El comerç de Via Laietana de Barcelona arrenca després de la seva reforma: només queden cinc locals disponibles

Les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO són un avenç de l’anàlisi encarregada pel consistori a una consultora immobiliària especialitzada. Fonts municipals indiquen que aquests únics cinc locals que consten buits «apunten a un interès comercial destacat». Després de la reurbanització, l’Ajuntament volia una diagnosi detallada per «buscar marges de millora que ens permetin enfortir Via Laietana com a eix d’activitat econòmica».

Aquesta intenció es reforça amb el nou Pla d’Usos del districte, en fase d’aprovació inicial, i que preveu una regulació singular d’aquesta via per dinamitzar-la comercialment. Serà determinant per evitar la implantació de súpers i botigues turístiques omnipresents al barri Gòtic.

Hi destaquen també el nou instrument anunciat divendres, el Barcelona Investment Office, com a estratègia conjunta de ciutat per buscar inversions que s’estableixin a la capital i la seva àrea metropolitana. I al paquet hi ha altres mesures per incentivar des de l’àrea de Promoció Econòmica, com la desgravació d’entre el 50 i el 95 % de l’IBI per a empreses que s’instal·lin a Barcelona, i la subvenció "Impulsem el que fas", amb específiques vinculades a obrir nous establiments o modernitzar-los.

Però potser un dels elements que més notorietat doni a l’artèria sigui la campanya de Nadal. El consistori ha decidit ornamentar-la en tot el seu recorregut amb llums d’autor, fet que genera més atractiu a la visita comercial.

Diferents trams i situacions

Els comerciants i consultores immobiliàries coincideixen a l’assenyalar que la reactivació serà progressiva, i molt lligada també a la nova vida de macroedificis en rehabilitació que acolliran oficines. Però la sensació és que l’enlairament ha començat i l’eix incrementarà a curt termini la seva oferta de botigues i serveis, que en alguns trams mai va ser pròsper, però que a més van llastar primer la pandèmia i després les llargues obres.

L’incipient diagnòstic no és igual a tot el carrer, que aglutina més de 90 locals en planta baixa. El més perjudicat és el tram inferior, on es concentren diversos edificis institucionals o en fase de transformació (com Correus), de manera que recórrer-lo encara resulta molt gris per al vianant que no ha de passar per allà per necessitat. «La gent gira cap a algun carrer del Born o del Gòtic quan veu que més a baix ja no hi ha res d’animació», diu una dependenta d’una botiga solitària. Però en aquesta part, s’aprecia un local en obres, mentre que una cafeteria tancada llueix un rètol anunciant millores i la pròxima obertura. Hi ha els primers brots verds després de la desaparició de les tanques.

També hi ha algun local sense ús però fora de mercat, el titular del qual esperava la recuperació de la zona per obtenir un millor preu de venda o lloguer per les «noves expectatives», que ja s’està produint, indiquen a la immobiliària especialitzada en hostaleria DHB Inversió. N’hi ha d’altres tancats però contractats, a l’espera obres d’interiorisme o permisos. Les cafeteries i restaurants són una de les principals ofertes a la zona, al costat de botigues turístiques i algunes botigues de moda i calçat.

El president de l’Associació de Comerciants de la Via Laietana, David González, comença la seva valoració emfatitzant que el comerç vigent està content pel simple fet de poder dur a terme la seva activitat amb normalitat, després de tant temps de rases i pols. L’obertura del carril de pujada restringit a veïns (ara també els del Gòtic, després de les queixes), serveis i transport públic (el V15 se suma finalment al 47) també han contribuït a ressuscitar el vial. En l’àmbit del comerç encara no hi ha hagut obertures destacades, però «les expectatives són bones, sobretot en la part alta». La meitat situada entre l’altura de la plaça de la Catedral i Urquinaona és la més dinàmica per la seva centralitat, i ara ha posat a prova el poder d’unes voreres més generoses, de més de quatre metres, davant les raquítiques d’abans.

El representant del sector cita el local amb activitats culturals que obrirà al número 54 com avantsala a l’oferta del Palau de la Música, com va explicar aquest diari. La seva rehabilitació s’ha alentit però confien que la seva obertura exerceixi una empenta a la zona, igual com els baixos comercials al Palau del Cinema (rehabilitat per acollir oficines), el destinatari de la qual encara no es coneix. També injectarà afluència el ‘coworking’ que obrirà a l’edifici conegut com a Casal del Metge, en el 31, en obres.

«El comerç ha patit molt amb les obres i ara és necessari que l’ajuntament agiliï llicències i tràmits quan es tracti d’ oferta de qualitat», afegeix. De fet, diversos operadors van deixar els seus locals durant els treballs, davant la caiguda de la facturació de més del 25 % i l’èxode de potencials clients. Ara, malgrat l’escàs pas de públic per la part baixa de la Via Laietana, hi ha confiança que «es dinamitzi en els pròxims mesos».

Els preus de lloguer ja estan a l’alça

A la consultora immobiliària Laborde Marcet, la directora d’operacions de Retail, Clara Matías, assenyala que des de la reinauguració han començat a «apreciar signes positius en la dinàmica comercial de la zona, tot i que mesos abans ja es percebia una incipient reacció». No obstant, l’experta creu que «encara és aviat» per parlar d’una transformació de l’eix en termes de comerç. Estima que com passa després dels processos d’urbanització, «serà necessari temps per avaluar com veïns, públic local i turistes consumeixen i viuen aquesta nova etapa de la Via Laietana».  

Matías remarca que el canvi també afectarà els operadors actuals, ja que «la modificació dels fluxos i dinàmiques del carrer probablement generarà transformacions en la seva activitat». Sense oblidar, apunta, que carrers limítrofs com Jonqueres, Comtal o Sant Pere Més Alt, entre d’altres, també estan «veient-se beneficiades» pel procés. «De fet, ja s’han tancat algunes operacions noves a la zona». I també han detectat un augment de l’ interès per part d’operadors nacionals i internacionals de diferents sectors, tot i que les restriccions en les llicències a Ciutat Vella «afegeix complexitat a la comercialització d’alguns actius». Un ajustament a l’alça dels preus de lloguer».

Notícies relacionades

«Ara vivim més tranquils»: per què Cardedeu és el destí de moda de l’èxode de Barcelona

Mor Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs i exdirigent del PSC

Com altres consultores, estan atents a veure si es consolida com a carrer de compres i oci no de passada, sinó de visita més «intencionada», com passa amb altres eixos consolidats.

A peu de taulell, el vicepresident del vial i també propietari de la botiga de còmics Continuarà, Albert Mestres, assenyala que de moment no s’ha produït un ‘boom’de visitants perquè costa canviar hàbits i perquè arribar amb cotxe o bus és molt lent, atesa la freqüència semafòrica al carrer. «Els turistes que es desviaven per obres tornen a passar, però el carrer ha quedat una mica anodina», valora. Cal recordar que els túnels de metro impedeixen plantar arbres i endolcir les voreres. Espera que el Nadal sigui un revulsiu.