets, amb prou feines corre l’aire. L’única amb quatre arbres és Joaquín Costa. A la tarda, surto d’aquí". Igual que en altres trams de la Barceloneta, és impossible topar amb arbres en els 15.000 metres quadrats que concentren els carrers Vinaròs, Grau i Torras, Guitert, Vila Joiosa i Alcanar. "Tinc 73 anys i tota la vida ha sigut així", diu la Carme, plantada al portal de casa, a peu de carrer. Al barri mariner encara s’hi veuen plantes baixes amb l’entrada oberta de bat a bat, només protegida per una mosquitera o una taula perquè no s’hi coli res més que el corrent.

Manguera per remullar

Notícies relacionades

El Prat bat el seu rècord històric amb més de 5,5 milions de passatgers

Ple i diversió a la festa aquàtica del Circuit

La Irene encara treu la cadira al carrer quan es fa fosc. "Som respectuosos i no hi estem fins gaire tard, hi ha veïns que matinen. I, si no, sempre podem fer-nos un bany a la platja", somriu. Davant de casa, té una petita piscina inflable darrere d’un cotxe aparcat. "Hi ha molts nens aquí, també tenim una manguera per remullar el carrer. Les parets de casa són amples i aguanten bé el fred i amb la calor, en tenim prou amb un ventilador, però el sol toca de ple tres o quatre hores. Una solució podria ser que estenguessin tendals d’un balcó a un altre".

L’Ángel també s’instal·la al portal quan el sol declina. "És veritat que no hi ha arbres, però no queda lloc i la sort és tenir el mar al final del carrer –assenyala-. De vegades entra una mica de brisa, però, si no, això és un forn". La Carme encara fa una mica de vida al carrer, tot i que menys que abans. "Abans baixava més tranquil·la, fins i tot trèiem la taula per menjar... Amb arbres, no ho hauríem fet. Mai els he trobat a faltar".