BCN sospesa optar al pla de barris amb municipis del Besòs

Barcelona ha vist en el nou pla de barris de la Generalitat l’oportunitat per donar un impuls als veïnats que envolten el curs baix del Besòs. La proposta que voldria tirar endavant la capital catalana no es limita al seu terme municipal, sinó que aspira a col·laborar amb altres poblacions properes els pròxims anys. Així es desprèn de les paraules que va pronunciar dimecres Lluís Rabell, regidor del pla de barris municipal, un projecte local homònim que funciona de manera paral·lela al que va impulsar l’Executiu català.

"Teníem la idea de fer algun pla de barris compartit amb ciutats metropolitanes veïnes com Montcada, Santa Coloma o Sant Adrià de Besòs", va explicar en el tancament de la quarta edició del Seminari Permanent de Barris que convoca l’Institut Metròpoli. Això sí, el regidor va matisar que la proposta conjunta encara ha de madurar i que, per tant, no es presentarà en la primera convocatòria del pla de barris de la Generalitat, que s’obre ara. L’Ajuntament, en aquest cas, hauria de presentar el projecte conjunt en alguna de les altres quatre convocatòries anuals que l’Executiu català té previstes fins al 2029.

El consistori ja havia deixat entreveure que plantejaria a la Generalitat aplicar el seu pla de barris en "la franja de la ribera del Besòs", però no havia parlat en públic de presentar iniciatives compartides amb altres ciutats. De fet, en el balanç que van fer diversos experts durant el seminari, un dels punts a millorar que va sorgir va ser la falta de "visió metropolitana" en el pla de barris que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. "No té sentit no poder treballar a l’altra banda del Besòs", va assegurar Arnau Balcells, director del pla de barris específic de Barcelona. Per evitar aquest escull, el consistori sembla que aposta ara per aprofitar el pla que impulsa la Generalitat.

Notícies relacionades

La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes

Un terç d’escoles bressol públiques amb la climatització avariada

Un altre dels debats que van sorgir en el seminari organitzat per l’Institut Metròpoli va ser la dicotomia, o la "relació dialèctica", segons Rabell, entre la pedra i la intervenció social. L’origen de la disputa es remunta als primers plans de barri catalans impulsats pel Govern en l’època de Pasqual Maragall, que es van centrar bàsicament en la rehabilitació d’edificis i obres públiques, és a dir, la pedra. Va ser Ada Colau, mitjançant els plans locals de Barcelona, qui va recollir l’estela de Maragall i va incorporar un fort component social als projectes. En aquest sentit, l’últim pla de barris de la Generalitat inclou també elements d’acció sociocomunitària i busca especialment reduir les desigualtats entre els veïns.

A l’espera d’un eventual pla de barris conjunt per al Besòs, Rabell va assegurar que aquest any la capital "limitarà la seva ambició" i que presentarà a la Generalitat una candidatura circumscrita al seu territori. Postularà molt probablement barriades que ja es beneficien del pla de barris municipal per "ampliar, segurament, el vessant de regeneració urbana" de les polítiques. El projecte vigent a la capital catalana, dotat amb 300 milions d’euros, ja preveu inversions en els barris del Besòs i del Maresme, la Verneda, el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella. És a dir, en tots els barris barcelonins de l’entorn del riu.