Una resolució pionera avala les multes per les ZBE de Barcelona

Una significativa diferència ha passat inadvertida entre les ordenances municipals de zones de baixes emissions (ZBE) de l’àrea de Barcelona anteriors i posteriors als revessos judicials, primer del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i després del Tribunal Suprem. Es tracta de la base jurídica dels règims sancionadors dels reglaments locals, l’àmbit de la regulació mediambiental més polèmic a les ciutats.

Les noves normes han passat a fonamentar la seva capacitat de multar en regulacions que gaudeixen de protecció estatal. EL PERIÓDICO ha confirmat que es tracta d’una estratègia coordinada dels ajuntaments per blindar-se legalment davant futures devolucions de sancions derivades d’eventuals cops judicials.

Import recaptat

El propòsit dels consistoris és que el reforç jurídic amb la regulació estatal dificulti que tornin a veure’s abocats a retornar o deixar de cobrar imports recaptats per infraccions vinculades a les ZBE. Els casos més significatius han sigut Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat: 20 milions i 2,3 milions deixats de cobrar, respectivament. La idea és dificultar-ho encara més, ja que fins ara l’àmbit de restitució de multes era ja molt restringit. Informes jurídics de diversos consistoris consultats per aquest diari mostren que les administracions locals únicament han reintegrat a la ciutadania sancions que haurien sigut recorregudes, és a dir, que encara no fossin fermes, o que no haurien sigut executades completament, és a dir, que estiguessin en una fase d’embargament, tot i que provisional.

La gran diferència entre les regulacions actualitzades i les d’abans de les sentències judicials és que aquelles no remetien a normes estatals sinó municipals. Hi ha consens entre veus expertes que basar règims sancionadors en reglaments locals confereix menys garanties jurídiques en una normativa que pateix de debilitat jurídica des del seu origen. Tant pel seu caràcter pioner com per l’oposició social a les restriccions, especialment de les patronals o plataformes veïnals que les han impugnat.

Infracció estatal

El canvi s’observa al comparar les noves i les antigues versions de les ordenances dels municipis que integren la gran ZBE Rondes Barcelona, des de la capital fins a Sant Adrià de Besòs passant per Cornellà de Llobregat, que acaba d’actualitzar la seva norma. Sense anar més lluny, el reglament barceloní aprovat el desembre del 2019, abans de la reprovació judicial, basava el seu règim sancionador en l’ordenança de circulació de l’Ajuntament de Barcelona de 1998.

Notícies relacionades

Mor Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià i exdirigent del PSC

El comerç de la Via Laietana agafa volada després del final de la reforma

En canvi, la nova ordenança barcelonina des de gener del 2023 remet a la Llei de Trànsit estatal, precisament reformada el 2022 per incloure com a infracció greu «no respectar les restriccions de circulació derivades de les zones de baixes emissions». Sant Adrià i Cornellà ja blindaven amb normativa estatal els seus règims sancionadors des de la seva primera ordenança i tornen a fer-ho en les noves. L’Hospitalet, com Barcelona, no ho feia i s’espera que la seva nova norma sí que apel·li a la regulació espanyola. La idea és que segueixin aquest patró les ciutats metropolitanes que tenen pendent actualitzar o aprovar pròximament ordenances de ZBE, entre les quals hi ha Esplugues de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Castelldefels.

La implantació de les ZBE en l’àrea de Barcelona està sent dispar perquè cada ciutat va al seu ritme. Tot i que totes les ciutats obligades per normativa estatal, les de més de 50.000 habitants, s’han compromès per escrit a implementar-les durant aquest 2025 després que el Ministeri de Transports condicionés les ajudes estatals al transport públic a l’activació de ZBE, sancions incloses. Tot i això, cal veure com acaben l’any Badalona i Castelldefels, totes dues amb alcaldies del PP, que han explicitat públicament la seva intenció d’establir ZBE a mida: en el primer cas sense etiquetes ambientals i en el segon sense sancions fins ni més ni menys que el 2030.