El Govern i l’Hospitalet pacten soterrar el tram final de la Granvia

A canvi, el consistori hospitalenc va accedir a compensar les quotes avançades per la Generalitat a través de l’entrega de terrenys resultants del projecte de reparcel·lació, amb la idea que el Govern en destini gairebé el 50% a "actuacions urbanístiques i/o a equipaments d’interès públic, com a màxim durant el primer semestre del 2030". Aquest és un dels acords aconseguits per la Comissió Bilateral que les dues administracions van plantejar ja el gener passat i que han treballat en els últims mesos fins a secundar-los en la reunió d’ahir. Així, el cost total de les obres d’urbanització de la fase 1 del soterrament de la Granvia, una reivindicació històrica de la ciutat, és de 144.660.449,54 euros, dels quals l’Hospitalet n’havia de pagar un 27,57%, perquè és propietari d’aquest tant per cent del terreny, mentre que a la Generalitat li correspon pagar un 19,69%.

L’acord implica que el Govern assumeixi també el percentatge municipal, per la qual cosa l’Administració catalana assumirà prop del 50% del cost dels treballs. La resta de costos d’urbanització els hauran d’assumir els altres propietaris dels terrenys, repartits entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Estat i privats. Aquests últims suposen al voltant del 30% de la superfície de l’àmbit i la seva participació en el projecte es compensarà amb un sostre edificable equivalent a la seva propietat actual.

Si algú no pot pagar, el Consorci per a la Granvia ja contempla la possibilitat de realitzar expropiacions. "Avui és un dia històric" sobretot per als veïns, va defensar l’alcalde Quirós.

Acompanyat de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el regidor va recordar que és un acord "llargament esperat" que, després de moltes paraules, "es converteix en fets" i va destacar que el soterrament garanteix que el 50% del sòl que hi ha públic en aquest territori BioClúster es pugui convertir en un futur en equipaments públics per desenvolupar polítiques públiques". Dalmau va destacar la "màxima col·laboració entre les diferents institucions", mentre que Romero va reconèixer que buscar els diners "no ha sigut fàcil", però que el projecte es mereixia "trobar solucions".

450 metres de carretera

El model de soterrament i cobertura plantejat es reflectirà en el realitzat entre la plaça de Cerdà de l’Hospitalet i la plaça d’Europa, amb trams soterrats i altres en els quals la via urbana, que connecta el riu Llobregat amb Barcelona, emergirà a la superfície. En total, se soterraran i cobriran uns 450 metres de la carretera.

Amb tot, es tracta del procés previ per materialitzar el conjunt del pla urbanístic valorat com un projecte estratègic de país, i que ha de desembocar en aquest BioClúster d’Innovació i Salut. Un ecosistema destinat a la investigació i la medicina que, una vegada estigui en ple rendiment, segons el Govern, contribuirà a crear "gairebé 50.000 llocs de treball i facturarà més de 7.000 milions d’euros", cosa que suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del producte interior brut (PIB) anual de Catalunya.

De cara a aquesta futura consolidació a entre 15 i 20 anys, el pla es recolzarà en el teixit sanitari ja establert a la zona, que inclou l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB) o l’Hospital Sant Joan de Déu de la veïna Esplugues.

Notícies relacionades

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

Sirera es postula com a candidat del PP a l’alcaldia el 2027

Govern i consistori defensen que el soterrament de la Granvia al seu pas per Bellvitge permetrà als veïns de la segona ciutat de Catalunya connectar a peu els esmentats centres de referència en atenció sanitària. Es preveu que les obres de la fase 1 –el soterrament–, durin tres anys –del segon semestre del 2026 fins al primer semestre del 2029–. Mentrestant, les de la fase 2, que corresponen a la urbanització de la superfície, s’allargaran dos anys i mig, fins al segon semestre del 2030.

Les administracions van destacar que la zona és un espai "clau" per la seva posició geogràfica estratègica, entre l’aeroport del Prat, el Port de Barcelona, el parc logístic de la Zona Franca i el recinte de Fira Gran Via, ara en expansió. La reforma urbana més ambiciosa de l’Hospitalet preveu una afectació d’un 8% del seu territori i contempla una inversió d’uns 230 milions d’euros.