Xavier Santajuliana: "Treballem sobre la convivència, no sobre l’aplicació de la norma"

És un repte professional. La primera capa de seguretat ha de ser comunitària, perquè no hem d’oblidar que les policies locals proporcionen serveis de primer nivell als veïns. Això no es pot fer al marge de les persones, sense comprendre les particularitats de la població. Només aplicaríem les normes, i no treballem per a això. Treballem sobre la convivència en la ciutat, no sobre l’aplicació de la norma a la ciutat. Necessitem complicitat, transparència, acompanyament, perquè a cops de martell no podrem. La policia local ha de fer encaixar la norma en el context social. Si no juguem aquest paper, ningú ho fa.

¿Com s’aplica aquesta filosofia en episodis d’aldarulls continus, com per exemple els del barri de Cerdanyola a l’abril?

La gran dificultat que tenim les policies locals és que exercim un paper comunitari i som la frontera entre que la norma es compleixi o que no es compleixi. El cas més evident és l’ús de la força. Aquesta prerrogativa és un recurs que hem d’utilitzar per impedir que les normes no es compleixin. La tendència és desenvolupar eines que ens permetin no haver d’arribar a l’ús de la força. De fet, ara s’incorpora la paraula "progressiu» al concepte "ús de la força». Al barri de Cerdanyola vam veure que ja havíem arribat a la frontera i no vam renunciar a ser allà. La policia local, com a orientació, primer utilitza la mà esquerra, perquè és el paper que ens toca jugar. Un paper de control social informal que, tradicionalment, complia la pròpia comunitat.

¿Ha disminuït el pes de les comunitats en els últims anys?

Sí, per això hem emergit nosaltres. Si abans el típic problema entre veïns perquè un d’ells posa la tele molt alta o fa molt soroll es gestionava entre la comunitat, ara ens truquen a nosaltres.

¿Quines són les eines que hauria d’haver utilitzat la policia local en el cas de Cerdanyola per assegurar la convivència?

Nosaltres hi hem de contribuir, però d’altres han de jugar el paper de cohesió social al barri. Al barri de Cerdanyola, durant dies vam estar pendents que no es creuessin els límits, i en el moment en què es va desinflar la tensió vam tornar a la nostra posició, a la primera capa policial, que és la de garantir la convivència entre els veïns. La policia local és l’oli que fa funcionar la ciutat, ja que encaixa els interessos individuals.

També hi va haver detencions.

És clar. A les policies locals ens toca moure’ns en el terreny comunitari, acompanyar la ciutadania en el compliment de les normes de convivència i, alhora, si la situació escala fins al límit, aparèixer abans que les coses s’acabin descontrolant. Com a organització és difícil moure’s en aquest terreny, és molt més fàcil especialitzar-se. Però, en el món local, els ajuntaments no poden eludir aquesta responsabilitat. Les policies locals estem jugant un doble paper: el comunitari i el de cooperació i col·laboració amb la policia que s’encarrega de la seguretat ciutadana, que són els Mossos d’Esquadra. Hem tingut la temptació de dir que la seguretat ciutadana no és competència de les policies locals. Ara, justament, el nostre gran repte és mirar de fer aquest trànsit, que és combinar la policia de seguretat clàssica amb la policia comunitària.

¿Fan falta més agents en la policia local de Mataró?

Igual que fan falta més metges, o professors. És clar que sí, i més recursos. No obstant, crec que, més enllà de parlar d’una ràtio d’agents per habitant, hauríem de parlar d’eficiència del sistema. Arribarem a la conclusió que fan falta estructures comunes que ens permetin sustentar els recursos de cada ajuntament. Quan siguem eficients ja plantejarem si som suficients.

¿S’ha reduït l’absentisme laboral que presentava la plantilla quan vostè va arribar-hi?

S’ha mantingut estable. És un altre dels factors comuns en les policies locals. Els ajuntaments, de manera independent, no poden resoldre el debat sobre la prevenció de riscos laborals, sobre els efectes dels dèficits d’aquest treball o sobre els efectes del torn de nit. Necessitem respostes comunes al que significa gestionar agents de policia, que tenen unes característiques en l’acompliment del seu treball molt peculiars, amb un nivell elevat d’estrès, de complexitat en la seva actuació, amb una implicació emocional forta i uns efectes que són perniciosos per a la salut.

Notícies relacionades

Barcelona inspecciona la fiscalitat de les operadores dels pisos turístics

Els interins alleugen el dèficit de policies locals als municipis petits

¿El marc actual està irritant les plantilles?

Sí. Entre altres coses perquè, com que existeixen marcs diferents, no només pateixen les situacions que hem esmentat, sinó que el greuge comparatiu els acaba de cremar. El debat ha de ser comú.