El pes industrial del Vallès equival al de la província de Biscaia

"L’entorn de Barcelona és tot un País Basc productiu", explica Abad. La plataforma ha comparat el valor afegit brut (VAB) total i industrial de les regions catalanes amb les basques i ha arribat a la conclusió que són equiparables. Seguint aquesta tesi, el potencial industrial del Vallès equival al de la província de Biscaia (el Vallès té 1,3 milions d’habitants i la província basca, 1,1 milions); el del Baix Llobregat, al de Guipúscoa, i el del Penedès, al de La Rioja.

"El Vallès és el principal pol manufacturer del sud d’Europa", afirmen a Fem Vallès. Ho exemplifiquen amb l’analogia Vallès-Biscaia: amb un VAB total similar, de 37 i 32 milions respectivament, la indústria del Vallès té gairebé el doble d’impacte econòmic que la biscaïna. La primera produeix uns 11,6 milions anuals i la segona, uns 6,5 milions.

A la plataforma Fem Vallès, que funciona com un think tank, estan integrades marques empresarials i institucionals d’abast català com la Cecot; les cambres de comerç de Terrassa i el Vallès Oriental; la Universitat Autònoma de Barcelona, i el centre comercial Baricentro. La postura de Fem Vallès connecta amb la discussió al voltant de la governança a la regió metropolitana de Barcelona. Els agents econòmics catalans, del Cercle d’Economia a Foment del Treball, defensen que s’ha de superar l’actual perímetre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per mancomunar més polítiques, especialment en matèria de vivenda i transports.

Fem Vallès també es pronuncia en aquest sentit: "Mentre Biscaia té la seva pròpia Diputació Foral, al Vallès no tenim cap òrgan de govern", va evidenciar Abad en un afterwork organitzat al maig per aquest diari. És la mateixa fortalesa que reivindica l’associació Arc Metropolità de Barcelona, que aglutina municipis de la segona corona metropolitana, entre els quals tenen pes específic els del Vallès. L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, per exemple, és una de les veus del municipalisme català que defensen el protagonisme de les ciutats mitjanes.

El cop sobre la taula del sector empresarial vallesà coincideix en el temps amb la feina feta pel Govern sobre dues futures regulacions potencialment influents al territori vallesà. D’una banda, se li pressuposa a la futura llei de governs locals la facultat d’ordenar les competències dels executius territorials, on el Vallès podria jugar un paper. "El Vallès no compta amb cap institució pròpia: sent com Biscaia, el Vallès no pot ser Biscaia", lamenten des de Fem Vallès.

Això no és obstacle perquè l’AMB vagi assumint competències en territori vallesà. L’exemple paradigmàtic és el transport urbà: així com l’administració metropolitana gestiona els busos del Baix Llobregat fa anys, és ara quan està replicant el model en municipis tan destacats com Sant Cugat i Cerdanyola.

D’altra banda, l’Executiu també pensa quina sortida regulatòria donar als polígons industrials, fonamentals per a l’economia del Vallès i les polítiques dels quals constitueixen un dels puntals del full de ruta econòmic del Govern. La Diputació de Barcelona estima que més d’una quarta part de la superfície de polígons industrials de la província barcelonina es troba al Vallès Occidental.

Tretze regions funcionals

Notícies relacionades

Del cine de terror a la "‘xoni’ ideal"

Un pla urgent lluitarà contra la "degradació" del barri de Sant Antoni

A Fem Vallès transiten també la màxima que una Catalunya més descentralitzada afavoriria el Vallès. Especialment pel que fa a finançament: "La inversió pública per habitant ha sigut sistemàticament superior als municipis de l’AMB que al Vallès", sosté Abad. L’entitat aposta pel fet que una governança institucionalitzada per a la regió afavoriria que pogués optar directament a fons europeus, benefici actualment restringit a l’AMB o a grans ajuntaments amb projectes que no solen assumir una mirada territorial. I com és habitual al Vallès, reclamen inversions en infraestructures, per exemple una nova "autopista ferroviària" per accelerar el corredor mediterrani.

Per aconseguir l’equilibri territorial, Fem Vallès proposa una Catalunya que tingui 13 regions funcionals més l’Aran a partir de la divisió de les vegueries. Fins i tot una Gran Barcelona que tingui una divisió territorial dins de la seva pròpia regió. "No podem definir una única vegueria [Barcelona] amb dos terços de la població catalana i, més enllà, reconèixer set vegueries amb un terç. Això deixa dividit el país en dues parts", assumeix la plataforma vallesana.