La foguera centenària

És aquesta una foguera, com a mínim, centenària, un foc que, a la seva manera, manté viva la flama de la vida veïnal, fins i tot d’aquells que pel preu dels lloguers han hagut d’emigrar però que la nit del 23 de juny tornen només perquè la festa els sembla emocionant. Passats un munt d’anys, Pellín encara hi participa, ara al capdavant d’una germandat de coneguts que aconsegueixen que aquesta foguera no s’extingeixi per molt que passin els anys i s’hagi perdut una mica (en realitat, molt) d’aquesta tradició infantil de trucar als timbres i preguntar si a casa tenen algun moble vell per a la pira. Quins temps.

Cinc revetlles

Cinc revetlles, quatre fogueres petites (no més de 250 quilos de fusta) i només una de grossa (és a dir, sense límit de càrrega ) estan previstes als carrers de l’Eixample.

La gran, la de Sant Antoni, l’única que vol conservar l’essència del que un dia va cantar Joan Manuel Serrat ("...llavors un tros de fuet era un tresor i amb una taula vella ja érem rics..."), un retrat del que era habitual per aquestes dates, un vaivé de criatures, mossos i algun adult a la recerca de combustible, fins i tot de les capses de cartró dels colmados, que més que una tasca era una competició, perquè hi havia llavors tantes fogueres a la ciutat que cada pocs carrers n’hi havia una, i no eren gens estranys els pillatges si algú descobria on guardaven els seus tresors els veïns de l’altra revetlla.

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

A la Mestral amb Entença i Tamarit tenia no una, sinó moltes sorts, recorda Pellín. Hi havia un fabricant de cànem que els prestava una part del seu magatzem. També hi havia l’amo d’un camió que per aquelles dates els deixava utilitzar la caixa de càrrega. Va ser la repera l’any en què, arran d’unes obres, va aparèixer un oblidat refugi de la Guerra Civil, que va renéixer com a dipòsit. I, quan tot fallava, fins i tot el clavegueram era un lloc adequat per tenir a punt tota aquella fusta que fins pocs dies abans formava part de la decoració de moltes llars.

Per tenir, la foguera de Sant Antoni té fins i tot mètode. Hi ha un ordre. Marquen el perímetre velles cadires, com una mena de fila 0 del que vindrà després. Fins i tot l’encesa té el seu què, amb torxa. Estem a 2025 i la calor que emana d’aquesta foguera continua sent la mateixa.