Mor Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs i exdirigent del PSC

Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs i exdirigent local del PSC al Barcelonès Nord, ha mort aquest diumenge als 65 anys. El socialista, nascut a Santa Coloma de Queralt, va encapçalar l’Ajuntament de la ciutat de gairebé 40.000 habitants enganxada a Barcelona entre el 2013 i el 2021, culminant així una llarga trajectòria en la política de la petita ciutat de l’àrea metropolitana, d’on va ser regidor durant 26 anys. En els últims temps, l’exregidor ha batallat contra un càncer.

Després d’haver-se encarregat de la cartera d’urbanisme a l’executiu municipal, Callau va agafar les regnes del consistori després de Sito Canga, el carismàtic exalcalde que va encadenar majories absolutes i va renunciar al comandament enmig del seu cinquè mandat. Culte i ferm defensor dels principis del PSC en una època convulsa per la sortida de la crisi del maó i el procés independentista, Callau va donar continuïtat a la tasca del seu predecessor, amb qui havia col·laborat estretament durant una etapa de profunda transformació urbanística que va definir el perfil actual de la localitat. En tot just un parell de dècades, Sant Adrià va passar d’acumular restes del passat industrial al seu mateix si a créixer en població, rescatar el riu Besòs d’un greu estat de contaminació per gaudi veïnal i dotar-se d’un port esportiu, coincidint amb les reformes amb què Barcelona va acompanyar l’organització del Fòrum de les Cultures del 2004.

Callau, que també va presidir la federació del PSC al Barcelonès Nord, postulava que els veïns de Sant Adrià havien de disposar dels mateixos drets i oportunitats que qualsevol altre ciutadà de la gran Barcelona, sense que el codi postal fos un obstacle per aconseguir el que es proposessin. Militant des dels darrers anys del franquisme, deia «no entendre per què algú que va néixer en una casa o un barri tenia més oportunitats que els que havien nascut en d’altres».

Va ser participant clau dels reptes que la població al nord de la capital continua afrontant. En aquest sentit, es pot recordar que va acudir al Parlament a reclamar més polítiques socials i reforços policials per al barri de la Mina, una petició que els seus successors encara han hagut de continuar reclamant, i va contribuir a posar les bases de la reforma de l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, un projecte de llarga gestació en què la Generalitat es proposa crear un pol de la indústria audiovisual amb pretensions internacionals i amb un nou barri adjacent. Durant el mandat de Callau, la planta desmantellada va ser declarada bé cultural d'interès local.

Notícies relacionades

«Ara vivim més tranquils»: per què Cardedeu és el destí de moda de l’èxode de Barcelona

Fa 50 anys esperant una expropiació: la imponent casa del parc Güell que va passar de ser un paradís a un problema

A més de prescriure les polítiques socials com el seu afany principal, l’exalcalde va ser un protector ferri del bon nom de la seva ciutat. Li feia mal que, sovint, Sant Adrià passés desapercebuda fins que algun succés alterava la rutina. És part del llegat que ha assumit Filo Cañete, actual alcaldessa de Sant Adrià des que va substituir Callau el 2021, quan va renunciar a continuar comandant el govern local quan faltaven dos anys per a les següents eleccions municipals.

En un apunt a les xarxes socials, Cañete ha destacat el «ferm compromís» de l’exalcalde «amb la justícia social i el progrés de Sant Adrià de Besòs, així com pel seu paper actiu com a servidor públic i impulsor de projectes transformadors que han contribuït al desenvolupament i benefici de la ciutat i la seva ciutadania».