Dues sentències tomben la retallada horària de les terrasses d’Enric Granados

L’objectiu de l’Ajuntament en aquell moment, sota el mandat d’Ada Colau, va ser reduir l’impacte acústic de l’activitat a Enric Granados i afavorir el descans veïnal. Situada en ple Eixample, després de la pandèmia havia arribat al seu rècord de terrasses per incorporar les anomenades extraordinàries, amb les quals es va voler compensar l’afectació econòmica al no haver pogut oferir l’activitat de restauració de manera normal a l’interior dels locals. Però, posteriorment, aquesta nova oferta es va eliminar i es va reduir el volum, que el març passat el districte de l’Eixample va xifrar en 77 vetlladors. No obstant, a causa de les queixes veïnals es va optar per reduir el temps d’obertura.

L’Ajuntament va desenvolupar el decret de retallada partint d’una ordre (2011) del Departament d’Interior de la Generalitat que regula els horaris dels establiments oberts al públic. Les terrasses del popular eix van passar a tancar a les 23.00 hores de diumenge a dijous i a les 00.00 hores els divendres i dissabtes des de finals d’octubre del 2022, és a dir, una hora abans que el comú de les terrasses locals.

Com en aquest tipus de processos, es va obrir un període d’al·legacions en el qual es van recollir les veus dels interessats a títol individual, però al setembre es va rebutjar que el Gremi de Restauració de Barcelona hi participés en defensa dels interessos col·lectius dels establiments que representen. El més habitual és que aquest exerceixi com a part activa en aquest tipus de procediments.

Sense veu en el conflicte

La patronal va intentar sense èxit un recurs d’alçada, desestimat pel consistori el març del 2023. Això va fer que interposés un recurs administratiu, la sentència del qual ha sigut notificada a les dues parts fa només uns dies. En la seva resolució, el Jutjat del Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona ha resolt "estimar" el recurs i "revocar la resolució impugnada". A més, "es reconeix la condició d’interessat al Gremi de Restauració de Barcelona i s’ordena la retroacció d’actuacions amb la finalitat que, com a tal, pugui presentar les al·legacions que consideri, per tal que puguin ser tingudes en consideració amb caràcter previ a la resolució definitiva del procediment". Fins i tot es condemna a pagar les costes a l’Administració demandada, tot i que limitades a 3.000 euros. En conclusió, s’anul·la la reducció horària per una qüestió procedimental.

En les seves argumentacions, la jutge dona la raó al col·lectiu, al considerar que l’acte "afecta una pluralitat de persones que exerceixen una activitat i que el gremi té encomanada la defensa dels interessos professionals del sector de la restauració". I té en compte que la restricció horària "pot ocasionar un perjudici real i cert a qualsevol restaurador actual o que pogués desenvolupar l’activitat en un futur", i això porta la jutge a "revocar la resolució impugnada per no estar d’acord amb el dret".

Tot i que l’Ajuntament pot recórrer aquesta resolució fins al setembre pròxim, cal destacar que la mateixa sentència posa èmfasi en un precedent important, que desenvolupa al detall en termes jurídics. En essència, remarca que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Secció Cinquena, en sentència del 7 de febrer del 2024, ja "va resoldre que el Gremi de Restauració tenia legitimació per interposar un recurs contenciós administratiu contra una resolució similar a la que es resol en el procediment present; si bé aquí es discuteix la legitimació en la via administrativa, el que es preveu en la sentència esmentada és totalment aplicable al cas present". És a dir, que és previsible que el TSJC es torni a pronunciar en el mateix sentit.

Però la clatellada judicial no es queda aquí, ja que la setmana passada també es va comunicar una altra sentència, en aquest cas d’un procediment independent en el TSJC, que també dona la raó a la patronal i anul·la la modificació de l’ordenança de medi ambient (OMA) que Barcelona en Comú, junt amb el PSC, va tirar endavant l’agost del 2022 en comissió de govern, establint nous límits de soroll en l’horari nocturn.

Activitats terciàries

Segons va considerar el gremi, els canvis esmentats incloïen aspectes que van perjudicar els restauradors, cosa que va derivar en un altre contenciós administratiu. Ara, el Tribunal Superior de Justícia anul·la la modificació de l’OMA, que en el cas d’Enric Granados va reduir el límit permès a 55 decibels en franja nocturna. La patronal va adduir que s’estava qualificant de residencial un carrer on predominen les activitats terciàries i forma part del centre de l’urbs.

Notícies relacionades

Un incendi forestal afecta 3,5 hectàrees d’un parc de Viladecans

El Park Güell permetrà als veïns l’accés parcial en bici

I va batallar legalment al·legant que la mesura municipal no va estar precedida d’informes tècnics previs, ni sobre el seu impacte econòmic i social. A més, van qüestionar la metodologia de mapa acústic i els tràmits de participació preceptius. La sentència els ha donat la raó quant a la falta de documentació sobre l’impacte, així com els efectes en la competència i els costos d’implantar mesures de reducció de sorolls, entre d’altres. L’Ajuntament podrà interposar un recurs de cassació en el Tribunal Suprem.

Fa anys que la croada entre el consistori i la patronal per les regulacions que afecten les terrasses i els seus horaris arriben als tribunals, amb diversos processos en curs. Fins ara, el Gremi de Restauració ha obtingut altres victòries en els casos de Joaquín Costa-Ferlandina i d’Escudellers-plaça de George Orwell, el novembre del 2023. I també de la plaça del Sol, el febrer passat, com va avançar aquest diari.