La família reial disfruta al Liceu

Feia set anys que un president de la Generalitat no assistia a l’entrega dels premis Princesa de Girona. L’últim va ser Carles Puigdemont. Dijous passat, Salvador Illa ho va fer en el que per a alguns suposa restablir definitivament la normalització institucional entre Catalunya i Espanya.

La cerimònia va ser espectacular. Una excel·lent posada en escena, perfecta la direcció artística, a càrrec de Hansel Cirera, un dels fundadors de la Fura dels Baus, tot en un espai únic com el Liceu i sota el control del director de la Fundació Salva Tasqué. A tot això, la selecció que el jurat va fer dels premiats va ser excel·lent, una mostra més del bon treball que realitza aquesta fundació.

Per si no n’hi hagués prou, el català de la princesa Elionor s’acosta a la perfecció, i el rei Felip, molt relaxat, es va animar parlant d’Andrés Iniesta, que va ser el convidat sorpresa.

"M’ha sortit de dins", em va explicar el Rei, al saludar-lo més tard al meravellós Saló dels Miralls, després d’haver deixat anar l’"Iniesta de la meva vida" en el seu discurs. Felip va ser també molt cordial amb el tennista Emilio Sánchez Vicario, i s’interessava constantment pel resultat dels partits de la semifinal d’Espanya en l’Eurocopa.

Per la seva banda, la princesa i la infanta Sofia, inseparables, no paraven de fer-se fotografies i selfies amb els convidats. La reina Letizia va parlar desinhibidament amb bona part dels presents. Així que la vam veure amb la directora de comunicació de Grifols, Montse Ribas, i, com si fos una periodista més, dialogant sobre la nostra professió amb la subdirectora del diari Sport, Iulene Servent.

L’alcalde, Jaume Collboni, que es va fotografiar amb els joves del Cor Vivaldi, em va explicar que té molta feina abans de marxar de vacances. Això sí, a l’acomiadar-me’n, amb el seu habitual i agraït somriure, em va dir: "Barcelona va bé". Doncs sí, va millor, però es pot dir que encara ha de millorar. El president del patronat del Liceu, Salvador Alemany, és un home savi que també sap, i molt, de bàsquet. Els seus 17 anys en el Barça ho avalen. Seria bo que Laporta l’escoltés i, més encara, que li fes cas...

Hi havia la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, acompanyada d’Arturo Llopis, de Spencer Stuart’s, que, al costat del conseller d’Esports, Berni Àlvarez, era dels pocs que estaven a l’altura del Rei. A l’altura física, em refereixo. El director de l’oficina del president de Telefónica, Àlvaro Echevarría, es va retrobar amb una excol·lega, la directora de la Fundació del Banc Sabadell, Sonia Mulero, i va ser un plaer creuar-me amb Therese Jamaa i amb Francesc Fajula. Va assistir-hi sol, però va rebre moltes peticions de fotos Javier Sardà, a qui vam veure saludar el també periodista Ramon Rovira.

Al Liceu es diu que passen moltes coses a més de la música, i qui millor les coneix és el seu director general, Valentí Oviedo, i la directora de Relacions Institucionals i Patrocini, Helena Roca, tot i que és veritat que mai en diuen res. Per cert, va ser bonica l’abraçada d’Helena amb el seu germà i president executiu de Roca Junyent, l’advocat Joan Roca.

Notícies relacionades

Albiol seguirà endavant amb el desallotjament del gran assentament de Badalona amb tuberculosi, ja que els casos «no són contagiosos»

Una nova demanda revifa el conflicte laboral dels busos de l’Hospitalet

No van faltar bona part de la denominada societat civil, com José Crehueres, Ainhoa Grandes, Ramon Agenjo i Javier Godó, a més del banquer de moda, Josep Oliu. A prop d’ells hi havia el publicista Lluís Bassat, i a poca distància, els caps de la formació juvenil Liderem, Tomàs Güell i Xavi García Tort. Per aquesta zona també vam veure, perquè també destaca per la seva altura, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. I no tan alt, però ben bé igual d’amable, és el seu col·lega de partit Daniel Sirera. Abans d’acostar-me a Agnès Marquès i a Giorgina Arnau, la parella femenina de presentadores, vaig sentir de lluny el ministre que parla més alt de tot el Govern, que no és cap altre que Jordi Hereu.

En fi, que cal felicitar Salva Tasqué i el seu equip per la brillant organització. Llàstima que per celebrar un esdeveniment d’aquestes característiques calgui mobilitzar tants mossos i policies. En fi, tot sigui per la seguretat.