Les Tres Torres dobla la mitjana de BCN amb 41.430 euros de renda

Els ingressos mitjans per llar ascendeixen als 22.994 euros, un 4,9% més que l’any anterior, malgrat que la inflació implica que el creixement real sigui negatiu (-2,6%).

Les Tres Torres dobla la mitjana de BCN amb 41.430 euros de renda
3
Es llegeix en minuts
Judith Cutrona
Judith Cutrona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona va actualitzar ahir les dades de la renda de les llars per càpita, que dibuixen, una vegada més, una ciutat que consta de zones on els veïns compten amb un volum de recursos elevat i d’altres on els veïns viuen amb menys d’un terç d’aquests recursos.

L’informe de l’OMD, amb dades del 2022, precisa que la renda de les llars dividida pels habitants de la ciutat va ser de mitjana a la capital catalana de 22.994 euros, un 4,9% més que la del 2021, seguint la tendència creixent després del descens que va suposar la pandèmia el 2020. A més, aquesta xifra és un 20% més elevada que la de Catalunya (19.237 euros), malgrat que, tenint en compte l’efecte de la inflació, el creixement real va ser negatiu (-2,6%).

Tot i que les dades revelen que tots els barris de Barcelona tenen augments positius de renda per càpita, es continuen refermant les desigualtats entre territoris. És una cosa que s’aprecia clarament si es compara la situació del barri amb més renda de les llars per càpita, les Tres Torres, de 41.430 euros, amb la de Ciutat Meridiana, el que la té més baixa, 11.789. L’impacte és més alt si es té en compte que les Tres Torres supera el valor de Barcelona en un 80% mentre que la de Ciutat Meridiana suposa el 51% de la mitjana de la ciutat.

A més, les Tres Torres ha crescut molt més respecte al 2021 que Ciutat Meridiana. Els veïns del barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi han augmentat la seva renda en 3.600 euros de mitjana mentre que els del barri de Nou Barris ho han fet en 860 euros.

Quant als 10 districtes, Sarrià-Sant Gervasi encapçala la llista dels que tenen més renda per llar per càpita, amb 35.062 euros, seguit de les Corts (29.498 euros), l’Eixample (25.931 euros) i Gràcia (25.190 euros). Ciutat Vella és el districte amb una renda més baixa, amb 16.838 euros, per darrere de Nou Barris (16.872 euros) i Sants-Montjuïc (20.309 euros). Tot i que tots els districtes han tingut increments en la renda, els augments més elevats corresponen a Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi.

Hi ha una altra dada destacable, que és que, mentre que la renda disponible de menys valor és a Ciutat Vella, en renda primària el que té un valor inferior és Nou Barris. Això és a causa de les prestacions socials, que a Nou Barris tenen un efecte més important que a Ciutat Vella.

Els barris amb més prestacions socials són els que tenen valors més baixos de renda disponible per càpita, com Canyelles i Can Peguera, tot i que l’estructura d’edats dels residents és també condicionant del volum de prestacions socials que perceben els veïns de cada barri.

Dispersió

Els barris amb més creixement en la renda disponible han sigut el Gòtic, el Raval i les Tres Torres, tots amb augments per sobre del 9%, mentre que la Clota, Can Baró, el Congrés i els Indians i el Bon Pastor tenen increments inferiors al 2,5%.

Entre els barris del districte de Gràcia hi ha menys dispersió –atès que els barris que el componen viuen situacions econòmiques similars– que als de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i, especialment, Sant Martí, que mostren un rang més ampli entre els barris de menys i més renda disponible per càpita.

Notícies relacionades

Entre els barris més atípics respecte als seus districtes destaca, a les Corts, el barri de Pedralbes, per disposar de molts més recursos, amb un índex d’1,66. I al districte de Sant Martí despunta la diferència entre els barris de la Vila Olímpica –zona adinerada amb un índex d’1,41– i del Besòs i el Maresme, amb una realitat econòmica oposada amb 0,63 d’índex.

En relació amb l’evolució dels recursos de les llars, les rendes mixtes van augmentar un 10,1% el 2022, les remuneracions d’assalariats ho van fer en un 9,9% i les prestacions socials van baixar en un 4,3%. El principal recurs de l’economia de les llars de Barcelona són les remuneracions d’assalariats (56%), seguides de les rendes mixtes (25%) i les prestacions socials (19%).