Les llars unipersonals continuen creixent a Barcelona

El seu creixement ha anat en detriment de les llars de tres, quatre o cinc persones. Els pisos ocupats per dues persones –el patró més estès fa 25 anys– han perdut pes, malgrat que les vivendes amb dues o més persones continuen sent el grup predominant.

La composició dels domicilis no és uniforme en tota la ciutat i la realitat és diferent segons el districte o barri, on es generen certes tendències. Amb la mirada posada a petita escala, hi ha un clar guanyador en la proporció de domicilis unipersonals sobre el conjunt de llars: Ciutat Vella, que és també el districte on viuen menys habitants nascuts a Barcelona. Hi ha dues àrees que destaquen sobre la resta: els barris de la Barceloneta (43,5%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (41%), si bé el domicili unipersonal és una tipologia que despunta en tot el districte, ja que al Gòtic representa el 38% i al Raval, el 34%.

On també hi ha un bon nombre de vivendes on només hi ha empadronada una persona és al districte de Gràcia: són el 35,1%. La segueixen l’Eixample (amb un 33,7%) i Sants-Montjuïc (32,2%). La majoria de barris d’aquests districtes concentren aquesta mena d’allotjaments.

El districte que compta amb menys cases unipersonals és Sant Andreu, especialment als barris de Navas i al Congrés i els Indians, on les persones que viuen soles representen el 30,25% dels domicilis, per sota de la mitjana del 31,6% de tot el districte.

En aquest cas cal tenir en compte el segment d’edat, perquè, per exemple, el Congrés i els Indians concentra una important proporció de persones grans que viuen soles respecte a la població d’aquest tram d’edat que supera els 65 anys. També es mantenen allunyats d’aquesta mitjana Sant Martí, Nou Barris i Horta-Guinardó, on hi ha més vivendes amb dues persones.

Més grans que joves

De mitjana, a Barcelona, les persones que viuen soles acostumen a ser de 65 anys o més (un 26%), seguides de les de la franja d’edat que està entre els 40 i 64 anys (12,5%). Les d’entre 25 i 39 anys representen només el 10,6%. També destaca un altre detall: on més despunta el pes de la nacionalitat estrangera és, precisament, als domicilis unipersonals de 18 a 64 anys: 31.092 llars.

Una dada que destaca de manera periòdica en el padró municipal és la presència de dones grans als domicilis amb un sol inquilí en relació amb els homes, ja que en un 25,2% de les llars no viu cap home, mentre que en aquells on no hi ha cap dona representen el 15,7% del total. Aquesta tendència es repeteix en el cas dels domicilis unipersonals. Les dones que viuen soles són moltes més (el 60,8%) que en el cas dels homes (39,2%).

No obstant, en els últims 28 anys la distància entre els dos col·lectius s’ha anat escurçant i el percentatge de domicilis unipersonals masculins ha incrementat un 23,4%. Segons l’informe La població de Barcelona el 2025, publicat per l’Oficina Municipal de Dades, "com més desenvolupat està l’Estat del benestar, més possibilitats hi ha de viure sol. I com més gran és la incorporació de les dones al mercat de treball, menys dependents són dels homes i més vegades trien viure soles". A això cal afegir-li l’augment de l’esperança de vida, que és superior entre les dones.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Malgrat el creixement dels unipersonals, el grup de domicilis habitats per dues persones o més continua sent el predominant a Barcelona, amb un percentatge del 49,5%. D’aquest percentatge, el 19% són tots els membres majors d’edat, és a dir, sense cap menor.

És una realitat també cada vegada més consolidada: les llars amb presència de menors disminueixen any rere any i no arriben a la quarta part dels domicilis, un 21,8%. És a dir: en el 78,2% dels domicilis de Barcelona no viu cap persona menor de 18 anys, en línia també amb el descens de la població infantil. A Barcelona cada vegada hi ha menys nens.